Notícies

Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”

David Ordóñez

El passat divendres 8 de novembre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Mònica Terribas, que es va emetre durant les dues últimes temporades.

En aquest lliurament, Nicolau Dols ens parla de la traducció de determinats noms propis, de la nova “Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana” (GBU) i dels nous termes admesos pel Termcat. Dels continguts de la GBU, Dols ha destacat particularment la informació sonora que conté. Al final dels capítols dedicats a les vocals i a les consonants, s’ha inserit un codi QR amb el qual s’accedeix a una pàgina web en què es poden sentir pronúncies representatives dels exemples en els quatre grans parlars del català (central, baleàric, nord-occidental i valencià). Mitjançant el mateix sistema, també es pot sentir la pronúncia representada a les figures dels contorns entonatius que apareixen en els capítols dedicats a la modalitat oracional i a l’ordre de constituents en l’oració, que correspon únicament al parlar central.

Per si us la vau perdre i hi teniu curiositat, aquí en teniu un vincle directe per a poder-la escoltar. Dura aproximadament quinze minuts.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/la-traduccio-dels-noms-propis-la-gramatica-basica-i-els-nous-mots-del-termcat/audio/1054288/

Lamentem el retard en la difusió d’aquest nou lliurament del “Paraula d’acadèmia”.

Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.

Us recordem que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio” i Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les dues últimes temporades.

Durant aquesta temporada s’han emès els espais següents:

Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana

David Ordóñez

La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) és una obra normativa i descriptiva que s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. S’ha concebut com a manual de consulta que orienti en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC. Està redactada d’una manera clara i entenedora, amb una organització basada en quadres resum i en remarques normatives i d’ús, il·lustrats amb un gran nombre d’exemples. Les remarques inclouen informacions molt sintètiques de caràcter pràctic, formulades com a unitats autònomes, sobre aspectes rellevants des del punt de vista de l’ús.

Amb la publicació de la GBU, que es distribuirà a les llibreries el 4 de setembre, es completa el conjunt de gramàtiques institucionals de l’IEC que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016) i segueix amb la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC, 2018), gramàtica en línia consultable en l’adreça https://geiec.iec.cat, la qual és la font directa de la GBU i amb la qual es complementa.

El primer acte de presentació de la GBU tindrà lloc en la Setmana del Llibre en Català el dia 9 de setembre a les 18.30 hores. Hi participaran M. Josep Cuenca, directora de l’obra, i Màrius Serra, tots dos membres de la Secció Filològica.

Com en el cas de la GEIEC, hem preparat una presentació breu de la GBU. També us n’adjuntem una mostra de l’obra, el capítol 14, dedicat als possessius.

Actualització de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’

David Ordóñez

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha actualitzat la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener de 2019.

La novetat principal és la incorporació d’un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Això fa aquesta obra digital encara més accessible. El cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra.

A partir d’ara, els usuaris també trobaran en els continguts de la GEIEC nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

La GEIEC és una versió reduïda i adaptada de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC, 2016). Es presenta en un format dissenyat per a la consulta en línia i té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Us recordem que aquesta gramàtica en línia de l’IEC es pot consultar a l’adreça https://geiec.iec.cat.

En aquest enllaç hi trobareu un vídeo tutorial de Youtube on s’explica com funciona.

Lliurament premis Argó a la Universitat Autònoma de Barcelona

David Ordóñez

El passat dimecres, 26 de juny, en el marc dels premis Argó per a treballs de recerca de batxillerat que atorga l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va lliurar la menció honorífica especial Pompeu Fabra, amb la participació de la Secció Filològica de l’IEC i el Departament de Filologia Catalana de la UAB. Aquesta menció honorífica s’atorga al millor treball de llengua catalana realitzat dins el programa Argó.

El tribunal, format per Mercè Lorente (UPF-IEC), Rosamaria Bruguera (INS Forat del Vent, de Cerdanyola del Vallès) i Anna Bartra-Kaufmann (UAB), va atorgar el premi al treball Els acudits, la ironia, l’humor i els jocs de paraules, realitzat per Elik Verdú Carrasco, de l’institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui (Vallès Occidental).

El treball estudia els recursos gramaticals, retòrics, pragmàtics i socioculturals que intervenen en les formes més habituals de l’humor en català, n’explica les característiques i n’aporta exemples.

Us adjuntem dues fotografies de l’acte.

Nova actualització del DIEC2 en línia

Anna Bartra-Kaufmann

La nova actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) incorpora quinze articles nous i prop de dues-centes modificacions, moltes de les quals són conseqüència de la inclusió al diccionari d’algunes de les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2016.

Els substantius bitcoin, enya, nano i les interjeccions fet i entesos són alguns dels articles nous que ha aprovat la Secció Filològica i que s’han afegit a la versió en línia del DIEC2. També són rellevants la inclusió a l’article cassolada del sentit ‘protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles’ i la modificació de la definició de la subentrada el bell sexe (o el sexe dèbil) per tal d’indicar que aquestes expressions estan en recessió i que sovint s’usen amb valor discriminatori.

