General

Els dies 9 i 10 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) celebrarà la seva novena jornada científica, que enguany es titula «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos». Amb el desig que considereu aquest tema rellevant per al nostre context, us convidem a participar-hi i a fer-ne difusió.

El programa de la Jornada és el següent:

Dijous 9 de novembre del 2023 – Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47. Barcelona)

17.00 h Inauguració de la Jornada a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, i de M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

17.20 h Obertura de la Jornada a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra

17.30 h Conferència inaugural: «L’hospitalitat, un repte que transcendeix la política universitària», a càrrec del Dr. Josep Capdeferro, professor de la Facultat de Dret de la UPF

Divendres 10 de novembre del 2023 – Auditori de Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF (Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona)

9.00-9.30 h Recepció dels assistents

9.30-10.30 h Conferència a càrrec de la Dra. Rita Franceschini, directora de la Unitat d’Estudis de Llengües de la Universitat Lliure de Bozen-Bolzano

10.30-11.00 h Ponència «La confiança lingüística i la participació a l’aula dels estudiants internacionals», a càrrec d’Alba Pérez Xaus, psicòloga especialitzada en l’ensenyament de català per a adults, i professora col·laboradora de la UOC en el màster en Formació del Professorat

11.00-11.45 h Pausa per a networking

11.45-13.45 h Taula rodona

Modera: Teresa Monllau, professora del Departament d’Economia de la UPF

Ponents: Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC; Maria Naranjo, responsable del programa Idiomes UPF; Carles Plasencia, cap de la Secció de Dinamització del Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV; Martí Freixa, lector de català a la Universitat de Leipzig

14.00 h Cloenda

L’assistència (presencial i/o en streaming) és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través d’aquest formulari.

Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2022. La votació s’obre avui, dilluns 12 de desembre, a les 10 h, a través del web www.neologisme.cat, i es tancarà el dijous 22 de desembre, a les 24 h.

Els deu neologismes proposats per les entitats organitzadores i entre els quals podran elegir les persones que participin en la votació són els següents:

• birra f. Col·loquialment, cervesa.
• metavers m. Entorn virtual on les persones interaccionen per mitjà d’avatars en un ciberespai que és una metàfora del món real.
• micromobilitat f. Conjunt dels desplaçaments efectuats amb mitjans de transport lleugers, de petites dimensions i proveïts d’un motor elèctric de baixa potència o bé sense motor, generalment per a una sola persona, que s’utilitzen per recórrer distàncies curtes.
• nanosatèl·lit m. Plataforma espacial caracteritzada per tenir una massa, un volum i una potència menors que en el cas dels satèl·lits convencionals, i un pes comprès entre 1 i 10 kg.
• poliamor m. Pràctica consistent a mantenir relacions afectives i sexuals amb més d’una persona, amb el coneixement i l’acord de totes les persones implicades.
• revictimització f. Maltractament addicional exercit contra una dona en situació de violència masclista com a conseqüència dels dèficits o desencerts de la intervenció dels agents i organismes responsables.
• salut mental f. Estat d’equilibri psíquic en què la persona és capaç d’usar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.
• submissió química f. Administració d’una substància amb efectes psicoactius a una persona sense el seu coneixement per tal de modificar el seu estat de consciència, el seu comportament o anul·lar-li la voluntat.
• tuti m. En el joc del paraulògic, paraula que conté totes les lletres del joc del dia.
• violència vicària f. Violència intrafamiliar exercida de manera conscient contra una persona, sovint un fill, amb la intenció de fer mal a una tercera persona que és la destinatària real de l’acció, sovint l’exparella.

Com cada any, es proposen paraules que no són al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i que són noves o l’ús de les quals ha tingut un augment de freqüència considerable. Com a novetat, enguany s’ha decidit que una de les deu paraules sigui simplement un mot força antic i usat que es troba a faltar en el diccionari i, en aquest cas, es tracta de birra.

Finalitzat el període de votació, el dia 23 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2022. A més, com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a incorporar-se al diccionari normatiu.

Una iniciativa per a acostar la llengua als parlants

La campanya per a escollir el neologisme de l’any és una iniciativa que pretén fer visibles els temes que interessen a la societat i acostar la llengua als parlants. Amb aquest objectiu, se’ls ofereix la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu.

En l’edició de l’any passat, hi van participar 8.045 persones i el neologisme guanyador va ser negacionisme, en el context de la pandèmia sanitària.

En anys anteriors, els neologismes guanyadors van ser: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).

L’Observatori de Neologia de la UPF

L’Observatori de Neologia (OBNEO) va néixer com a grup de recerca l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. L’OBNEO analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant en llengua catalana com en llengua castellana. Des del 1996, ha estat reconegut com a grup de recerca amb nom específic de la UPF.

Aquest és el novè any consecutiu que l’OBNEO organitza conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans la votació per a escollir el neologisme de l’any.

La forma aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per al nom de la capital d’Ucraïna en el Nomenclàtor mundial és Kíiv, d’acord amb els criteris aplicats en la realització d’aquesta obra.

D’acord amb les recomanacions internacionals, es van prioritzar les formes en la llengua originària i no les rebudes a través de llengües intermèdies, com en aquest cas el rus per a la forma Kíev, especialment en el cas de la toponímia de les antigues repúbliques soviètiques. La forma Kíiv correspon a la transcripció en català del nom propi en llengua ucraïnesa. De fet, aquesta forma la va adoptar com a oficial Ucraïna l’any 1995.

Topònims exògens provinents de llengües amb alfabet no llatí

Rússia, Belarús i Ucraïna: Des del 1994, els noms russos es transcriuen amb el sistema aprovat per la Secció Filològica de l’IEC, que fou actualitzat el 2015 (Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (Acord del 13 de novembre de 2015). Aquest sistema s’ha aplicat en els noms de Rússia, Belarús i Ucraïna. En el cas de Belarús i Ucraïna s’hi han fet les modificacions pertinents per reflectir-ne adequadament la pronúncia.

La toponímia d’Ucraïna inclosa en el Nomenclàtor mundial és la que consta en la llista adjunta.

El Nomenclàtor mundial, que ha estat realitzat per la Comissió d’Onomàstica de la SF de l’IEC, és un projecte portat a terme en el marc de la Comissió de Toponímia de Catalunya, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest nomenclàtor el va aprovar el ple de la Secció Filològica el maig de l’any 2021 i pròximament es podrà consultar en format digital.

L’elaboració del nomenclàtor es va aprovar amb la finalitat d’establir un corpus d’exònims en català des de l’Administració amb l’objectiu principal de fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, etc.).

En la determinació del corpus toponímic es prioritzen les formes d’ús més general que permeten la localització geogràfica dels topònims, ja siguin adaptades al català (Milà, en italià Milano), o en la llengua originària (Oxford) quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no té un ús consolidat en català. No obstant això, tenint en compte que molts llocs són coneguts amb més d’un nom, s’hi ha incorporat el concepte de forma secundària, que permet a l’usuari triar la forma més adequada per a un ús concret.

Barcelona, 3 de març de 2022