Ja es pot consultar en línia el ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines

L’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Comissió de Lexicografia de la mateixa institució, ha dut a terme la digitalització d’una de les grans obres de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat).

El DECat és una de les eines fonamentals de la filologia catalana. És una font de consulta imprescindible per a la recerca sobre la història de les nostres paraules i per a tots els estudiosos i especialistes de les diferents branques de la lingüística.

Durant la presentació, aquest dimecres a l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, ha obert l’acte amb paraules d’elogi envers l’obra de Coromines: «Avui estem d’enhorabona. Es presenta la digitalització d’una obra incomparable, singular i que representa, juntament amb l’obra de Pompeu Fabra i el Diccionari català-valencià-balear, la lexicografia de referència en llengua catalana. Aquesta tríada demostra que el català és una llengua de cultura avançada, ja que a més de tenir diccionaris normatius, tenim altres obres que complementen i fonamenten la norma lèxica».

Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, s’ha referit al llegat de Coromines com a «obra de reconstrucció del país» i ha celebrat que, amb aquesta nova digitalització, es doni a l’autor «el lloc que li pertoca».

Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica i l’encarregat de fer la presentació digital del DECat, ha subratllat la importància de posar aquesta obra a l’abast del gran públic, ja que «s’hi poden consultar qüestions vinculades a la fonètica, la fraseologia o l’onomàstica, entre moltes altres».

Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines, ha destacat que Coromines va dedicar tota la seva vida a la defensa de la llengua a través de la seva obra i que va ser molt valent: «Políticament va assumir riscos personals per defensar els ideals de país».

Publicat en deu volums entre els anys 1980 i 1991, el DECat fins ara només era accessible en l’edició en paper de Curial. La versió digitalitzada permet consultar els articles originals en format PDF. Les entrades es poden consultar mitjançant el llistat alfabètic que reprodueix l’índex de l’obra; o bé, a partir del motor de cerca que permet fer les cerques pel mot sencer o per segments (per mitjà de les opcions «conté», «comença per», «acaba en»). Així mateix, es poden consultar el «Prefaci», la «Bibliografia», la «Notació fonètica» o les «Abreviatures» de l’obra.

La digitalització del DECat constitueix un servei de gran importància per a la recerca científica i per a la difusió d’una obra que guarda autèntics tresors de la llengua, la cultura i la història del nostre país. Facilitarà la seva difusió i obrirà una via d’accés àgil al Diccionari de Coromines per als lingüistes. Això ha estat gràcies a un conveni de cooperació entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC.

La digitalització de l’Onomasticon Cataloniae, una altra de les obres fonamentals de Coromines

L’any 2021 l’acord entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC va permetre fer més accessible la consulta d’una altra de les obres fonamentals de Joan Coromines: l’Onomasticon Cataloniae (OnCat).

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

El fet de passar l’edició en paper dels vuit volums publicats a Curial (1989-1997) a l’edició digital va facilitar l’accés i la difusió d’una eina imprescindible per a l’estudi, la preservació i la normativització del patrimoni toponímic i antroponímic de la llengua catalana. L’especialista i el públic interessat en l’origen dels nostres noms de lloc i de persona hi tenen una font d’informació cabalosa.

La digitalització de l’OnCat ja es va afegir al catàleg de recursos lingüístics que ofereix l’IEC en accés obert i en línia i, ara, també s’hi ha afegit el DECat.

L’IEC publica el ‘Diccionari essencial de la llengua catalana’ (DEIEC)

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) obre al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC). Es tracta d’un diccionari en línia de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC).

L’obra, de contingut normatiu, inclou els mots essencials de la llengua comuna (39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC), descrits amb criteris lexicogràfics actuals i amb orientacions d’ús.

Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors o periodistes com a professors i estudiants de la llengua.

Així, gràcies a les informacions d’ús incloses en els articles, referides a la morfologia, a la sintaxi i a la variació dialectal o funcional, podem saber que espill és la manera pròpia d’anomenar un mirall en català occidental, mentre que a la resta del domini és un mot propi del llenguatge literari, que guipar és un verb propi d’un registre informal o que el nom diner es pot usar indistintament en singular o en plural amb el mateix valor.

Totes les entrades que tenen flexió van acompanyades de les formes flexives corresponents o bé, si són verbs, de la conjugació corresponent en cinc presentacions alternatives, una per a cada dialecte (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). D’altra banda, aquelles entrades que poden plantejar dubtes pel que fa a la partició sil·làbica porten explícita aquesta informació.

