El català, llengua d’Aragó. Declaració de la Secció Filològica de l’IEC

Predominis lingüístics de l'Aragó segons la LleiEl Ple de la Secció Filològica del 16 de febrer de 2024 va acordar fer la següent declaració:

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, davant les declaracions
fetes recentment a la premsa pel president d’Aragó, senyor Jorge Antonio
Azcón, en què diu textualment que a Aragó “no se habla catalán”, vol fer
constar l’astorament i el rebuig provocats per una afirmació que contradiu la
lingüística i el sentit comú, i que, a més a més, atempta contra els drets de la
població de la Franja.

Així mateix, la Secció Filològica se solidaritza amb els ajuntaments i amb
els diversos col·lectius aragonesos cívics, culturals i d’ensenyants que han
expressat la preocupació i la protesta per aqueixes declaracions.

Ja es pot consultar en línia el ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines

L’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Comissió de Lexicografia de la mateixa institució, ha dut a terme la digitalització d’una de les grans obres de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat).

El DECat és una de les eines fonamentals de la filologia catalana. És una font de consulta imprescindible per a la recerca sobre la història de les nostres paraules i per a tots els estudiosos i especialistes de les diferents branques de la lingüística.

Durant la presentació, aquest dimecres a l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, ha obert l’acte amb paraules d’elogi envers l’obra de Coromines: «Avui estem d’enhorabona. Es presenta la digitalització d’una obra incomparable, singular i que representa, juntament amb l’obra de Pompeu Fabra i el Diccionari català-valencià-balear, la lexicografia de referència en llengua catalana. Aquesta tríada demostra que el català és una llengua de cultura avançada, ja que a més de tenir diccionaris normatius, tenim altres obres que complementen i fonamenten la norma lèxica».

Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, s’ha referit al llegat de Coromines com a «obra de reconstrucció del país» i ha celebrat que, amb aquesta nova digitalització, es doni a l’autor «el lloc que li pertoca».

Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica i l’encarregat de fer la presentació digital del DECat, ha subratllat la importància de posar aquesta obra a l’abast del gran públic, ja que «s’hi poden consultar qüestions vinculades a la fonètica, la fraseologia o l’onomàstica, entre moltes altres».

Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines, ha destacat que Coromines va dedicar tota la seva vida a la defensa de la llengua a través de la seva obra i que va ser molt valent: «Políticament va assumir riscos personals per defensar els ideals de país».

Publicat en deu volums entre els anys 1980 i 1991, el DECat fins ara només era accessible en l’edició en paper de Curial. La versió digitalitzada permet consultar els articles originals en format PDF. Les entrades es poden consultar mitjançant el llistat alfabètic que reprodueix l’índex de l’obra; o bé, a partir del motor de cerca que permet fer les cerques pel mot sencer o per segments (per mitjà de les opcions «conté», «comença per», «acaba en»). Així mateix, es poden consultar el «Prefaci», la «Bibliografia», la «Notació fonètica» o les «Abreviatures» de l’obra.

La digitalització del DECat constitueix un servei de gran importància per a la recerca científica i per a la difusió d’una obra que guarda autèntics tresors de la llengua, la cultura i la història del nostre país. Facilitarà la seva difusió i obrirà una via d’accés àgil al Diccionari de Coromines per als lingüistes. Això ha estat gràcies a un conveni de cooperació entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC.

La digitalització de l’Onomasticon Cataloniae, una altra de les obres fonamentals de Coromines

L’any 2021 l’acord entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC va permetre fer més accessible la consulta d’una altra de les obres fonamentals de Joan Coromines: l’Onomasticon Cataloniae (OnCat).

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

El fet de passar l’edició en paper dels vuit volums publicats a Curial (1989-1997) a l’edició digital va facilitar l’accés i la difusió d’una eina imprescindible per a l’estudi, la preservació i la normativització del patrimoni toponímic i antroponímic de la llengua catalana. L’especialista i el públic interessat en l’origen dels nostres noms de lloc i de persona hi tenen una font d’informació cabalosa.

La digitalització de l’OnCat ja es va afegir al catàleg de recursos lingüístics que ofereix l’IEC en accés obert i en línia i, ara, també s’hi ha afegit el DECat.

Presentació de la digitalització del ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines

Benvolguts membres de l’AOETIC,

Demà dimecres, dia 31 de gener de 2024, es farà la presentació de la versió digital del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) de Joan Coromines.

L’acte tindrà lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) a les 13.00 hores.

