aoe@correu.iec.cat

Acadèmia Oberta als Ensenyants

Notícies

Nova actualització del DIEC2 en línia

6 de juny de 2019 |

La nova actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) incorpora quinze articles nous i prop de dues-centes modificacions, moltes de les quals són conseqüència de la inclusió al diccionari d’algunes de les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2016.

Els substantius bitcoin, enya, nano i les interjeccions fet i entesos són alguns dels articles nous que ha aprovat la Secció Filològica i que s’han afegit a la versió en línia del DIEC2. També són rellevants la inclusió a l’article cassolada del sentit ‘protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles’ i la modificació de la definició de la subentrada el bell sexe (o el sexe dèbil) per tal d’indicar que aquestes expressions estan en recessió i que sovint s’usen amb valor discriminatori.

Hi ha altres accepcions que s’han afegit al DIEC2 i que corresponen a usos ben vius. És el cas del sentit ‘mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada’ del substantiu trencadís; el valor d’interjecció dels mots enhorabona i ànsia; el sentit ‘venir sobtadament un desig’ del verb agafar (en l’accepció 6, que remet a l’accepció 18 de donar), etc. També s’han afegit al DIEC2 un bon nombre de locucions d’ús freqüent, com color de gos com fuig, amb comptagotes, estar d’algú, només faltaria i fer curt.

Finalment, són destacables les noves accepcions dels articles falcó i falconer -a, relatives a la manifestació de cultura tradicional i popular dels falcons, que havien estat reclamades per les entitats Federació de Colles de Falcons de Catalunya i Canal Falcó·net.

En aquest enllaç podeu consultar totes les altes i les modificacions introduïdes en aquesta actualització.

Presentació del ‘Diccionari descriptiu de la llengua catalana’

29 de maig de 2019 | ,

El passat dilluns 27 de maig va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC la presentació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), emmarcat dins del projecte Diccionari del Català Contemporani, dirigit per Joaquim Rafel i Fontanals, membre de la Secció Filològica. L’acte, sota la presidència de Joandomènec Ros, president de l’IEC, va comptar amb les intervencions de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica; Joaquim Rafel, director del projecte, i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Joandomènec Ros va obrir l’acte afirmant que l’IEC «ha invertit molts esforços en aquest projecte que, sens dubte, s’ho mereix» i subratllant el caràcter «obert i gratuït del DDLC».

El diccionari es pot consultar en l’adreça http://dcc.iec.cat/ddlci.

 

Seguidament, hi va haver la intervenció de M. Teresa Cabré, que va explicar que «la presentació d’avui és un acte molt especial, ja que feia temps que volíem celebrar amb solemnitat l’acabament d’un gran projecte, no només per les seves dimensions (tant pel nombre de gent que hi ha treballat, un total de 77 col·laboradors, com pel temps que s’hi ha esmerçat, de 1998 a 2016), sinó també per la seva importància. Es tracta d’un projecte singular i molt específic del qual poques llengües disposen.» Cabré va comentar que el projecte del Diccionari del Català Contemporani «va començar l’any 1985 amb una idea molt clara de projecte global que incloïa dos subprojectes encadenats i seqüencials: la constitució d’un corpus textual i l’explotació d’aquest corpus per a elaborar un diccionari, el que avui és el Diccionari descriptiu de la llengua catalana». Des de l’any 2005 l’obra és accessible al públic i ara per ara el diccionari ja està acabat formalment, tot i que resta «obert a les actualitzacions que calguin. La llengua catalana evoluciona i el corpus també». Cabré va cloure la seva intervenció afirmant que «ens hem de prendre el DDLC com un gran tresor, perquè, a més de donar-nos una radiografia de la llengua en el període que va de 1833 a 1988, ens forneix també la metodologia de treball amb què s’ha realitzat».

Per la seva banda, Joaquim Rafel va fer la presentació de obra. El director del projecte va apuntar que la represa de la tasca de l’IEC es va fer «amb el desig que els treballs no fossin insensibles als avenços científics, metodològics i tecnològics que havien tingut lloc durant els anys de pràctica inactivitat de l’IEC». En aquest sentit, amb el projecte del Diccionari del Català Contemporani, l’Institut es va avançar a altres institucions comparables del seu entorn en l’aplicació de la informàtica a la recerca lingüística i, més concretament, en la constitució de corpus textuals. Rafel va explicar que «el DDLC s’ocupa de la definició i la caracterització de les unitats lèxiques de la llengua, des del punt de vista del seu contingut i de la seva utilització real, sense restriccions de caràcter prescriptiu ni d’altra naturalesa». Això vol dir que el diccionari conté paraules, expressions i usos que no figuren en els repertoris normatius de l’IEC. Aquests elements inclouen una marca visible de no normativitat (•) que els diferencia dels que gaudeixen de la sanció normativa. En aquest sentit, Rafel va afegir que «l’IEC es dota amb aquesta obra d’un instrument molt valuós a l’hora d’exercir la seva activitat com a institució acadèmica encarregada de l’establiment i l’actualització de la normativa lingüística».

