Lourdes Sola

La pronúncia de la essa en mots prefixats

En alguns mots prefixats, si el primer element acaba en vocal i el segon comença amb essa, hi ha una essa sorda que queda en posició intervocàlica. És el cas de mots com asèptic, contrasenya, ecosistema, entresol, monosíl·lab, preselecionar, sobresalt o vicesecretari. Com es veu en els exemples, en aquests mots s’escriu s. Ara bé, aquesta essa es pronuncia sorda, i no sonora.

En alguns casos, s’ha anat perdent  la consciència que es tracta d’un mot derivat i això ha provocat que s’hagi estès la pronúncia amb essa sonora. És el que passa en mots com ara dinosaure o cromosoma, en què és habitual sentir la pronúncia sonora, tot i que la essa d’aquests mots ha de ser sorda, atès que són mots formats per dino– i –saure i cromo– i –soma, respectivament.

La norma general que indica que cal escriure s en aquests mots derivats presenta algunes excepcions. Concretament, s’escriuen amb ss els derivats formats amb els prefixos a‑ (no negatiu), des‑ i dis‑ (negatius) i re‑, com assaborir, assegurar, associar, dessalar, dessabor, dissimular, dissident, ressaltar, resseguir, ressenya o ressò. En canvi, s’escriu amb una sola essa el mot resecció, pres del llatí ja amb aquesta grafia.

També s’escriuen amb doble essa alguns mots ja formats en llatí, els manlleus i alguns mots antics que ja tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia, com bissextil, pressupost, prosseguir  o ressol.

Podeu consultar l’OIEC (§§ 2.6.2 i 2.6.3.1) i la GBU (§ 8.3 R4).

Seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants «L’erosió dels pronoms en el català formal escrit. Estudis empírics i propostes didàctiques»

 

El seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants L’erosió dels pronoms en el català formal escrit. Estudis empírics i propostes didàctiques tindrà lloc el proper 12 de febrer a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona), a la Sala Nicolau d’Olwer. Es podrà seguir presencialment i en línia. Us hi podeu inscriure per mitjà d’aquest formulari.

 

Programa

 

15.30 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica,

i Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

 

15.45 h «L’erosió dels pronoms febles en i hi en el català formal escrit: estudi de corpus»

Gisela Galí (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat Oberta de Catalunya)

 

16.30 h «Ordre de mots i construcció del discurs»

Xavier Villalba (Universitat Autònoma de Barcelona)

 

17.00 h Pausa

 

17.15 h «Reflexió metalingüística a l’aula: treball cooperatiu sobre pronoms»

Xavier Fontich (Universitat Autònoma de Barcelona)

 

17.45 h «L’ensenyament-aprenentatge dels pronoms en i hi a l’aula de CLA: aproximació de l’enfocament comunicatiu»

Ares Llop (Universitat Oberta de Catalunya, Fitzwilliam College – Universitat de Cambridge, Regne Unit) i Anna Paradís (Universitat d’Oxford)

 

18:15 h «La complementació de verbs i noms: selecció i opcionalitat»

Cristina Real Puigdollers (Universitat Autònoma de Barcelona)

 

18:45 h «Desenvolupament i manteniment dels clítics en hi en infants i adults bilingües»

Sílvia Perpiñán (Universitat Pompeu Fabra) i Adriana Soto Corominas (Universitat Autònoma de Barcelona)

 

19.30 h Debat

 

19.45 h Cloenda

 

 

Amb la col·laboració de

Grafia de la erra en els mots prefixats i compostos

En els mots prefixats i compostos, si el segon constituent comença amb erra i aquesta erra queda en posició intervocàlica, generalment es representa amb una erra simple, encara que la pronúncia correspon a la erra vibrant. És el que passa en mots com autoretrat, bioritme, contrareforma, extraradi, infraroig, semirecta, teleradar, termoregulador o vicerector. Cal tenir en compte que, en el cas dels compostos patrimonials, s’escriu un guionet: barba-roig, guarda-roba, mata-rates.

Ara bé, hi ha alguns casos que constitueixen una excepció a aquesta norma i que s’escriuen amb doble erra. Els detallem a continuació:

    • Derivats formats amb els prefixos a‑ privatiu, a‑ verbalitzador, co‑ (variant de con‑, escrita cor‑) i i‑ (variant de in‑, escrita ir‑), com arrítmia, arrecerar, corresponsable o irracional.
    • El mot erradicar i els seus derivats, com ara erradicació i erradicatiu.
    • Mots que ja venien prefixats del llatí, com birrem, prerrogativa o pròrroga.
    • Compostos manllevats, com ara aiguarràs o bancarrota, compostos delocutius, com ara arreveure o anorrear, i compostos antics amb una grafia ja consolidada amb doble erra, com ara banyarriquer.
    • Mots formats amb els radicals d’origen grec raqui(o)‑, reo‑, rin(o)‑, rinco‑, riz(o)‑ i rodo‑, i també amb les terminacions ‑rràfia, ‑rràgia, ‑rrea, ‑rrexi, ‑rrinc i ‑rroide, com ara cefalorraquidi, hemorreològic, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic, neurorràfia, hemorràgia, amenorrea o hemorroide.
    • Derivats formats amb prefixos acabats en erra, com hiper‑, inter‑, super‑ i ciber‑: hiperrealisme, interregne, superrealista, ciberrisc.

