El passat dimecres, 26 de juny, en el marc dels premis Argó per a treballs de recerca de batxillerat que atorga l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va lliurar la menció honorífica especial Pompeu Fabra, amb la participació de la Secció Filològica de l’IEC i el Departament de Filologia Catalana de la UAB. Aquesta menció honorífica s’atorga al millor treball de llengua catalana realitzat dins el programa Argó.

El tribunal, format per Mercè Lorente (UPF-IEC), Rosamaria Bruguera (INS Forat del Vent, de Cerdanyola del Vallès) i Anna Bartra-Kaufmann (UAB), va atorgar el premi al treball Els acudits, la ironia, l’humor i els jocs de paraules, realitzat per Elik Verdú Carrasco, de l’institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui (Vallès Occidental).

El treball estudia els recursos gramaticals, retòrics, pragmàtics i socioculturals que intervenen en les formes més habituals de l’humor en català, n’explica les característiques i n’aporta exemples.

Us adjuntem dues fotografies de l’acte.

La nova actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) incorpora quinze articles nous i prop de dues-centes modificacions, moltes de les quals són conseqüència de la inclusió al diccionari d’algunes de les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2016.

Els substantius bitcoin, enya, nano i les interjeccions fet i entesos són alguns dels articles nous que ha aprovat la Secció Filològica i que s’han afegit a la versió en línia del DIEC2. També són rellevants la inclusió a l’article cassolada del sentit ‘protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles’ i la modificació de la definició de la subentrada el bell sexe (o el sexe dèbil) per tal d’indicar que aquestes expressions estan en recessió i que sovint s’usen amb valor discriminatori.

Hi ha altres accepcions que s’han afegit al DIEC2 i que corresponen a usos ben vius. És el cas del sentit ‘mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada’ del substantiu trencadís; el valor d’interjecció dels mots enhorabona i ànsia; el sentit ‘venir sobtadament un desig’ del verb agafar (en l’accepció 6, que remet a l’accepció 18 de donar), etc. També s’han afegit al DIEC2 un bon nombre de locucions d’ús freqüent, com color de gos com fuig, amb comptagotes, estar d’algú, només faltaria i fer curt.

Finalment, són destacables les noves accepcions dels articles falcó i falconer -a, relatives a la manifestació de cultura tradicional i popular dels falcons, que havien estat reclamades per les entitats Federació de Colles de Falcons de Catalunya i Canal Falcó·net.

En aquest enllaç podeu consultar totes les altes i les modificacions introduïdes en aquesta actualització.

La Dra. Maria Teresa Cabré, Presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, parla amb el periodista Antoni Bassas de la situació social del català i dels desafiaments, locals i globals, que ha d’afrontar.

Podeu llegir l’entrevista i veure el vídeo aquí

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2019 a 29 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha dos membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: Joaquim Rafel i Gemma Rigau.

També s’ha concedit a 4 personalitats més i a 2 entitats amb una reconeguda trajectòria de treball de defensa de la llengua catalana, del seu estudi, i del foment de l’ús: Carme Junyent, Lluís Juste de Nin, Biel Majoral, Montserrat Ubeda, l’Associació El Tempir d’Elx i la Fundació Privada Ared. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de reconèixer les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

Joaquim Rafel i Fontanals

Per la seva tasca docent i de recerca. Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtic emèrit del departament de Filologia Catalana en aquesta universitat, ha dut a terme gran part de la seva tasca de recerca a l’Institut d’Estudis Catalans, on dirigeix les Oficines Lexicogràfiques i el projecte Diccionari del Català Contemporani. Dins d’aquest projecte de recerca es va constituir el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana i una base de dades lexicogràfica, a partir dels quals s’ha elaborat el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Des de la màxima ambició i complexitat científiques, en conjunt, la seva tasca representa una vitalització rigorosa en la creació de camps lexicogràfics que s’han erigit com a model per a d’altres grans llengües de cultura. Les seves obres han situat la lingüística catalana al nivell de les comunitats científiques més avançades, oferint noves possibilitats de recerca als especialistes i noves eines de consulta als professionals de la llengua i a la ciutadania en general.

Gemma Rigau i Oliver

Per les seves eminents aportacions acadèmiques en disciplines com la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica o les llengües romàniques. Doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtica del departament de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat en la Gramàtica del català contemporani, dirigida per Joan Solà, i ha fet importants aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars catalans. A l’Institut d’Estudis Catalans és presidenta de la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica i ha codirigit la Gramàtica de la Llengua Catalana, juntament amb Manuel Pérez Saldanya. Ha obtingut el premi Manuel Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua i el premi Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans. En reconeixement a la seva tasca ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya. Actualment forma part del Consell Social de la llengua de signes catalana i és membre del Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya.

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants felicita la Dra. Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i membre de la Secció Filològica, que ha estat nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Podeu trobar més informació aquí