Una de les característiques del DDLC és que s’aparta dels diccionaris per al gran públic. Rafel va argumentar que «es fonamenta en una investigació sobre bases noves, amb el màxim rigor i amb un alt grau de formalització del llenguatge. Els destinataris ideals són aquelles persones que tenen un cert domini dels conceptes lingüístics; això no obstant, no només s’adreça als especialistes, sinó també a qualsevol usuari mitjanament culte interessat per la llengua. Aspira a combinar el rigor en el tractament de la informació amb la claredat expositiva i la facilitat d’interpretació.»

Per la seva banda, Ester Franquesa, en nom de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va destacar la importància d’aquest projecte pel seu caràcter «monumental per a la llengua catalana i per al país». La directora general de Política Lingüística també va expressar el seu convenciment que el català «té possibilitats il·limitades d’expressió, és una llengua flexible, madura i sòlida. És, com volia Carles Riba, indefinidament apta. El llenguatge ha d’anar de bracet amb aquest món que no s’atura, per a explicar-lo i explicar-nos a nosaltres mateixos.»

El Govern atorga la Creu de Sant Jordi a dos membres de la Secció Filològica

2 de maig de 2019 |

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2019 a 29 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha dos membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: Joaquim Rafel i Gemma Rigau.

També s’ha concedit a 4 personalitats més i a 2 entitats amb una reconeguda trajectòria de treball de defensa de la llengua catalana, del seu estudi, i del foment de l’ús: Carme Junyent, Lluís Juste de Nin, Biel Majoral, Montserrat Ubeda, l’Associació El Tempir d’Elx i la Fundació Privada Ared. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de reconèixer les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

 

Joaquim Rafel i Fontanals

Per la seva tasca docent i de recerca. Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtic emèrit del departament de Filologia Catalana en aquesta universitat, ha dut a terme gran part de la seva tasca de recerca a l’Institut d’Estudis Catalans, on dirigeix les Oficines Lexicogràfiques i el projecte Diccionari del Català Contemporani. Dins d’aquest projecte de recerca es va constituir el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana i una base de dades lexicogràfica, a partir dels quals s’ha elaborat el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Des de la màxima ambició i complexitat científiques, en conjunt, la seva tasca representa una vitalització rigorosa en la creació de camps lexicogràfics que s’han erigit com a model per a d’altres grans llengües de cultura. Les seves obres han situat la lingüística catalana al nivell de les comunitats científiques més avançades, oferint noves possibilitats de recerca als especialistes i noves eines de consulta als professionals de la llengua i a la ciutadania en general.

 

Gemma Rigau i Oliver

Per les seves eminents aportacions acadèmiques en disciplines com la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica o les llengües romàniques. Doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtica del departament de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat en la Gramàtica del català contemporani, dirigida per Joan Solà, i ha fet importants aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars catalans. A l’Institut d’Estudis Catalans és presidenta de la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica i ha codirigit la Gramàtica de la Llengua Catalana, juntament amb Manuel Pérez Saldanya. Ha obtingut el premi Manuel Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua i el premi Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans. En reconeixement a la seva tasca ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya. Actualment forma part del Consell Social de la llengua de signes catalana i és membre del Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya.

 

L’IEC presenta la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic

10 d'abril de 2019 | , , ,

La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, neix després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (I, 1990) i a la morfologia (II, 1992). L’obra, especialment dirigida als mitjans de comunicació però que també pot ser una bona eina per als docents i per als professionals de la llengua en general, es pot consultar a l’apartat “Llengua” del web de l’IEC, o bé des del següent enllaç: https://estandard-oral.llocs.iec.cat. L’edició d’aquest nou fascicle ha estat a cura del doctor Joan Veny, membre de l’IEC.

L’obra es basa en una selecció d’elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialecte) i en el seu àmbit restringit (mots propis només d’un dialecte), referendats a partir de criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició; així, hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d’ús comú, com tereseta ‘titella’, del balear, o creïlla ‘patata’, del valencià.

Es combina d’aquesta manera la unitat de la llengua amb les variants diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències entre mots d’àrea diatòpica i d’àrea general i deixant palès que els elements d’àmbit restringit només representen un 7,6 % del corpus general. La informació es completa amb referències als nivells de formalitat: alta (sement ↑ → llavor), mitjana (braç), baixa (clapar ↓ → dormir); als mots no admesos (despreciar); als que hi podrien tenir un lloc (*escaiar-se [una salsa] ‘negar-se’), i estrangerismes com *rohingya ‘minoria ètnica musulmana de Birmània’.

En suma, es basteix un pont entre l’estricta col·loquialitat i l’estàndard general, integrant-hi i salvaguardant elements genuïns del sistema diatòpic.