Podeu consultar l’OIEC (§ 2.4.2). Al document NTN (§ 1.1.2.1) podeu consultar les novetats sobre la grafia de la erra en mots prefixats i compostos respecte de la normativa anterior.

VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

Les VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» tindran lloc els dies 22 i 23 de gener de 2026 a l’Institut d’Estudis Catalans i s’han consolidat com un espai de trobada, debat i actualització científica en l’àmbit de la sociolingüística catalana. Acolliran treballs empírics i teòrics que analitzen les relacions entre llengua i societat en els territoris de llengua catalana des d’enfocaments diversos i interdisciplinaris, i fomentaran l’intercanvi de coneixement sobre les principals línies de recerca i els reptes actuals de la sociolingüística.

Les Jornades s’adrecen a personal investigador, professorat, estudiants de grau i postgrau, i professionals interessats en l’estudi sociolingüístic de la llengua catalana.

Podeu consultar el programa de les jornades i formalitzar la inscripció clicant aquest enllaç.

 

“En” i “al” davant d’infinitiu amb valor temporal i causal

La preposició en, quan va seguida d’un infinitiu, es pot fer servir amb un significat equivalent al de l’adverbi quan i pot introduir un adjunt amb valor temporal. Si el temps de l’oració principal és perfectiu (es refereix a una acció acabada), l’adjunt expressa una situació immediatament anterior a l’acció de la principal, com a a la frase En tornar a l’hotel al migdia, van dinar. En canvi, si el verb de l’oració principal és imperfectiu (es refereix a una acció no acabada), l’adjunt pot expressar una situació que queda inclosa en la de l’oració principal, com a En arribar a la casa de colònies, estaven netejant les habitacions. Si el verb de la principal té un valor habitual, s’hi afegeix el valor de repetició en el temps, com a la frase En collir les olives, ens en portava un sac.

Encara que en els registres formals s’ha donat preferència a la construcció amb en, amb aquest valor temporal també es fa servir la contracció al, formada per la preposició a i l’article definit, seguida d’un infinitiu. Així, també és possible una frase com ara A l’arribar a l’escola, el mestre el va saludar.

La contracció al es feia servir en la llengua antiga amb un valor duratiu equivalent a ‘mentre’, seguida d’un infinitiu nominalitzat, com a Al passar que feren per mig del camp, feren molt gran dany. Aquest ús es manté, encara que no amb infinitius nominalitzats, en diferents parlars valencians, en què en es fa servir amb el valor de ‘així que’ i al adopta el sentit de ‘mentre’: Al travessar el menjador, va mirar cap allà (‘mentre travessava el menjador’).

En la llengua moderna, la construcció amb la preposició en seguida d’un infinitiu simple ha adquirit un valor causal derivat del valor de seqüenciació temporal, un ús que trobem en frases com En dir el que pensa, se sent alliberada o En no trobar-te a casa, vaig pensar que t’havien entretingut. En els parlars en què es fa servir la contracció al seguida d’infinitiu amb valor temporal, també s’ha generalitzat l’ús d’aquesta construcció amb valor causal: Al no tenir notícies teves, vaig pensar que no havies arribat a casa. Cal tenir en compte, però, que no es pot inferir una relació de causalitat si no s’expressa una seqüenciació temporal de fets encadenats. Per tant, una frase com En engegar el cotxe, va començar a ploure, atès que expressa més aviat simultaneïtat, no és equivalent a Com que vaig arrencar el cotxe, va començar a ploure.

Podeu consultar la GIEC (§§ 29.2.5a i 31.4.2.1f). Al document NTN (§§ 4.15.5.4 i 4.24.2.3), hi trobareu les novetats respecte de la normativa anterior.

Apunts de llengua del web de la SF

Us convidem a llegir els darrers apunts de llengua que s’han publicat al web de la SF.

Tots som pops

«Si vols farcir polp o calamar, pren lo polp e llava’l bé, e perbull-lo, e talla-li les cames…» El Llibre de Sent Soví és el receptari de cuina més antic que es conserva en llengua catalana. Publicat fa set-cents anys, no es va recuperar fins a mitjan segle XX i fou gràcies a la tasca de Lluís Faraudo, que va buidar una gran quantitat d’obres medievals de tota mena, com aquesta que avui encara és una font d’inspiració per a qui vulgui fer sopes, salses i rostits. En aquesta obra que va tenir una gran influència a tot Europa s’hi apleguen receptes de terra ferma i de mar endins, com la que ensenya a farcir pops.

Podeu llegir l’apunt complet aquí.

 

Cargols, escarbats i altres bèsties

El caragol, d’una elegància terrenal, té un aire discret i generalment una conducta assenyada: desapareix davant d’un excés d’aigua, però surt a córrer amb desfici si cauen quatre gotes. Què hi farem, el caragol surt quan plou i l’home quan fa sol…, tret, és clar, del caçador de caragols, una dedicació sovint alternada, segons la temporada, amb la cacera de bolets o d’espàrrecs. Tornem, però, al caragol, o cargol, una variant formal que reflecteix la pronúncia que en fan alguns parlars, del nom d’aquesta bèstia.