L’aplicació de consulta té una opció de cerca bàsica i una de cerca avançada, el resultat de les quals es pot imprimir o bé exportar a un document PDF o, en el cas de la taula de resultats de la cerca avançada, també a un full de càlcul. El text dels articles és completament navegable: clicant sobre qualsevol dels mots que en formen part es pot accedir a l’article del mot en qüestió.

Els articles s’ofereixen amb totes les informacions a la vista, en presentació completa, però també es poden veure en una presentació sintètica, especialment útil en articles llargs o amb molta informació, que permet fer-se ràpidament una idea de conjunt dels diversos significats del mot o bé localitzar més fàcilment un ús concret. Finalment, en aquells mots que tenen sinònims se’n pot desplegar la llista i anar d’un article a l’altre amb un sol clic.

Ja es poden fer consultes avançades al ‘Diccionari català-valencià-balear’

Coincidint amb el centenari de la data de naixement d’Antoni M. Alcover (2 de febrer de 1862), ahir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer pública una eina de cerca avançada per a la consulta de la versió digital del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), que millora molt la cerca simple que es podia fer fins ara. L’accés a aquest recurs, que pot ser molt útil per als professionals de les indústries de la llengua, es fa a través de l’aplicació de la Base de dades lexicogràfica BDLex, enllaçada al Portal de Recursos en línia de l’IEC.

La consulta avançada dels diccionaris continguts en la BDLex, de la qual forma part el DCVB, permet accedir a la informació del DCVB a partir de tots els elements estructurals del diccionari i fer cerques selectives per criteris delimitadors. Amb aquesta nova eina, el portal en línia de l’IEC incorpora un recurs molt útil per a investigadors, traductors, correctors i altres professionalss, sinó també per a qualsevol usuari interessat per la llengua.

L’accés públic a aquesta consulta avançada, desenvolupada informàticament a l’IEC, és possible gràcies a la signatura, el passat 15 de desembre de 2022, d’un acord entre l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució Francesc de Borja Moll, titular actual dels drets del DCVB. Segons aquest acord, l’IEC pot oferir de forma lliure i gratuïta l’accés a consultes avançades del DCVB dins del marc de la plataforma BDLex.

A més del DCVB, mitjançant l’aplicació de consulta de la BDLex, que es va obrir al públic l’octubre de 2020, es pot accedir a les informacions de dotze diccionaris catalansmés dels segles XIX i XX:

DMFC = FEBRER I CARDONA, Antoni. Diccionári menorquí españól francês y llatí. [Manuscrit, principis de segle XIX; publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, 2001] DEBJ = ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano-latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805. 2 v.
DLCL = LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: Ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839 i 1840. 2 v.
DMCF = FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840
DVCE = ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851
NDMA = AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.
DMCT = [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. ʻDiccionari mallorquí-castelláʼ per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d’en Bartomeu Rotger, 1878. [Inacabat] DGMG = MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València, 1891
DPCV = VALLÈS, Emili. Pal·las: Diccionari català-castellà-francès: Amb vocabularis castellà-català- francès-català. Barcelona: Horta, [1927] DGLC = FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932
DGFP = FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985
DIEC1 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995

El ‘Nomenclàtor mundial’ ja es pot consultar en línia

El Nomenclàtor mundial es va presentar el passat dijous, 15 de desembre, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Es tracta d’una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 topònims més coneguts i d’ús més habitual d’arreu del món. És una obra dirigida sobretot als mitjans de comunicació i als àmbits de l’edició d’obres de caràcter divulgatiu.

Aquesta nova eina es pot consultar al portal de recursos lingüístics de l’IEC, el cercador de mots i expressions de l’IEC guardonat amb el Premi Pompeu Fabra 2022 en la categoria de comunicació i noves tecnologies.

SF-07. Materials del 'Nomenclàtor mundial' – Critèria: espai web de  correcció de l'IEC

Durant l’acte de presentació, F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, va subratllar la importància de comptar amb una nova eina que permet «parlar del món en català». També va reivindicar la feina d’elaboració del projecte, que «comporta una tasca de fixació molt delicada, amb respecte per la tradició i per la diversitat».

Nicolau Dols, president de la Secció Filològica (SF), per la seva banda, va celebrar la presentació del Nomenclàtor mundial i va remarcar que es tracta d’una bona eina «per a reforçar la seguretat lingüística dels parlants». Va afegir, a més, que «hi ha poques acadèmies que ofereixin tants recursos de lliure accés a la comunitat lingüística».

