L’IEC s’adhereix a la iniciativa per blindar el model d’escola catalana davant la decisió del Tribunal Suprem que imposa un 25 % de classes en castellà.
Blindatge del model d’escola catalana
General
Cinquena temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”
Ahir, 19 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Laura Rosel, que s’ha estat emetent durant les quatre últimes temporades. En principi, aquesta secció tindrà una periodicitat mensual.
En aquest lliurament, Nicolau Dols reflexiona sobre botellot i les diverses alternatives a l’ús d’aquest mot. També ens mostra diferents expressions catalanes per a referir-se a l’embriagament, algunes de les quals es relacionen amb el món animal. Per si us el vau perdre i hi teniu curiositat, us n’oferim aquí un vincle directe per a poder-lo escoltar. Dura aproximadament set minuts (a partir del minut 45’45).
Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.
Fem avinent a tots els usuaris de l’AOETIC que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio”, Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i “Quarta temporada de la secció “Paraula d’acadèmia” a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les quatre últimes temporades.
Jornada Científica de la Càtedra Pompeu Fabra
Els dies 4 i 5 de novembre de 2021 la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF celebrarà la seva setena jornada científica, que enguany durà per títol “Model de llengua, variació, ensenyament i realitat”. Aquesta jornada s’organitza en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i en el marc de les jornades anuals de la Càtedra Pompeu Fabra.
Podeu accedir al díptic de la jornada clicant aquí.
En espera de saber quines seran les mesures de seguretat vigents per a la covid-19 en les dates en què tindrà lloc la Jornada, i també per facilitar-hi la participació sense necessitat de desplaçar-s’hi físicament, hem previst dues modalitats d’assistència (presencial i virtual), a les quals és possible acollir-se inscrivint-s’hi a través d’aquest formulari.
Jornada sobre la Qualitat Lingüística
El proper divendres 8 d’octubre de 2021 se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans una Jornada sobre la Qualitat Lingüística.
Aquesta Jornada s’organitza dins el projecte Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica, amb l’objectiu de recollir idees que ajudin a construir un concepte de qualitat lingüística que tingui en compte els diversos aspectes de la comunicació i, al mateix temps, sigui operatiu per a guiar l’observació.
Per assistir-hi, presencialment o virtualment, us heu d’inscriure en aquest formulari.
Nova actualització de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’, que arriba a la tercera edició
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.
La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.
En la segona edició de l’obra es van incorporar més de deu mil fitxers de so que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Anteriorment, s’hi va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, que se sumava al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).
La GEIEC és una versió reduïda i adaptada de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC, 2016). Es presenta en un format dissenyat per a la consulta en línia i té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.
Aquesta gramàtica en línia de l’IEC es pot consultar a l’adreça https://geiec.iec.cat.
En aquest enllaç trobareu un vídeo tutorial de Youtube en què s’explica com funciona.
Un llibre amb punt final al títol de portada
Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d’expressar-nos? Sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria. I cada vegada més, és una imposició política que ningú no gosa discutir. Forçar la llengua per canviar la realitat només ens distreu de l’objectiu real: canviar el món perque la llengua canviï. Carme Junyent i una setantena de dones lingüistes analitzen l’ús i l’abús del llenguatge suposadament no sexista i proposen alternatives, maneres de dir i maneres de fer, que responguin als canvis socials i reflecteixin la presència de tots en tots els àmbits de la vida.
La professora Carme Junyent ha coordinat l’obra, publicada per Eumo Editorial, que inclou una setantena d’articles de dones lingüistes que reflexionen sobre la incorporació de la perspectiva de gènere al llenguatge i sobre el parany del desdoblament, que genera textos incoherents i confusos. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou ha arribat aquesta setmana a les llibreries, però abans fins i tot de la seva publicació ja ha generat polèmica a les xarxes.
Carme Junyent és lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immigració a Catalunya. És autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
A continuació us oferim un enllaç directe a l’entrevista que la periodista Lídia Heredia va fer a Carme Junyent i a Neus Nogué, a propòsit de la publicació del llibre, en el programa Els matins de TV3, el passat 31 d’agost. “Canviem el món i canviarà la llengua”, diuen, “i no a l’inrevés”.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/el-llenguatge-inclusiu-en-questio/video/6116607/
Tria del neologisme de l’any 2020
L’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2020, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa arriba enguany a la setena edició, en un escenari marcat per la pandèmia.
