aoe@correu.iec.cat

Acadèmia Oberta als Ensenyants

Lourdes Sola

VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

13 de gener de 2026 |

Les VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» tindran lloc els dies 22 i 23 de gener de 2026 a l’Institut d’Estudis Catalans i s’han consolidat com un espai de trobada, debat i actualització científica en l’àmbit de la sociolingüística catalana. Acolliran treballs empírics i teòrics que analitzen les relacions entre llengua i societat en els territoris de llengua catalana des d’enfocaments diversos i interdisciplinaris, i fomentaran l’intercanvi de coneixement sobre les principals línies de recerca i els reptes actuals de la sociolingüística.

Les Jornades s’adrecen a personal investigador, professorat, estudiants de grau i postgrau, i professionals interessats en l’estudi sociolingüístic de la llengua catalana.

Podeu consultar el programa de les jornades i formalitzar la inscripció clicant aquest enllaç.

 

“En” i “al” davant d’infinitiu amb valor temporal i causal

12 de gener de 2026 | ,

La preposició en, quan va seguida d’un infinitiu, es pot fer servir amb un significat equivalent al de l’adverbi quan i pot introduir un adjunt amb valor temporal. Si el temps de l’oració principal és perfectiu (es refereix a una acció acabada), l’adjunt expressa una situació immediatament anterior a l’acció de la principal, com a a la frase En tornar a l’hotel al migdia, van dinar. En canvi, si el verb de l’oració principal és imperfectiu (es refereix a una acció no acabada), l’adjunt pot expressar una situació que queda inclosa en la de l’oració principal, com a En arribar a la casa de colònies, estaven netejant les habitacions. Si el verb de la principal té un valor habitual, s’hi afegeix el valor de repetició en el temps, com a la frase En collir les olives, ens en portava un sac.

Encara que en els registres formals s’ha donat preferència a la construcció amb en, amb aquest valor temporal també es fa servir la contracció al, formada per la preposició a i l’article definit, seguida d’un infinitiu. Així, també és possible una frase com ara A l’arribar a l’escola, el mestre el va saludar.

La contracció al es feia servir en la llengua antiga amb un valor duratiu equivalent a ‘mentre’, seguida d’un infinitiu nominalitzat, com a Al passar que feren per mig del camp, feren molt gran dany. Aquest ús es manté, encara que no amb infinitius nominalitzats, en diferents parlars valencians, en què en es fa servir amb el valor de ‘així que’ i al adopta el sentit de ‘mentre’: Al travessar el menjador, va mirar cap allà (‘mentre travessava el menjador’).

En la llengua moderna, la construcció amb la preposició en seguida d’un infinitiu simple ha adquirit un valor causal derivat del valor de seqüenciació temporal, un ús que trobem en frases com En dir el que pensa, se sent alliberada o En no trobar-te a casa, vaig pensar que t’havien entretingut. En els parlars en què es fa servir la contracció al seguida d’infinitiu amb valor temporal, també s’ha generalitzat l’ús d’aquesta construcció amb valor causal: Al no tenir notícies teves, vaig pensar que no havies arribat a casa. Cal tenir en compte, però, que no es pot inferir una relació de causalitat si no s’expressa una seqüenciació temporal de fets encadenats. Per tant, una frase com En engegar el cotxe, va començar a ploure, atès que expressa més aviat simultaneïtat, no és equivalent a Com que vaig arrencar el cotxe, va començar a ploure.

Podeu consultar la GIEC (§§ 29.2.5a i 31.4.2.1f). Al document NTN (§§ 4.15.5.4 i 4.24.2.3), hi trobareu les novetats respecte de la normativa anterior.

Apunts de llengua del web de la SF

18 de desembre de 2025 |

Us convidem a llegir els darrers apunts de llengua que s’han publicat al web de la SF.

Tots som pops

«Si vols farcir polp o calamar, pren lo polp e llava’l bé, e perbull-lo, e talla-li les cames…» El Llibre de Sent Soví és el receptari de cuina més antic que es conserva en llengua catalana. Publicat fa set-cents anys, no es va recuperar fins a mitjan segle XX i fou gràcies a la tasca de Lluís Faraudo, que va buidar una gran quantitat d’obres medievals de tota mena, com aquesta que avui encara és una font d’inspiració per a qui vulgui fer sopes, salses i rostits. En aquesta obra que va tenir una gran influència a tot Europa s’hi apleguen receptes de terra ferma i de mar endins, com la que ensenya a farcir pops.

Podeu llegir l’apunt complet aquí.

 

Cargols, escarbats i altres bèsties

El caragol, d’una elegància terrenal, té un aire discret i generalment una conducta assenyada: desapareix davant d’un excés d’aigua, però surt a córrer amb desfici si cauen quatre gotes. Què hi farem, el caragol surt quan plou i l’home quan fa sol…, tret, és clar, del caçador de caragols, una dedicació sovint alternada, segons la temporada, amb la cacera de bolets o d’espàrrecs. Tornem, però, al caragol, o cargol, una variant formal que reflecteix la pronúncia que en fan alguns parlars, del nom d’aquesta bèstia.