Hi ha altres accepcions que s’han afegit al DIEC2 i que corresponen a usos ben vius. És el cas del sentit ‘mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada’ del substantiu trencadís; el valor d’interjecció dels mots enhorabona i ànsia; el sentit ‘venir sobtadament un desig’ del verb agafar (en l’accepció 6, que remet a l’accepció 18 de donar), etc. També s’han afegit al DIEC2 un bon nombre de locucions d’ús freqüent, com color de gos com fuig, amb comptagotes, estar d’algú, només faltaria i fer curt.

Finalment, són destacables les noves accepcions dels articles falcó i falconer -a, relatives a la manifestació de cultura tradicional i popular dels falcons, que havien estat reclamades per les entitats Federació de Colles de Falcons de Catalunya i Canal Falcó·net.

En aquest enllaç podeu consultar totes les altes i les modificacions introduïdes en aquesta actualització.

Presentació del ‘Diccionari descriptiu de la llengua catalana’

David Ordóñez

El passat dilluns 27 de maig va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC la presentació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), emmarcat dins del projecte Diccionari del Català Contemporani, dirigit per Joaquim Rafel i Fontanals, membre de la Secció Filològica. L’acte, sota la presidència de Joandomènec Ros, president de l’IEC, va comptar amb les intervencions de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica; Joaquim Rafel, director del projecte, i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Joandomènec Ros va obrir l’acte afirmant que l’IEC «ha invertit molts esforços en aquest projecte que, sens dubte, s’ho mereix» i subratllant el caràcter «obert i gratuït del DDLC».

El diccionari es pot consultar en l’adreça http://dcc.iec.cat/ddlci.

 

Seguidament, hi va haver la intervenció de M. Teresa Cabré, que va explicar que «la presentació d’avui és un acte molt especial, ja que feia temps que volíem celebrar amb solemnitat l’acabament d’un gran projecte, no només per les seves dimensions (tant pel nombre de gent que hi ha treballat, un total de 77 col·laboradors, com pel temps que s’hi ha esmerçat, de 1998 a 2016), sinó també per la seva importància. Es tracta d’un projecte singular i molt específic del qual poques llengües disposen.» Cabré va comentar que el projecte del Diccionari del Català Contemporani «va començar l’any 1985 amb una idea molt clara de projecte global que incloïa dos subprojectes encadenats i seqüencials: la constitució d’un corpus textual i l’explotació d’aquest corpus per a elaborar un diccionari, el que avui és el Diccionari descriptiu de la llengua catalana». Des de l’any 2005 l’obra és accessible al públic i ara per ara el diccionari ja està acabat formalment, tot i que resta «obert a les actualitzacions que calguin. La llengua catalana evoluciona i el corpus també». Cabré va cloure la seva intervenció afirmant que «ens hem de prendre el DDLC com un gran tresor, perquè, a més de donar-nos una radiografia de la llengua en el període que va de 1833 a 1988, ens forneix també la metodologia de treball amb què s’ha realitzat».

Per la seva banda, Joaquim Rafel va fer la presentació de obra. El director del projecte va apuntar que la represa de la tasca de l’IEC es va fer «amb el desig que els treballs no fossin insensibles als avenços científics, metodològics i tecnològics que havien tingut lloc durant els anys de pràctica inactivitat de l’IEC». En aquest sentit, amb el projecte del Diccionari del Català Contemporani, l’Institut es va avançar a altres institucions comparables del seu entorn en l’aplicació de la informàtica a la recerca lingüística i, més concretament, en la constitució de corpus textuals. Rafel va explicar que «el DDLC s’ocupa de la definició i la caracterització de les unitats lèxiques de la llengua, des del punt de vista del seu contingut i de la seva utilització real, sense restriccions de caràcter prescriptiu ni d’altra naturalesa». Això vol dir que el diccionari conté paraules, expressions i usos que no figuren en els repertoris normatius de l’IEC. Aquests elements inclouen una marca visible de no normativitat (•) que els diferencia dels que gaudeixen de la sanció normativa. En aquest sentit, Rafel va afegir que «l’IEC es dota amb aquesta obra d’un instrument molt valuós a l’hora d’exercir la seva activitat com a institució acadèmica encarregada de l’establiment i l’actualització de la normativa lingüística».

Una de les característiques del DDLC és que s’aparta dels diccionaris per al gran públic. Rafel va argumentar que «es fonamenta en una investigació sobre bases noves, amb el màxim rigor i amb un alt grau de formalització del llenguatge. Els destinataris ideals són aquelles persones que tenen un cert domini dels conceptes lingüístics; això no obstant, no només s’adreça als especialistes, sinó també a qualsevol usuari mitjanament culte interessat per la llengua. Aspira a combinar el rigor en el tractament de la informació amb la claredat expositiva i la facilitat d’interpretació.»