L’acte també va comptar amb Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC; Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la SF, i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la SF.

El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual en forma part l’Oficina d’Onomàstica i Toponímia de la Secció Filològica de l’IEC, sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Aquest projecte té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana.

Més enllà dels topònims de l’àrea catalana, que hi consten naturalment en català, dins el grup de topònims exògens o estrangers hi ha casos més complexes i diferents:

a) Exònims pròpiament, és a dir, topònims situats fora de l’àmbit lingüístic català però que tenen una forma en català. Per bé que corresponen a noms de llengües estrangeres, lingüísticament són noms catalans perquè s’hi han adaptat històricament. Per exemple: AtenesVenècia, el Nil o Sibèria.

b) Topònims sense forma en català provinents de llengües amb alfabet llatí. Es tracta de topònims de llengües que empren l’alfabet llatí i que, generalment, es poden fer servir directament, sense una adaptació gràfica. Per exemple: FrankfurtJohannesburgAconcagua o Los Angeles.

c) Topònims sense forma en català i que provenen de llengües que fan servir altres alfabets. Són topònims en què cal una adaptació, ja sigui transcripció o bé transliteració, per a poder-los fer servir. Per exemple: Nanjing (del xinès), Yerevan (de l’armeni), Smolensk (del rus) o Sulaimaniya (de l’àrab).

Alguns exemples

1. Canvis en formes que apareixien al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) o a la primera edició de l’Ortografìa catalana (OIEC):

Múnic (i no Munic)
Zúric (i no Zuric)

2. Formes que sovint han generat dubtes:

Azerbaidjan (i no Azerbaitjan)
Cambodja (i no Cambotja)
els Carpats (i no els Càrpats)
Chicago (i no Xicago)
Gerba (i no Djerba)
Guiza (i ni Gizeh)
la Haia (i no l’Haia)
Hawaii (i no Hawai)
Istanbul (i no Istambul)
Jafa (i no Jaffa)
Kenya (i no Kènia)
Kirguizstan (i no Kirguizistan)
Macau (i no Macao)
Mogadiscio (i no Muqdisho)
Montreal (i no Mont-real)
Pensilvània (i no Pennsilvània)
Riad (i no al-Riyad)
Rocoses, muntanyes (i no muntanyes Rocalloses)
Shanghai (i no Xangai)
Turkmenistan (i no Turcmenistan)
Ulaanbaatar (i no Ulan Bator)

3. Difusió de formes d’actualitat (guerra d’Ucraïna):

Kíiv (i no Kíev)
Donbàs (i no Donbass)
Khàrkiv (i no Khàrkov)
Luhansk (i no Lugansk)
Krasnohrad (i no Krasnograd)
Zaporíjia (i no Zapoírjjia)

4. Inclusió de noms originaris, alguns d’actualment oficials:

Denali (Alaska; ja com a forma única de l’antic nom Mount McKinley)
Uluru / Ayers Rock (Austràlia; amb les dues formes com a oficials)
mont Cook (Nova Zelanda; amb la forma Aoraki com a secundària)

5. Introducció del criteri de formes secundàries

a) En casos d’usos específics, com en el camp de la història:

Regensburg vs. Ratisbona
Anglonormandes, illes vs. Canal, illes del

b) En casos en què, a més de la forma històrica catalana, hi ha una forma oficial molt difosa:

Pequín, amb Beijing com a forma secundària
Bombai, amb Mumbai com a forma secundària

Presentació pública del ‘Nomenclàtor mundial’

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Presentació pública del Nomenclàtor mundial

Hi participaran Nicolau Dols, president de la Secció Filològica;
F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya;
Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica,
i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica.

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 15 de desembre, a les 17 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer enviant un missatge a sf@iec.cat.

Les gramàtiques i l’ortografia de l’IEC, a un clic

Demà, 9 de juny, a les 13.30 hores, s’obrirà al públic la consulta de les edicions en línia de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Ortografia catalana (OIEC) i de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU). Aquesta obertura es farà durant l’emissió del programa Popap, de Catalunya Ràdio, en què intervindran Gemma Rigau, Mila Segarra i M. Josep Cuenca, membres de la Secció Filològica i responsables acadèmiques, respectivament, de les tres obres.

Es tracta, en tots tres casos, de la segona edició revisada acompanyada d’un entorn de consulta propi amb un cercador incorporat i amb elements de navegació que permeten contextualitzar en tot moment la consulta i desplaçar-se pel text.