Podeu llegir l’apunt complet aquí.

Ho sap tothom i és profecia…

L’any 1953 J. V. Foix va enviar a amics i coneguts una felicitació de Nadal que començava amb aquell conegut vers que diu: «Ho sap tothom i és profecia…». En aquest poema hi apareixen molts noms propis de lloc, que, a banda d’indicar una estricta localització, hi aporten bellesa, paisatge, i, fins i tot, un tresor amagat. Si agafem un mapa de l’Empordà, veurem que els noms dels pobles de la sisena estrofa oculten el dibuix d’una creu perfecta: de nord a sud, Colera amb Palau-saverdera i, d’est a oest, la Selva de Mar amb Pau i, en el punt on s’encreuen les dues línies, la Vall de Santa Creu. Un pessebre empordanès a recer de Sant Pere de Rodes.

Podeu llegir l’apunt complet aquí.

«Vespreig», elegida paraula de l’any 2025

17 de desembre de 2025 | ,

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i 3cat, amb el seu portal lingüístic ésAdir, han fet públics avui, dimecres 17 de desembre, els resultats de la campanya «La paraula de l’any» com a organitzadors de la dotzena edició. El neologisme guanyador ha estat vespreig, que ha rebut 3.955 vots, un 25,6 % dels vots emesos, seguit dels mots IA, amb un 22,5 % dels vots, i neurodivergent, que ha rebut l’11,8 % dels vots. Enguany s’ha assolit la xifra més alta de participacions: han participat en la votació un total de 15.513 persones.

A continuació, detallem el percentatge dels vots obtinguts per cadascuna de les paraules proposades durant el procés participatiu (del 2 al 16 de desembre d’enguany):

  1. vespreig: 25,6 %
  2. IA: 22,5 %
  3. neurodivergent: 11,8 %
  4. salut mental: 11,4 %
  5. gazià / gaziana: 9,4 %
  6. matxa: 7,8 %
  7. queer: 4,6 %
  8. crisi climàtica: 3,8 %
  9. influenciador / influenciadora: 1,7 %
  10. dejuni intermitent: 1,3 %

La Secció Filològica de l’IEC es compromet a estudiar amb atenció especial el neologisme guanyador, vespreig, per mirar d’incorporar-lo al diccionari normatiu.

Al voltant de la prefixació: els espais en blanc en casos particulars

15 de desembre de 2025 | ,

Com ja vam explicar en aquesta entrada, una de les excepcions a la norma general que indica que els mots prefixats s’escriuen amb el prefix i la base lèxica aglutinats són les locucions i les expressions lexicalitzades. És a dir, quan un prefix precedeix una construcció d’aquest tipus, cal separar els constituents amb un espai en blanc, com a ex mosso d’esquadra i vice primer ministre. Això també s’aplica en el cas de construccions, habituals en els registres informals, en què es fan servir amb intenció hiperbòlica prefixos com ara super-, mega-, ultra– o hiper– per a modificar locucions: super a prop, mega d’hora.

En canvi, s’escriuen aglutinades les construccions formades per un prefix i una expressió que, a diferència de les anteriors, no és lexicalitzada. És el que passa a exmosso d’una botiga (o d’un magatzem, d’una fàbrica, etc.) o viceministre de l’Interior (o d’Ensenyament, d’Economia, etc.), en què el segon element de l’expressió és el complement del nucli del sintagma i tots dos elements conserven el seu sentit propi. En alguns casos el complement precedeix el nucli del sintagma, com passa a males olors, ben senyalitzada o poca estona. Quan aquestes expressions van precedides d’un prefix, no hi ha aglutinació, sinó que s’escriu un espai en blanc, malgrat que no es tracta d’expressions lexicalitzades: anti males olors, mega ben senyalitzada, súper poca estona.

Podeu consultar l’OIEC (§ 4.4.1.3b). Per mitjà d’aquest enllaç podeu accedir a totes les actualitzacions de l’obra, la més recent de les quals és la del novembre del 2025.

Neologisme de l’any 2025

2 de desembre de 2025 |

Comença la campanya «El neologisme de l’any» per animar la ciutadania a votar el neologisme de l’any 2025 en llengua catalana. L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i 3Cat, amb el seu portal lingüístic ésAdir, organitzen la 12a edició d’aquesta campanya. Tothom qui vulgui participar-hi pot votar clicant en aquest enllaç. El període de votació comença avui, 2 de desembre, i estarà obert fins al dimarts 16 de desembre. L’endemà, el dimecres 17, es farà públic el resultat.

Enguany, les paraules candidates a neologisme de l’any són: crisi climàtica, dejuni intermitent, gazià/gaziana, IA, influenciador/influenciadora, matxa, neurodivergent, queer, salut mental i vespreig. 

D’entre aquestes paraules, la que rebi més vots per part de la ciutadania serà declarada guanyadora, i l’IEC la valorarà i l’estudiarà amb especial atenció per mirar d’incorporar-la en el diccionari normatiu.

