Author: David Ordóñez

El dia 17 de juny va tenir lloc a la sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans una trobada d’un grup de professors que treballen en l’ensenyament secundari amb Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC (SF), Anna Bartra-Kaufmann, coordinadora de la l’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE), i els coordinadors de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, Oriol Camps, i de l’Acadèmia Oberta als Escriptors, Traductors i Correctors, August Bover. La trobada tenia com a objectiu obrir noves vies de col·laboració entre l’AOE i els professionals de l’ensenyament. Es va plantejar una pregunta per a desencadenar el debat, “Val la pena parlar bé el català?”, i a partir d’aquí es va animar els professors a expressar les seves inquietuds, les seves necessitats i els seus suggeriments. Els professors convidats exerceixen en diferents àrees geogràfiques i havien manifestat prèviament, ja sigui a través de la seva inscripció a l’AOE o per altres vies, la seva preocupació per l’ensenyament de la llengua, la qualitat lingüística, els materials normatius de la SF, la situació social de la llengua catalana o els hàbits lectors, entre altres qüestions de vital importància per a la nostra llengua i la nostra cultura.

La conversa va ser molt fructífera i va mostrar la gran implicació dels docents en la problemàtica de la llengua, dins i fora de l’aula. Tots els assistents van valorar molt positivament la iniciativa de la convocatòria de la SF. De fet, va tenir una durada més enllà de la prevista i es va acordar de fer una nova reunió a començaments de curs, comptant, a més, amb persones interessades que no hi van poder assistir per raons d’agenda.

Pràcticament tots els assistents van estar d’acord en una sèrie de punts:

1. La situació social de la llengua catalana es troba en un punt crític que demana accions i solucions urgents, generals, imaginatives i contundents, principalment per a aconseguir una adhesió a la llengua més enllà de l’ús acadèmic.
2. És necessària la implicació de totes les institucions amb responsabilitat en l’àmbit de la llengua.
3. Les accions que es puguin emprendre haurien d’incloure també els professors de matèries que no són de llengua, com a agents imprescindibles en la valoració i transmissió de la ciència i la cultura en català.
4. La importància de posar en pràctica metodologies innovadores en l’ensenyament de la llengua i de proposar activitats que interessin els joves.
5. La importància de tenir dades reals a partir de la observació.

Entre les propostes que van sorgir en destaquem les més notables:

1. Un projecte científic de la SF d’anàlisi dels usos lingüístics en un grup de centres.
2. Promoure borses d’estudis per a estudis que tinguin com a objectiu la qüestió de la llengua a l’ensenyament secundari.
3. Projectes en centres que tinguin com a tema la llengua o que impliquin necessàriament l’ús del català i que tinguin el suport explícit de la SF.
4. Accions formatives per a professors de llengua que combinin les noves metodologies –incloent-hi l’ensenyament del català com a llengua estrangera– i els nous materials normatius de la SF.
5. Accions formatives del tipus seminari per a professors de matèries no lingüístiques.
6. L’obertura d’una bústia de suggeriments al web de l’AOE.

L’AOE té previst de fer reunions paral·leles amb altres grups d’ensenyants, com el col·lectiu de professors de català per a adults.

Ens complau informar-vos que la III Conferència en Línia per a la Promoció del Català que estem organitzant des de la Universitat de Cambridge tindrà lloc al centre virtual de conferències de la Xarxa Vives d’universitats del 25 de gener al 28 de febrer de 2020. El format seguirà les pautes d’edicions anteriors, i es dividirà en tres seccions: llengua, cultura i l’apartat lúdic: Catalan’s Got Talent!

*Les dates són flexibles i poden adaptar-se a les necessitats de cada centre.

I Online Conference: envalencia.org

II online Conference: encatala.vives.org

La intenció bàsica de la webconferència és:

• Fomentar l’ús del català entre l’alumnat de secundària dels països de parla catalana.
• Enfortir en aquesta comunitat el prestigi i la rellevància de la llengua i cultura autòctona.
• Recalcar l’ús d’aquest idioma dins un context internacional.