A més de servir per a posar a l’abast de tothom aquestes obres, aquestes edicions estan pensades perquè se’n pugui fer una consulta simple i alhora potent, precisa i fiable, orientada a obtenir la informació necessària per a resoldre, segons el cas, els dubtes gramaticals o ortogràfics, o per a l’estudi de la llengua. D’altra banda, les característiques d’aquestes edicions permetran mantenir constantment actualitzades aquestes obres, com ara ja passa amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). L’enfocament eminentment pràctic d’aquestes edicions té com a objectius potenciar el coneixement i l’ús de la llengua i fer familiars als usuaris no especialitzats les gramàtiques i l’ortografia com a eines de consulta, fins al punt que puguin incorporar-se al nostre dia a dia de la mateixa manera que ho ha fet el DIEC.

Entre les novetats més destacades que comparteixen les edicions en línia que ara es publiquen, sobresurt especialment la part dedicada a la consulta de la conjugació de cadascun dels 8.756 verbs que tenen entrada al DIEC, que consten d’un total de 482.785 formes conjugades que comprenen les variants geogràfiques reconegudes per la normativa.

La nova edició en línia de la GIEC incorpora les novetats introduïdes en l’elaboració de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la GBU, i reuneix el text publicat el 2016 i la Bibliografia publicada posteriorment el 2019. Entre les eines de consulta que ofereix aquesta edició, cal destacar dues modalitats especials de cerca: la que permet localitzar només els apartats de l’obra que tracten sobre un determinat mot o concepte o n’aporten informació rellevant (cerca per matèria) i la que permet cercar una forma amb les seves variants (cerca amb variants).

En el cas de la GBU, l’edició en línia integra en el text imprès publicat el 2019 els enregistraments sonors dels exemples, fins ara consultables gràcies a un codi QR, i permet la consulta particularitzada de les remarques normatives i d’ús, de les quals proporciona un índex. Així mateix, integra la consulta del Glossari de termes gramaticals, tal com ja ho feia la GEIEC, i ofereix al mateix temps un índex de termes.

Finalment, pel que fa a l’OIEC, aquesta edició en línia inclou i aplica totes les modificacions aprovades el 2021 i també ofereix un índex analític de nova planta, en la mateixa línia que el de la GIEC, i una guia bibliogràfica. A més, posa a disposició dels usuaris eines de consulta específiques per a l’índex d’exemples, que permeten filtrar-los tipològicament segons si són mots pertanyents al lèxic comú o si són xifres, símbols o abreviacions, i segons si pertanyen a una classe de noms propis o si són sintagmes, locucions o oracions.

Aquests projectes han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Fundació “la Caixa”.

L’IEC publica l’edició impresa i actualitza la versió digital de la ‘Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic’

L’IEC publica l’edició impresa de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, seguint la tradició dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan Veny, membre de l’IEC.

PROPOSTA PER A UN ESTÀNDARD ORAL DE LA LLENGUA CATALANA. III. VENY, JOAN  (ED.). Libro en papel. 9788499656410

L’obra, dirigida als mitjans de comunicació, però que també pot ser una bona eina per als docents, es va editar per primera vegada l’any 2018 en versió digital, i des d’aquell moment es pot consultar al web de l’IEC.

Pel que fa a la versió digital, ja es pot accedir a la nova edició actualitzada de l’obra per mitjà d’aquest enllaç. Aquesta edició, que coincideix amb la publicació impresa de l’obra, inclou les principals incorporacions i canvis de les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (març del 2021 i novembre del 2021).

Pel que fa a les modificacions, la major part són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) d’una desena d’unitats lèxiques, com ara animalisme, quinoa, transgènere, aforament o tonyiner; també d’unitats lèxiques d’àmbit restringit, com ara espertinar (pròpia del dialecte septentrional).

En algun cas, s’ha modificat la forma de l’entrada: s’ha afegit el fem. gerenta a l’entrada gerent; algunes entrades en plural com amoretes f. pl. o resquícies f. pl. han passat a ésser singulars amb indicació de plural opcional en la categoria lèxica amoreta f. (pl.) o resquícia f. (pl.); en altres casos, s’ha modificat la subcategorització de verbs com ensenyar o ostentar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. i intr.).

També hi ha modificacions en les relacions de sinonímia: la incorporació de les entrades assolellat i solejat, per ex., ha fet possible establir una relació de sinonímia nova (assolellat -ada adj. / solejat -ada / solell -a / solellós -osa ), o les modificacions en les definicions del DIEC2 han permès desfer-ne d’altres (holandès i neerlandès).

