La pedra a la sabata
En molts escrits podem trobar-hi troben fragments com el següent:
- El 1948 tornà a Barcelona, i poc després la seva dona va morir de leucèmia. És durant aquest període que escriu ‘Saló de tardor’ i ‘Terra de naufragis’.
Es podia haver escrit també la segona oració de la manera següent:
- Durant aquest període escriu ‘Saló de tardor’ i ‘Terra de naufragis’
Quina de les dues versions és més aconsellable? El significat que tenen no és ben bé idèntic. Per tant, caldria reservar la primera versió per a determinats contextos. Vegem-ne el motiu.
El roc a la faixa
Les construccions com És al Priorat que van anar s’anomenen construccions clivellades i són una estratègia de focalització o emfatització del constituent situat entre el verb copulatiu i la conjunció que; en el cas anterior, el sintagma preposicional al Priorat.
L’as a la màniga
L’ús de les oracions clivellades és una via per a focalitzar contrastivament o emfatitzar un constituent:
- És quan dormo que hi veig clar
- És la mare que ho vol
- És de la situació política que volem parlar
Per tant, és convenient de fer servir la construcció clivellada (és… que…) si es vol focalitzar el constituent entre el verb copulatiu i la conjunció i contrastar-lo amb un altre:
- És durant aquest període que escriu ‘Saló de tardor’ i ‘Terra de naufragis’ (i no abans)
Per a més informació: GEIEC § 30.4.1 (La focalització contrastiva) i GIEC § 33.4.1.3 (L’èmfasi contrastiu per mitjà de les construccions clivellades)
Traient suc de les pedres
El verb copulatiu pot concordar amb un sintagma nominal o amb un pronom, i pot adaptar-se al temps del verb de l’oració:
- Són els seus pares que no ho volen
- Ets tu que ho has decidit
- Va ser llavors que se’n va adonar
Una estratègia molt propera és la de les construccions clivellades amb element relatiu:
- És al Priorat on van anar
- És així com es fa
En aquests casos és possible invertir l’ordre:
- On van anar és al Priorat
Aquest tipus d’oracions s’anomenen pseudoclivellades. Són oracions copulatives d’identificació i s’empren sovint com a respostes a preguntes amb el verb fer:
- –Què s’ha de fer en aquests casos? –El que s’ha de fer és demanar una ambulància.