Per la seva banda, Ester Franquesa, en nom de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va destacar la importància d’aquest projecte pel seu caràcter «monumental per a la llengua catalana i per al país». La directora general de Política Lingüística també va expressar el seu convenciment que el català «té possibilitats il·limitades d’expressió, és una llengua flexible, madura i sòlida. És, com volia Carles Riba, indefinidament apta. El llenguatge ha d’anar de bracet amb aquest món que no s’atura, per a explicar-lo i explicar-nos a nosaltres mateixos.»

El Govern atorga la Creu de Sant Jordi a dos membres de la Secció Filològica

David Ordóñez

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2019 a 29 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha dos membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: Joaquim Rafel i Gemma Rigau.

També s’ha concedit a 4 personalitats més i a 2 entitats amb una reconeguda trajectòria de treball de defensa de la llengua catalana, del seu estudi, i del foment de l’ús: Carme Junyent, Lluís Juste de Nin, Biel Majoral, Montserrat Ubeda, l’Associació El Tempir d’Elx i la Fundació Privada Ared. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de reconèixer les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

 

Joaquim Rafel i Fontanals

Per la seva tasca docent i de recerca. Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtic emèrit del departament de Filologia Catalana en aquesta universitat, ha dut a terme gran part de la seva tasca de recerca a l’Institut d’Estudis Catalans, on dirigeix les Oficines Lexicogràfiques i el projecte Diccionari del Català Contemporani. Dins d’aquest projecte de recerca es va constituir el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana i una base de dades lexicogràfica, a partir dels quals s’ha elaborat el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Des de la màxima ambició i complexitat científiques, en conjunt, la seva tasca representa una vitalització rigorosa en la creació de camps lexicogràfics que s’han erigit com a model per a d’altres grans llengües de cultura. Les seves obres han situat la lingüística catalana al nivell de les comunitats científiques més avançades, oferint noves possibilitats de recerca als especialistes i noves eines de consulta als professionals de la llengua i a la ciutadania en general.

 

Gemma Rigau i Oliver

Per les seves eminents aportacions acadèmiques en disciplines com la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica o les llengües romàniques. Doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtica del departament de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat en la Gramàtica del català contemporani, dirigida per Joan Solà, i ha fet importants aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars catalans. A l’Institut d’Estudis Catalans és presidenta de la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica i ha codirigit la Gramàtica de la Llengua Catalana, juntament amb Manuel Pérez Saldanya. Ha obtingut el premi Manuel Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua i el premi Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans. En reconeixement a la seva tasca ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya. Actualment forma part del Consell Social de la llengua de signes catalana i és membre del Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya.

 

L’IEC presenta la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic

David Ordóñez

La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, neix després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (I, 1990) i a la morfologia (II, 1992). L’obra, especialment dirigida als mitjans de comunicació però que també pot ser una bona eina per als docents i per als professionals de la llengua en general, es pot consultar a l’apartat “Llengua” del web de l’IEC, o bé des del següent enllaç: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/. L’edició d’aquest nou fascicle ha estat a cura del doctor Joan Veny, membre de l’IEC.

L’obra es basa en una selecció d’elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialecte) i en el seu àmbit restringit (mots propis només d’un dialecte), referendats a partir de criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició; així, hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d’ús comú, com tereseta ‘titella’, del balear, o creïlla ‘patata’, del valencià.

Es combina d’aquesta manera la unitat de la llengua amb les variants diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències entre mots d’àrea diatòpica i d’àrea general i deixant palès que els elements d’àmbit restringit només representen un 7,6 % del corpus general. La informació es completa amb referències als nivells de formalitat: alta (sement ↑ → llavor), mitjana (braç), baixa (clapar ↓ → dormir); als mots no admesos (despreciar); als que hi podrien tenir un lloc (*escaiar-se [una salsa] ‘negar-se’), i estrangerismes com *rohingya ‘minoria ètnica musulmana de Birmània’.

En suma, es basteix un pont entre l’estricta col·loquialitat i l’estàndard general, integrant-hi i salvaguardant elements genuïns del sistema diatòpic.

El debat sobre l’humor en valencià, a la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi

Anna Bartra-Kaufmann
Resultat d'imatges de XXIV jornada de sociolinguistica alcoi

Els propers 29 i 30 de març tindrà lloc la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que pretén debatre sobre l’humor en valencià com una altra manifestació social del llenguatge, també rellevant en una llengua cooficial i minoritzada. A la jornada s’hi analitzaran els contextos lingüístics, les interferències, les diferents aplicacions en mitjans audiovisuals i escrits —socials i educatius—, les possibilitats d’un humor valencià propi o mediatitzat, els recursos i la capacitat d’influència social.

La inauguració anirà a càrrec de Francisco Mora, rector de la Universitat Politècnica de València; Antoni Francés, alcalde d’Alcoi; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Brauli Montoya, delegat a Alacant del president de l’Institut d’Estudis Catalans.

La jornada està organitzada per la Universitat Politècnica de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ajuntament d’Alcoi, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià.

Hora: Divendres 17.30 h / dissabte 9.15 h
Lloc: Universitat Politècnica de València, campus d’Alcoi, sala de graus Roberto García Payá (edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell, Alcoi)

Podeu trobar més informació aquí.