El debat sobre l’humor en valencià, a la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi

26 de març de 2019 | , , ,

Resultat d'imatges de XXIV jornada de sociolinguistica alcoi

Els propers 29 i 30 de març tindrà lloc la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que pretén debatre sobre l’humor en valencià com una altra manifestació social del llenguatge, també rellevant en una llengua cooficial i minoritzada. A la jornada s’hi analitzaran els contextos lingüístics, les interferències, les diferents aplicacions en mitjans audiovisuals i escrits —socials i educatius—, les possibilitats d’un humor valencià propi o mediatitzat, els recursos i la capacitat d’influència social.

La inauguració anirà a càrrec de Francisco Mora, rector de la Universitat Politècnica de València; Antoni Francés, alcalde d’Alcoi; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Brauli Montoya, delegat a Alacant del president de l’Institut d’Estudis Catalans.

La jornada està organitzada per la Universitat Politècnica de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ajuntament d’Alcoi, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià.

Hora: Divendres 17.30 h / dissabte 9.15 h
Lloc: Universitat Politècnica de València, campus d’Alcoi, sala de graus Roberto García Payá (edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell, Alcoi)

Podeu trobar més informació aquí.

Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura

23 de març de 2019 |

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants felicita la Dra. Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i membre de la Secció Filològica, que ha estat nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Podeu trobar més informació aquí

 

 

Torna la Festa!!

18 de març de 2019 | , ,

Ara amb els vostres estudiants de primer cicle d’ESO

Després de l’entusiasme i dedicació mostrats en la primera edició de la Festa Fes-te de la Llengua, la Secció Filològica de l’IEC ja ho té tot a punt per a la segona. En aquesta ocasió, els protagonistes també seran els professors, però al costat dels seus alumnes de català de primer cicle d’ESO. El repte és triar juntament amb els alumnes paraules o expressions catalanes que ells facin servir i els agradin especialment, però que no surtin al diccionari.
———-
Entre tots els que vinguin a la festa, els participants amb les propostes més interessants podran defensar-les acompanyats de les seves famílies i professors en un esmorzar festiu a la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona). L’acte el conduirà la periodista Laia Servera, presentadora de l’InfoK de TV3, i l’acadèmic Màrius Serra.
———-
La festa serà el dissabte 18 de maig a les 11 del matí, i el termini de presentació de propostes s’acaba el 30 d’abril, però si esteu interessats a assistir-hi heu d’enviat aquest formulari emplenat a festasf@iec.cat abans del 31 de març.
———–
PARTICIPACIÓ A LA II FESTA FES-TE DE LA LLENGUA
Dissabte 18 de maig / 11 del matí / claustre de l’IEC (Barcelona)
 
Nom i cognoms del docent:
Correu electrònic:
Centre:
Localitat:
Grups classe que hi podrien participar:

 

 

Aina Moll, en el record

10 de febrer de 2019 |

Des de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants ens afegim al dol per la mort de la filòloga i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Aina Moll i Marquès, morta a Palma aquest dissabte, 9 de febrer de 2019. Va néixer a Ciutadella el 1930. Llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Francès de l’Institut Joan Alcover de Palma (1961-1995). Col·laborà amb el seu pare, Francesc de B. Moll, en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear i feu enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. Com a editora, va dirigir les col·leccions de l’Editorial Moll i de l’Escola d’Idiomes de l’Estudi General Lul·lià. Autora de nombrosos articles i llibres de text de llengua francesa. Fou membre de diferents comissions, la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i coordinadora de l’àrea I del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). Va ser sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Pompeu Fabra, la Medalla d’Or del Consell de Mallorca i el premi Ramon Llull del Govern Balear (1988). Era doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (2012).

Us deixem l’enllaç amb la semblança que n’ha fet Isidor Marí, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual ha estat president:

https://llegim.ara.cat/actualitat/Aina-Moll-Memoria-exemple_0_2177782390.html

Atès el que millor homenatge que li podem retre és contribuir a la difusió de la seva obra, us oferim aquí l’enllaç a un recull d’articles seus que es pot consultar a la pàgina de la Secció Filològica de l’IEC:

https://taller.iec.cat/filologica/moll.asp

Taula rodona sobre gramàtica de referència i escola

29 de gener de 2019 |

El dia 23 de gener de 2019, en el marc de III Congrés Internacional sobre l’Ensenyament de la Gramàtica, va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès un Diàleg a tres veus sobre la gramàtica de referència i l’escola entre Anna Camps (Universitat Autònoma de Barcelona – GREAL), Mª Josep Cuenca (Universitat de València – Institut d’Estudis Catalans, directora de la GEIEC) i Salvador Gutiérrez Ordóñez (Universidad de León – Real Academia Española).

Ben aviat en tindreu més informació.

Propers esdeveniments