Podeu llegir l’apunt complet aquí.

Ho sap tothom i és profecia…

L’any 1953 J. V. Foix va enviar a amics i coneguts una felicitació de Nadal que començava amb aquell conegut vers que diu: «Ho sap tothom i és profecia…». En aquest poema hi apareixen molts noms propis de lloc, que, a banda d’indicar una estricta localització, hi aporten bellesa, paisatge, i, fins i tot, un tresor amagat. Si agafem un mapa de l’Empordà, veurem que els noms dels pobles de la sisena estrofa oculten el dibuix d’una creu perfecta: de nord a sud, Colera amb Palau-saverdera i, d’est a oest, la Selva de Mar amb Pau i, en el punt on s’encreuen les dues línies, la Vall de Santa Creu. Un pessebre empordanès a recer de Sant Pere de Rodes.

Podeu llegir l’apunt complet aquí.

«Vespreig», elegida paraula de l’any 2025

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i 3cat, amb el seu portal lingüístic ésAdir, han fet públics avui, dimecres 17 de desembre, els resultats de la campanya «La paraula de l’any» com a organitzadors de la dotzena edició. El neologisme guanyador ha estat vespreig, que ha rebut 3.955 vots, un 25,6 % dels vots emesos, seguit dels mots IA, amb un 22,5 % dels vots, i neurodivergent, que ha rebut l’11,8 % dels vots. Enguany s’ha assolit la xifra més alta de participacions: han participat en la votació un total de 15.513 persones.

A continuació, detallem el percentatge dels vots obtinguts per cadascuna de les paraules proposades durant el procés participatiu (del 2 al 16 de desembre d’enguany):

  1. vespreig: 25,6 %
  2. IA: 22,5 %
  3. neurodivergent: 11,8 %
  4. salut mental: 11,4 %
  5. gazià gaziana: 9,4 %
  6. matxa: 7,8 %
  7. queer: 4,6 %
  8. crisi climàtica: 3,8 %
  9. influenciador influenciadora: 1,7 %
  10. dejuni intermitent: 1,3 %

La Secció Filològica de l’IEC es compromet a estudiar amb atenció especial el neologisme guanyador, vespreig, per mirar d’incorporar-lo al diccionari normatiu.

Al voltant de la prefixació: els espais en blanc en casos particulars

Com ja vam explicar en aquesta entrada, una de les excepcions a la norma general que indica que els mots prefixats s’escriuen amb el prefix i la base lèxica aglutinats són les locucions i les expressions lexicalitzades. És a dir, quan un prefix precedeix una construcció d’aquest tipus, cal separar els constituents amb un espai en blanc, com a ex mosso d’esquadra i vice primer ministre. Això també s’aplica en el cas de construccions, habituals en els registres informals, en què es fan servir amb intenció hiperbòlica prefixos com ara super-, mega-, ultra– o hiper– per a modificar locucions: super a prop, mega d’hora.

En canvi, s’escriuen aglutinades les construccions formades per un prefix i una expressió que, a diferència de les anteriors, no és lexicalitzada. És el que passa a exmosso d’una botiga (o d’un magatzem, d’una fàbrica, etc.) o viceministre de l’Interior (o d’Ensenyament, d’Economia, etc.), en què el segon element de l’expressió és el complement del nucli del sintagma i tots dos elements conserven el seu sentit propi. En alguns casos el complement precedeix el nucli del sintagma, com passa a males olors, ben senyalitzada o poca estona. Quan aquestes expressions van precedides d’un prefix, no hi ha aglutinació, sinó que s’escriu un espai en blanc, malgrat que no es tracta d’expressions lexicalitzades: anti males olors, mega ben senyalitzada, súper poca estona.

Podeu consultar l’OIEC (§ 4.4.1.3b). Per mitjà d’aquest enllaç podeu accedir a totes les actualitzacions de l’obra, la més recent de les quals és la del novembre del 2025.

Neologisme de l’any 2025

Comença la campanya «El neologisme de l’any» per animar la ciutadania a votar el neologisme de l’any 2025 en llengua catalana. L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i 3Cat, amb el seu portal lingüístic ésAdir, organitzen la 12a edició d’aquesta campanya. Tothom qui vulgui participar-hi pot votar clicant en aquest enllaç. El període de votació comença avui, 2 de desembre, i estarà obert fins al dimarts 16 de desembre. L’endemà, el dimecres 17, es farà públic el resultat.

Enguany, les paraules candidates a neologisme de l’any són: crisi climàticadejuni intermitent, gazià/gaziana, IA, influenciador/influenciadora, matxa, neurodivergent, queer, salut mental i vespreig. 

D’entre aquestes paraules, la que rebi més vots per part de la ciutadania serà declarada guanyadora, i l’IEC la valorarà i l’estudiarà amb especial atenció per mirar d’incorporar-la en el diccionari normatiu.

Més informació a https://www.upf.edu/web/neologismedelany.

Propers esdeveniments