En l’àmbit europeu i mundial, la diglòssia és un fenomen habitual. Al Regne Unit, per exemple, seria completament normal que, en algunes regions del País de Gal·les, un resident immigrat d’Anglaterra es trobara amb el fet real que conèixer la llengua gal·lesa és una bona manera de facilitar-li la integració i la convivència.

LLENGUA 

Per tal de fomentar la consciència de l’avantatge d’aquesta comunicació lingüística i celebrar, alhora, l’intercanvi humà que això implica —i que queda reconegut en la presència de la filologia al currículum acadèmic—, el nostre webcongrés ofereix els següents webinaris:

• Quatre dedicats a les llengües en contacte en una sèrie de països del món: Bèlgica; el Canadà; França; Süissa. [Tema d’estudi: comparació de la situació d’aquestes llengües amb la condició del català al seu àmbit: prestigi, estatus legal, presència mediàtica, promoció estatal, etc.]
• Dos dedicats a l’emigració: Els valencians a Hartford, Connecticut, EUA; Els catalans a Buenos Aires.  [Tema d’estudi: i) projecte sobre avantpassats de la localitat que van participar en aventures similars; ii) informes sobre la situació vital i lingüística de l’emigrant modern per part d’estudiants d’avui que tenen familiars a altres països]
• Tres sobre immigrants lingüístics als Països Catalans: Donatella Siviero (Itàlia); Hans-Ingo Raddatz (Alemanya); Jon Landa (Espanya). Tres al·lòfons expliquen la seua fascinació per la llengua i cultura catalana. [Tema d’estudi: preparació d’un historial idiomàtic particular (Linguistic Footprint). Interessant tant en el cas català com al·lòfon]

CULTURA 

La creació artística també té lloc en aquesta iniciativa. Oferim una sèrie de vuit webinaris sobre textos d’interès cultural. La seua rellevància escolar podria ser  curricular — immediata o per a una altra època de l’any escolar. La intenció, tanmateix, és posar a la disposició del professorat material de nivell de batxillerat (que podria adaptar-se puntualment per a altres etapes).  A la pàgina web es penjaran dossiers amb propostes de treball. Els textos comentats són:

Prosa: La plaça del Diamant; La pell freda; Diccionari per a ociosos.

Poesia: Ausiàs March; Vicent Andrés Estellés; Maria-Mercè Marçal.

Teatre: El mètode Grönholm.

Cinema: L’illa de l’holandès.

CATALAN’S GOT TALENT 

L’apartat lúdic cerca fomentar la participació d’una forma més creativa. “Catalan’s Got Talent” oferirà un fòrum per a la contribució dinàmica amb

• recitals de poemes, cançons, etc.
• actuacions, improvisacions dramàtiques sobre temes i textos relacionats
• concurs de ‘rap’ i similar

  Per a més informació vegeu l’èxit de ‘Catalan’s Got Talent’ en la web del II Webcongrés.

Tota participació comptarà amb un certificat de la Universitat de Cambridge: 3 categories:

1. Certificat d’assistència;
2. Certificat d’assistència i contribució acadèmica;
3. Certificat d’assistència, contribució acadèmica i/o “Catalan’s Got Talent”.

Participació 

La subscripció s’efectuarà en la pàgina web del congrés que serà accessible per a ordinador, tauleta i mòbil.  A l’inici i a la conclusió del congrés s’omplirà un formulari per avaluar la iniciativa.

Si la vostra institució desitja participar al congrés i li interessa rebre més informació, es prega que envieu un correu electrònic a: Dominic Keown (dk209@cam.ac.uk)

The Editors
Dominic Keown
Rhiannon McGlade
Ares Llop

Faculty of Modern and Medieval Languages and Linguistics
University of Cambridge