Més informació a https://www.upf.edu/web/neologismedelany.

Actualitzar l’ensenyament de la normativa lingüística: estratègies i recursos

1 de desembre de 2025 |

La microcredencial en Actualitzar l’ensenyament de la normativa lingüística: estratègies i recursos tindrà lloc a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB entre el 13 de gener i el 10 de març de 2026 (dimarts de 17:00 a 19:30). Es tracta d’una formació adreçada al professorat d’Educació Secundària Obligatòria, de Batxillerat i de Formació Professional.

Podeu fer la inscripció aquí.

Actualització del DIEC i l’OIEC

27 de novembre de 2025 | ,

Avui s’ha fet a l’IEC la presentació pública de les novetats que s’han incorporat enguany al Diccionari de la llengua catalana. En total, hi ha 375 novetats, entre articles nous i modificacions o ampliacions d’articles que ja formaven part del DIEC. Entre els 117 articles nous, hi ha, per exemple, mots com procrastinar, autoajuda, dana, rumorologia, preqüela, manga, jacuzzi, aiguagim, taitxí, wok, sushi, mozzarella, búfala, caputxino, falàfel o feta, i variants territorials com ara aïna, safranòria o uè. També s’han fet 258 modificacions o ampliacions d’articles ja existents, que inclouen addicions i esmenes que poden afectar qualsevol informació de l’entrada del diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Un exemple és el mot frontal, que ara també descriu la ‘llanterna que es pot subjectar al front i que permet tenir les mans buides’. En l’àmbit tecnològic, el verb migrar incorpora l’acció de ‘traspassar (dades) d’un sistema informàtic a un altre’, mentre que núvol al·ludeix al ‘conjunt de recursos i serveis d’emmagatzematge de dades que un proveïdor posa a disposició dels usuaris a través d’internet’.

Podeu consultar aquí totes les novetats d’aquesta actualització.

 

D’altra banda, aquest mes de novembre també s’ha actualitzat l’Ortografia catalana. Podeu consultar aquí totes les modificacions que s’han fet a l’obra.

La concordança del participi dels temps verbals compostos

24 de novembre de 2025 | ,

El participi és una forma verbal no personal que presenta flexió de gènere i nombre i que es pot fer servir com a adjectiu o per a construir determinades formes verbals compostes. Quan actua com un adjectiu, concorda amb el nom que acompanya, com a el nou redactor contractat, la frase eliminada, les proves corregides i els dispositius adquirits per l’empresa. I també pot presentar concordança en alguns contextos quan forma part d’una forma verbal composta.

El participi d’una forma verbal composta pot concordar amb el complement directe de la frase si aquesta funció la fa un pronom feble d’acusatiu de tercera persona, com a la botiga avui no l’han oberta, les faldilles les has escurçades i els llibres els ha portats a l’escola. Aquesta concordança era general en la llengua antiga i, actualment, es manté en una part important dels parlars, encara que ha perdut terreny a favor de la construcció invariable, amb la forma masculina singular de participi: la botiga avui no l’han obert, les faldilles les has escurçat i els llibres els ha portat a l’escola. Cal tenir en compte que en el cas del pronom masculí singular hi ha coincidència amb la construcció invariable: el got l’he deixat a l’aigüera.

També hi pot haver concordança quan el verb en participi és modal o aspectual, com a la frase no l’he poguda llegir abans. La concordança es pot donar també si el participi és un verb causatiu, com fer o deixar, o de percepció, com sentir o veure, i aleshores el pronom amb què concorda pot fer de subjecte o de complement directe del verb en infinitiu: avui l’hem deixada sortir, no te l’he sentida explicar mai.

Cal tenir en compte que, en els parlars en què es manté la concordança, és més habitual amb els pronoms femenins que no pas amb el pronom de masculí plural. D’altra banda, la concordança se sol mantenir en els registres formals.

A part d’aquest tipus de concordances, en els parlars baleàrics i, en menor mesura, en els parlars septentrionals, també es dona la concordança amb el pronom en, com a no n’ha eliminada cap, de frase. A més, en els parlars baleàrics hi pot haver concordança en altres casos, sobretot en construccions en què el complement directe apareix davant del verb. Especialment, amb pronoms reflexius, com a t’he vista contenta i encara no m’he matriculada. També és possible la concordança del participi en oracions passives pronominals, com a la revista s’ha publicada avui, amb pronoms relatius, com a les mentides que t’he dites, i amb sintagmes interrogatius o exclamatius, com a quantes coses heu fetes?

Podeu consultar la GIEC (§§ 13.5.2.4, 9.5.1e i 18.6.3.1e), la GEIEC (§§ 13.7.1 i 5.4.1) i la GBU (§§ 6.5 R3 i 17.2 R2). Al document NTN (§ 4.9.2.4) podeu consultar quines són les novetats respecte a la normativa anterior a la publicació de la GIEC l’any 2016 .

Propers esdeveniments

Visualitza el calendari