S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent. Els neologismes guanyadors els anys anteriors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018) i emergència climàtica i animalista (2019). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a entrar al diccionari normatiu.
Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que s’obrirà el dia 3 de desembre i es tancarà el dia 20 del mateix mes. Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu a neologisme.cat.
La Secció Filològica de l’IEC actualitza el lèxic LGTBI del DIEC2
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha incorporat catorze articles nous i n’ha modificat disset de ja existents sobre el lèxic LGTBI contingut a la versió en línia del DIEC2. Ahir es va anunciar aquesta notícia durant la I Trobada Ampliada de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, celebrada ahir a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.
Podeu consultar aquí el document amb aquesta actualització del DIEC2. Monosexual, cissexual i lesbofòbia són alguns dels articles nous. Entre els articles modificats hi ha amanerat, bisexual, efeminat i transsexualitat.
El document, aprovat per la Secció Filològica en el Ple del 18 de setembre de 2020, ha partit de la proposta que l’associació Castelló LGTBI va fer arribar a l’acadèmia de la llengua catalana el desembre del 2018. En aquell document, l’associació proposava la incorporació de noves paraules i la modificació d’algunes ja existents sobre lèxic LGTBI al DIEC2.
A partir de la proposta, la Secció Filològica ha estudiat i ha treballat aquest material segons els criteris lexicogràfics del DIEC2 i des d’ahir els articles nous i les modificacions ja es poden consultar al DIEC2.
Actualització del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC
S’ha instal·lat al web de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) una nova aplicació de consulta del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), que permet obtenir informació a partir de textos en català publicats entre el 1832 i el 2008.
En la seva configuració inicial, el CTILC contenia cinquanta-dos milions de mots i cobria el període cronològic comprès entre el 1832 i el 1988. L’any 2015, l’IEC va emprendre el projecte d’actualització del CTILC i, des d’aleshores, s’ha completat amb textos publicats fins al 2008 (uns vint milions de mots més), de manera que el corpus consultable actualment té un volum total de setanta-dos milions de mots.
D’altra banda, es preveu que a finals del 2021 s’hagi actualitzat el corpus amb textos publicats fins al 2018. A partir d’aquest moment, s’espera portar a terme un pla de treball que permeti l’actualització permanent del CTILC.
La nova aplicació de consulta del CTILC s’integra plenament en el portal de dades lingüístiques de la Secció Filològica, i ha substituït les dues plataformes anteriors (anomenades consulta bàsica i consulta avançada, respectivament). L’accés al CTILC es pot fer directament (a través de l’adreça web ctilc.iec.cat) o bé mitjançant consultes realitzades sobre els altres recursos del portal (DIEC, DDLC, DCVB, Diccionari de sinònims, CiT, TERMCAT) clicant sobre el botó corresponent.
Els resultats que l’usuari pot obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis; també es pot obtenir informació quantitativa sobre les combinacions lèxiques que un determinat lema manté amb la resta de lemes del corpus (opció «Col·locacions»); finalment, l’opció «dades numèriques» dona informació quantitativa sobre el volum del corpus.
Més de 500 termes nous
El DOGC ha publicat, en el seu número 7975, del 7 d’octubre del 2019, una llista de més de cinc-cents termes aprovats per Consell Supervisor del TERMCAT. El fet que siguin termes aprovats pel Consell Supervisor no implica que hagin d’entrar automàticament al DIEC, sinó que són les formes catalanes aprovades per al seu ús dins els llenguatges d’especialitat corresponents. Alguns d’aquests termes, com molts dels àmbits de l’alimentació i la medicina, fa temps que han passat a la llengua general, i han estat difosos àmpliament pels mitjans de comunicació. És aquesta extensió de l’ús a la llengua general i l’acceptació per part dels parlants el que pot acabar donant-los l’empenta necessària per entrar al DIEC o al futur diccionari normatiu. Molts d’aquests termes, com ara els de la cuina japonesa, ja circulen entre nosaltres en el llenguatge parlat. En la llengua escrita és important que se’n difongui la forma ortogràfica normalitzada pel Consell Supervisor.