Pel que fa a les addicions, s’incorporen també en aquesta edició algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*). Hi destaquen locucions com de pedra picadaloc. adj. (‘de conviccions molt fermes’), pal de paller* m. (‘eix o nucli que vertebra una societat, una empresa’) o tant li fa* loc. adv. (‘tant és’).

Finalment, s’han esmenat alguns errors de l’última actualització, d’acord amb les aportacions i els suggeriments que hem rebut dels usuaris de l’obra.

Presentació de les noves paraules que s’incorporen al DIEC

 

Diccionari de la Llengua Catalana: Diccionari IEC (Diccionaris) : Institut  d'Estudis Catalans: Amazon.es: Libros

S’hi introdueixen cinquanta-dues paraules noves i se’n modifiquen prop de dues-centes

La Secció Filològica us convida a la presentació pública anual de les principals novetats que aquest mes de novembre s’incorporaran al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). En aquesta actualització s’hi han introduït cinquanta-dues paraules noves i se n’han modificat prop de dues-centes. Algunes d’aquestes novetats són paraules que en poc temps han passat a formar part del lèxic comú habitual, com coronavirus, covid o cribrar i cribratge. Però l’important conjunt de novetats abraça moltes altres àrees temàtques.

El passat mes de març es va fer una altra actualització, amb cinquanta paraules noves i quaranta-una de modificades. Així doncs, aquest any 2021 s’hauran introduït al DIEC cent dues paraules noves i se n’hauran modificat dues-centes trenta-tres.

Quines paraules més s’incorporen al diccionari? Com i per què se’n modifiquen prop de dues-centes? Com funciona l’actualització del DIEC? Són algunes de les preguntes que tindran resposta en la presentació pública anual de l’actualització del diccionari, que tindrà lloc el dilluns 29 de novembre a les 10.30 h en format dual: a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i mitjançant la plataforma Zoom.

A l’acte hi intervindran el president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica (SF), Josep Martines, i els membres de la SF Magí Camps i Màrius Serra.

Podeu confrmar la vostra assistència a l’acte enviant un correu electrònic a sf@iec.cat.

Nova actualització de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’, que arriba a la tercera edició

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

Gramàtica essencial' del IEC: anàlisi de dotze punts conflictius - VilaWeb

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En la segona edició de l’obra es van incorporar més de deu mil fitxers de so que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Anteriorment, s’hi va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, que se sumava al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

La GEIEC és una versió reduïda i adaptada de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC, 2016). Es presenta en un format dissenyat per a la consulta en línia i té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Aquesta gramàtica en línia de l’IEC es pot consultar a l’adreça https://geiec.iec.cat.

En aquest enllaç trobareu un vídeo tutorial de Youtube en què s’explica com funciona.

L’‘Onomasticon Cataloniae’ de Joan Coromines, en línia

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Fundació Pere Coromines han publicat a internet la versió digitalitzada de l’Onomasticon Cataloniae (OnCat) de Joan Coromines. Es tracta d’una de les dues obres catalanes principals de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat). L’Onomasticon conté més de 400.000 topònims vius i és fruit de més de seixanta anys de dedicació.

A partir d’ara, qualsevol usuari podrà veure o descarregar la informació que li interessi d’aquesta obra. El text de Coromines es presenta en facsímil, equipat amb un índex molt potent que facilita fer-hi cerques. Aquest índex s’ampliarà encara amb el buidatge de l’obra, que recuperarà informació lingüísticament molt valuosa relacionada principalment amb:

  1. Els noms comuns, les formes dialectals i les parèmies de la llengua catalana.
  2. Els noms comuns i les formes dialectals d’altres llengües romàniques.
  3. Els noms propis no catalans presents en l’obra, ja que actualment no tenen una presència sistemàtica en l’índex.
  4. Les formes esmentades com a documentació antiga dels topònims catalans, que tampoc tenen una presència sistemàtica en l’índex.

El projecte –encara viu– és dirigit per José Enrique Gargallo Gil, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’IEC.

L’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines estudia fonamentalment els noms propis catalans, però alhora és una obra de gran riquesa lèxica i dialectal que ultrapassa l’àmbit de la nostra llengua. Aquests darrers anys, una bona colla d’estudiosos han posat de manifest la projecció universal de l’obra i la utilitat que té per a filòlegs de les altres llengües, especialment les romàniques.

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"