Actualització de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic
Des del passat 1 d’octubre es pot accedir a una nova actualització de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic per mitjà d’aquest enllaç. Es tracta d’una actualització de la primera edició que inclou les principals incorporacions de les dues últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (maig del 2019 i maig del 2020). S’hi han introduït 78 unitats lèxiques noves i una trentena de modificacions.
Pel que fa a les addicions, la majoria són unitats lèxiques que s’han incorporat en l’última actualització del DIEC2 (maig del 2020). Hi destaquen noms com etilòmetre, sororitat i supremacisme; adjectius com impactant, llegit (‘que té coneixements fruit de les lectures que ha acumulat’) i maleducat; verbs com empoderar, i locucions com a jutjar per, de l’ordre de, ni parlar-ne/ni pensar-hi i picar alt.
S’incorporen també en aquesta versió algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*), com animalista, emergència climàtica, imaginari (‘conjunt d’imatges i estereotips d’un grup social’), cúpula (‘conjunt dels màxims dirigents d’un partit, d’un organisme o d’una empresa’), retallada (‘conjunt de mesures econòmiques destinades a reduir la despesa pública’), alta costura i zona euro / eurozona. També s’hi han afegit algunes formes alternants, vives en la llengua oral, marcades com a informals (↓), com ostres i fer el paperina.
Pel que fa a les modificacions, la major part també són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) de 26 unitats lèxiques, com bitcoin, capaltard, cassolada, empoderament, halal, migrant, sobiranista, vistaire, no es mereixen, en ocasió de i moble bar.
En alguns casos, s’ha modificat la informació de flexió o de subcategorització: incorporació de flexió en adjectius com blaugrana [pl. blaugranes o blaugrana] o en noms com no-sé-què [pl. no-sé-quès], modificació de subcategorització en verbs com gasificar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. i intr. pron.), i modificació de la categoria lèxica en entrades com bé (se n’ha eliminat la categoria conj. i se n’han situat les subentrades sota bé adv.).
Finalment, s’han esmenat alguns errors de la primera edició, sobretot en unitats lèxiques d’àmbit restringit, d’acord amb les aportacions i els suggeriments rebudes dels usuaris de l’obra.
dona accés a la reproducció d’un fitxer de so en format MP3, quan conté la pronúncia d’un únic parlar, o bé a una finestra emergent amb accés a diferents parlars. En general, s’il·lustren els fenòmens descrits en els quatre grans parlars (central, baleàric, nord-occidental i valencià), per a la qual cosa s’han enregistrat tots els exemples amb una veu femenina i una altra de masculina i posteriorment se n’ha triat una.
La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) és una obra normativa i descriptiva que s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. S’ha concebut com a manual de consulta que orienti en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC. Està redactada d’una manera clara i entenedora, amb una organització basada en quadres resum i en remarques normatives i d’ús, il·lustrats amb un gran nombre d’exemples. Les remarques inclouen informacions molt sintètiques de caràcter pràctic, formulades com a unitats autònomes, sobre aspectes rellevants des del punt de vista de l’ús.
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha actualitzat la 
El passat dilluns 27 de maig va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC la presentació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), emmarcat dins del projecte Diccionari del Català Contemporani, dirigit per Joaquim Rafel i Fontanals, membre de la Secció Filològica. L’acte, sota la presidència de Joandomènec Ros, president de l’IEC, va comptar amb les intervencions de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica; Joaquim Rafel, director del projecte, i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Joandomènec Ros va obrir l’acte afirmant que l’IEC «ha invertit molts esforços en aquest projecte que, sens dubte, s’ho mereix» i subratllant el caràcter «obert i gratuït del DDLC».
Per la seva banda, Joaquim Rafel va fer la presentació de obra. El director del projecte va apuntar que la represa de la tasca de l’IEC es va fer «amb el desig que els treballs no fossin insensibles als avenços científics, metodològics i tecnològics que havien tingut lloc durant els anys de pràctica inactivitat de l’IEC». En aquest sentit, amb el projecte del Diccionari del Català Contemporani, l’Institut es va avançar a altres institucions comparables del seu entorn en l’aplicació de la informàtica a la recerca lingüística i, més concretament, en la constitució de corpus textuals. Rafel va explicar que «el DDLC s’ocupa de la definició i la caracterització de les unitats lèxiques de la llengua, des del punt de vista del seu contingut i de la seva utilització real, sense restriccions de caràcter prescriptiu ni d’altra naturalesa». Això vol dir que el diccionari conté paraules, expressions i usos que no figuren en els repertoris normatius de l’IEC. Aquests elements inclouen una marca visible de no normativitat (•) que els diferencia dels que gaudeixen de la sanció normativa. En aquest sentit, Rafel va afegir que «l’IEC es dota amb aquesta obra d’un instrument molt valuós a l’hora d’exercir la seva activitat com a institució acadèmica encarregada de l’establiment i l’actualització de la normativa lingüística».