Tria del neologisme de l’any 2020

L’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2020, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa arriba enguany a la setena edició, en un escenari marcat per la pandèmia.

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent. Els neologismes guanyadors els anys anteriors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana  (2016), cassolada (2017), sororitat (2018) i emergència climàtica i animalista (2019). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a entrar al diccionari normatiu.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que s’obrirà el dia 3 de desembre i es tancarà el dia 20 del mateix mes. Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu a neologisme.cat.

La Secció Filològica de l’IEC actualitza el lèxic LGTBI del DIEC2

Dia Internacional pels Drets del Col•lectiu LGTBI | RÀDIO MARINA 100.3
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha incorporat catorze articles nous i n’ha modificat disset de ja existents sobre el lèxic LGTBI contingut a la versió en línia del DIEC2. Ahir es va anunciar aquesta notícia durant la I Trobada Ampliada de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, celebrada ahir a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

Podeu consultar aquí el document amb aquesta actualització del DIEC2. Monosexual, cissexual i lesbofòbia són alguns dels articles nous. Entre els articles modificats hi ha amaneratbisexual, efeminat i transsexualitat.

El document, aprovat per la Secció Filològica en el Ple del 18 de setembre de 2020, ha partit de la proposta que l’associació Castelló LGTBI va fer arribar a l’acadèmia de la llengua catalana el desembre del 2018. En aquell document, l’associació proposava la incorporació de noves paraules i la modificació d’algunes ja existents sobre lèxic LGTBI al DIEC2.

A partir de la proposta, la Secció Filològica ha estudiat i ha treballat aquest material segons els criteris lexicogràfics del DIEC2 i des d’ahir els articles nous i les modificacions ja es poden consultar al DIEC2.

Actualització del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC

S’ha instal·lat al web de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) una nova aplicació de consulta del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), que permet obtenir informació a partir de textos en català publicats entre el 1832 i el 2008.

En la seva configuració inicial, el CTILC contenia cinquanta-dos milions de mots i cobria el període cronològic comprès entre el 1832 i el 1988. L’any 2015, l’IEC va emprendre el projecte d’actualització del CTILC i, des d’aleshores, s’ha completat amb textos publicats fins al 2008 (uns vint milions de mots més), de manera que el corpus consultable actualment té un volum total de setanta-dos milions de mots.

D’altra banda, es preveu que a finals del 2021 s’hagi actualitzat el corpus amb textos publicats fins al 2018. A partir d’aquest moment, s’espera portar a terme un pla de treball que permeti l’actualització permanent del CTILC.

La nova aplicació de consulta del CTILC s’integra plenament en el portal de dades lingüístiques de la Secció Filològica, i ha substituït les dues plataformes anteriors (anomenades consulta bàsica i consulta avançada, respectivament). L’accés al CTILC es pot fer directament (a través de l’adreça web ctilc.iec.cat) o bé mitjançant consultes realitzades sobre els altres recursos del portal (DIECDDLCDCVBDiccionari de sinònimsCiTTERMCAT) clicant sobre el botó corresponent.

Els resultats que l’usuari pot obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis; també es pot obtenir informació quantitativa sobre les combinacions lèxiques que un determinat lema manté amb la resta de lemes del corpus (opció «Col·locacions»); finalment, l’opció «dades numèriques» dona informació quantitativa sobre el volum del corpus.

Més de 500 termes nous

Resultat d'imatges de surimi

El DOGC ha publicat, en el seu número 7975, del 7 d’octubre del 2019, una llista de més de cinc-cents termes aprovats per Consell Supervisor del TERMCAT. El fet que siguin termes aprovats pel Consell Supervisor no implica que hagin d’entrar automàticament al DIEC, sinó que són les formes catalanes aprovades per al seu ús dins els llenguatges d’especialitat corresponents. Alguns d’aquests termes, com molts dels àmbits de l’alimentació i la medicina, fa temps que han passat a la llengua general, i han estat difosos àmpliament pels mitjans de comunicació. És aquesta extensió de l’ús a la llengua general i l’acceptació per part dels parlants el que pot acabar donant-los l’empenta necessària per entrar al DIEC o al futur diccionari normatiu. Molts d’aquests termes, com ara els de la cuina japonesa, ja circulen entre nosaltres en el llenguatge parlat. En la llengua escrita és important que se’n difongui la forma ortogràfica normalitzada pel Consell Supervisor.

Nota de premsa del TERMCAT
Resolució publicada al DOCG

Materials de presentació de la ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’

Benvolguts participants,

Des de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants posem a la vostra disposició els materials de presentació de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU), tal com va dir la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré, durant el taller de presentació de la GBU tingut a la seu de l’IEC el passat 19 de setembre.

Aquesta presentació de la GBU és més breu que la del taller, però conté tots els elements rellevants i els exemples que us poden servir per a presentar l’obra als vostres col·legues o, en general, a tot el públic que hi estigui interessat. D’altra banda, si teniu comentaris a fer, dubtes o suggeriments podeu adreçar-vos a nosaltres a través d’aquesta plataforma. Us recordem que us hi heu d’inscriure mitjançant un correu electrònic a l’adreça aoe@correu.iec.cat.

Tal com s’indica en la darrera diapositiva de la presentació, podeu trobar més informació de la GBU i de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) en diversos llocs:

a) Pàgina de l’IEC, projectes de recerca:

Pàgina del projecte de la Gramàtica bàsica i d’ús

Pàgina del projecte de la Gramàtica essencial

Aquestes pàgines s’aniran actualitzant. Contenen enllaços i també presentacions i publicacions.

b) Presentacions de les obres:

Presentació de la GBU (en el volum en paper)

Presentació de la GEIEC (en línia)

Vídeo tutorial de la GEIEC

Rebeu una salutació,

M. Josep Cuenca, directora de la GBU

Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’AOE

Presentacions de la ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’

Dilluns passat, 9 de setembre, va tenir lloc el primer acte de presentació de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU), a la Setmana del Llibre en Català. Hi van participar M. Josep Cuenca, directora de l’obra, i Màrius Serra, tots dos membres de la Secció Filològica. La presentació va consistir en una conversa introduïda per una breu intervenció de Joandomènec Ros, president de l’IEC. Podeu veure aquí el vídeo de l’acte.

Al vespre, M. Josep Cuenca i Màrius Serra van ser entrevistats per Xavier Graset en el programa de debat “Més 324”, del Canal 3/24 de Televisió de Catalunya. Per si us el vau perdre, us deixem aquí un vincle directe per a poder escoltar l’entrevista, que dura aproximadament 18 minuts.

Gramàtica bàsica i d’ús

Des d’avui ja podeu consultar la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana. 

La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana és una obra normativa i descriptiva que s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. S’ha concebut com un manual de consulta que orienti en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC.

L’acte de presentació tindrà lloc el 9 de setembre a les 18.30 h. en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Hi participaran M. Josep Cuenca, directora de l’obra, i Màrius Serra, tots dos membres de la Secció Filològica.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Actualització de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha actualitzat la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener de 2019.

La novetat principal és la incorporació d’un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Això fa aquesta obra digital encara més accessible. El cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra.

A partir d’ara, els usuaris també trobaran en els continguts de la GEIEC nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

La GEIEC és una versió reduïda i adaptada de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC, 2016). Es presenta en un format dissenyat per a la consulta en línia i té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Us recordem que aquesta gramàtica en línia de l’IEC es pot consultar a l’adreça https://geiec.iec.cat.

En aquest enllaç hi trobareu un vídeo tutorial de Youtube on s’explica com funciona.

II Festa ‘Fes-te de la llengua’


Dissabte, 18 de maig, més de 150 alumnes de primer i segon d’ESO es van reunir al pati de l’IEC per a ensenyar als acadèmics la llengua que parlen.

La Festa va consistir en un esmorzar festiu amb música, màgia i molta llengua. Els estudiants hi van acudir acompanyats dels seus professors de català i de familiars i van votar la seva paraula o expressió d’argot juvenil preferida entre les preseleccionades. Tiraques va ser la paraula guanyadora en la votació, en la qual només podien participar els estudiants.

La paraula guanyadora és una de les proposades pels estudiants de l’institut La Vall del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), que ha estat el centre més ben valorat pel jurat per l’originalitat i alhora idoneïtat i adequació del conjunt d’expressions proposades.

La Secció Filològica havia fet una crida a professors i alumnes de català d’arreu a jugar amb la llengua i recollir paraules i expressions que fessin servir habitualment però que no sortissin als diccionaris. Es van preseleccionar deu propostes i dissabte els estudiants  van escollir la guanyadora. En la sessió plenària de la secció Filològica de divendres 17, els acadèmics també van fer la seva tria: l’expressió Estàs boig o pessigues vidres?

La presentadora de l’Info K de TV3 Laia Servera va ser l’encarregada de conduir l’acte, acompanyada pel membre de la Secció Filològica Màrius Serra, en un escenari pel qual també van passar, a més dels alumnes que havien proposat les expressions preseleccionades, el jove talent de la màgia Sergi Armentano i l’actriu, cantant i ‘youtuber’ Leopolda Olda, que va poder demanar explicacions en persona als acadèmics sobre la reforma dels accents diacrítics i va fer una cançó improvisada amb els mots i expressions finalistes.

A la festa hi van assistir, entre d’altres, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Maria Teresa Cabré, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, així com diversos membres de la Secció Filològica, professors de català i professionals de la llengua dels mitjans de comunicació.

Aquí podeu trobar les cròniques que n’han fet l’Ara i  La Vanguardia.

aquí, a la GEIEC, podeu trobar un pessic de vidre que farà molt contents els nois i noies de La Vall del Tenes!

L’IEC presenta la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic

La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, neix després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (I, 1990) i a la morfologia (II, 1992). L’obra, especialment dirigida als mitjans de comunicació però que també pot ser una bona eina per als docents i per als professionals de la llengua en general, es pot consultar a l’apartat “Llengua” del web de l’IEC, o bé des del següent enllaç: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/. L’edició d’aquest nou fascicle ha estat a cura del doctor Joan Veny, membre de l’IEC.

L’obra es basa en una selecció d’elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialecte) i en el seu àmbit restringit (mots propis només d’un dialecte), referendats a partir de criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició; així, hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d’ús comú, com tereseta ‘titella’, del balear, o creïlla ‘patata’, del valencià.

Es combina d’aquesta manera la unitat de la llengua amb les variants diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències entre mots d’àrea diatòpica i d’àrea general i deixant palès que els elements d’àmbit restringit només representen un 7,6 % del corpus general. La informació es completa amb referències als nivells de formalitat: alta (sement ↑ → llavor), mitjana (braç), baixa (clapar ↓ → dormir); als mots no admesos (despreciar); als que hi podrien tenir un lloc (*escaiar-se [una salsa] ‘negar-se’), i estrangerismes com *rohingya ‘minoria ètnica musulmana de Birmània’.

En suma, es basteix un pont entre l’estricta col·loquialitat i l’estàndard general, integrant-hi i salvaguardant elements genuïns del sistema diatòpic.