Hi intervindran Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica, que farà la presentació digital del DECat, i Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines.

A partir d’aquesta data l’obra estarà estarà disponible al web de recursos lingüístics de l’IEC.

Si voleu assistir-hi, us preguem que confirmeu la vostra assistència a protocol@iec.cat.

Neologisme de l’any 2023: ‘viralitzar’ i ‘tiet tieta’, paraules guanyadores

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’IEC, el TERMCAT i 3Cat van llançar la desena edició de la campanya del Neologisme de l’any el passat 11 de desembre, en la qual han votat 14.034 persones. Entre les deu paraules candidates a paraula nova de l’any, ha guanyat viralitzar, amb un 28,2 % del total de vots i, entre les deu candidates a paraula corrent, ha guanyat tiet tieta, amb un 32,2 % del total de vots. Totes dues paraules han estat al capdavant de la votació des del primer dia.

La paraula nova

1 viralitzar 32,2 %
2  bot 12,4 %
3  hipersexualització 10,2 %
4  grassofòbia 10,0 %
5  sexoafectiu -iva 9,3 %
6  nit tropical 7,7 %
7  gazià -ana 5,8 %
8  ecoansietat 5,5 %
9  refugi climàtic 3,9 %
10  superilla 3,1 %

La paraula corrent

1  tiet tieta 32,2 %
2  quiròfan 12,4 %
3  brutal 10,2 %
4  friqui 10,0 %
5  guai 9,3 %
6  xarxa social 7,7 %
7  porno 5,8 %
8  bici 5,5 %
9  gorro 3,9 %
10  plataforma 3,1 %

Com cada any, la Secció Filològica de l’IEC estudiarà les paraules guanyadores i valorarà la possibilitat d’introduir-les al diccionari normatiu tenint en compte que la societat demana de trobar-les-hi. Des de l’organització de la campanya es valora molt positivament la novetat d’incloure la possibilitat de votar la paraula corrent entre una llista de paraules que no són noves, que estan ben implantades en l’ús social però que no han estat encara acceptades en el diccionari normatiu. Aquesta novetat ha servit perquè moltes persones hagin pres consciència del fet que en la parla diària es fan servir paraules no normatives però adequades en molts casos.

En aquesta edició han votat 14.034 persones, xifra que consolida la participació en aquesta campanya. Els vots no s’han distribuït de manera equilibrada en les quatre franges d’edat establertes, ja que els més joves (menys de 20 anys) representen el 38% del total de vots. Aquest resultat es relaciona amb diversos factors:d’una banda, l’èxit que té en els centres de secundària aquesta iniciativa que el professorat fa servir per parlar de neologismes, formació de paraules i vitalitat del lèxic; d’altra banda, la difusió per les xarxes socials, on aquest grup d’edat és molt present i, finalment, la voluntat de participar d’alguna manera en el futur de la seva llengua. El grup de gent més gran (60 anys o més) és el que ha votat menys (14 % dels vots) i les dues franges intermèdies (de 20 a 39 anys i de 40 a 59 anys) sí que han obtingut al voltant d’una quarta part dels vots (24,8 % i 23,2 % respectivament).

Viralitzar i tiet tieta han quedat en primera posició en totes les franges d’edat, però no hi ha hagut els mateixos resultats en les altres posicions: bot i hipersexualització han quedat en segona i tercera posició de la franja més jove, sexoafectiu –iva i hipersexualització en la segona franja, hipersexualització i grassofòbiaen la tercera i refugi climàtic i nit tropical en la franja de més grans. En la llista de la paraula corrent, també s’han repartit la segona i tercera posició diversos candidats: quiròfan, porno, guai, brutal, friqui i xarxa social, segons la franja d’edat.

A continuació, es mostra el percentatge de vots obtinguts en els primers llocs per franges d’edat en la llista de paraules noves:

 Menors de 20 anys  Entre 20 i 39 anys  Entre 40 i 59 anys  60 anys o més
1r   viralitzar (32 %)  viralitzar (22,8 %)  viralitzar (30,2 %)  viralitzar (23,9 %)
2n   bot (25,9 %)  sexoafectiu -iva (16,5 %)  hipersexualització (11,4 %)  refugi climàtic (13 %)
3r   hipersexualització (10 %)  hipersexualització (12,1 %)  grassofòbia (9,8 %)  nit tropical (11,8 %)

I en la llista de paraules recents, els vots s’han distribuït de la manera següent:

 Menors de 20 anys  Entre 20 i 39 anys  Entre 40 i 59 anys  60 anys o més
1r   tiet tieta (24,1 %)  tiet tieta  (30,8 %)  tiet tieta (39,9 %)  tiet tieta a (24,1 %)
2n
 porno (11,9 %)  guai (14,3 %)  quiròfan (12,8 %)  quiròfan (17,9 %)
3r
 quiròfan (11,5 %)  brutal (13,8 %)  friqui (11,6 %)   xarxa social (7,6 %)

La campanya per triar el neologisme de l’any 2023 ja s’ha acabat però fins al 31 de desembre encara es pot participar en el concurs de mems lingüístics a través d’Instagram, TikTok i X (Twitter). Les persones guanyadores en cada xarxa social rebran un premi (500€ per al mem guanyador i 250€ per al segon) en un acte que tindrà lloc el dia 12 de gener de 2024 a les 18h a l’Auditori del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Les bases per al concurs de mems es poden consultar al web del Neologisme de l’any (https://www.upf.edu/web/neologismedelany).

Document de la SF de l’IEC sobre el llenguatge inclusiu

Benvolguts usuaris de l’AOE,

Ens plau compartir amb vosaltres el document El llenguatge inclusiu: compatibilitat dels recursos estilístics dels usos no sexistes amb la normativa lingüística, aprovat per la Secció Filològica de l’IEC en la reunió plenària tinguda el passat 20 d’octubre de 2023.

Cordialment,

Anna Bartra-Kaufmann
Coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

Jornada «Variació lingüística, norma i ensenyament»

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants inicia el curs 2023-2024 amb una jornada temàtica dedicada a l’encaix entre la variació lingüística i la norma en l’ensenyament de la llengua. En la jornada hi intervindran tres especialistes, que oferiran la seva perspectiva i presentaran propostes d’actuació des de la seva expertesa. La jornada tindrà lloc presencialment el dia 19 d’octubre de 2023, de les 16.00 a les 19.30 hores a la Sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el programa següent:

16.00 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
16.15 h Ana Luísa Costa (Centro de Linguística da Universidade de Lisboa i Instituto Politécnico de Setúbal): Por una didàctica de las lenguas pluricéntricas: el caso del portugués
17.00 h Miquel Àngel Pradilla (Secció Filològica de l’IEC i Universitat Rovira i Virgili): La variació lingüística en la norma i en l’ensenyament (títol provisional)
17.45 h Pausa
18.00 h Carmen Rodríguez (Universitat de València): Variació i norma en l’ensenyament de la gramàtica
18.45 h Debat i conclusions
19.15 h Cloenda

La jornada també es podrà seguir en línia en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de

 

Ana Luísa Costa és professora del Departament de Ciències de la Comunicació i del Llenguatge de l’Escola Superior d’Educació de l’Institut Politècnic de Setúbal (IPS), Portugal, coordinadora del Màster de formació de mestres y professors de portuguès i participa en projectes de cooperació per a la formació del professorat.

Miquel Àngel Pradilla és catedràtic de Sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC. La seva recerca se centra en la sociolingüística de la variació en relació amb els processos d’estandardització de la llengua.

Carmen Rodríguez Gonzalo és professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València. Dirigeix el Grup d’Investigació en ensenyament de llengües (GIEL), de la Universitat de València i és la investigadora principal del projecte «L’elaboració d’una gramàtica escolar interlingüística: cap a un ensenyament reflexiu de les llengües en contextos multilingües».

 

Sobre els nous usos de la llengua en les institucions supranacionals

    

Benvolguts membres de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants,

Des de la Comissió de les Acadèmies Obertes de la Secció Filològica us volem demanar el parer sobre una qüestió.

Amb la perspectiva del nou estatus del català en les institucions supranacionals (Congrés dels Diputats espanyol, Unió Europea), quines mesures creieu que caldria proposar a les autoritats competents per a assegurar l’ús efectiu de la llengua en àmbits estatals i europeus? Pensem en alguns camps d’ús com ara l’ensenyament fora dels territoris de parla catalana, el camp del comerç, etiquetatge, la justícia, la sanitat, etc.

Les vostres aportacions seran benvingudes.

Cordialment,

Anna Bartra-Kaufmann

Coordinadora de l’AOE

En memòria de Carme Junyent (1955-2023)

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE) de la Secció Filològica vol sumar-se a les nombroses mostres de condol per la mort de la lingüista i professora M. Carme Junyent i Figueras, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Barcelona, Presidenta del Consell Lingüístic Assessor, fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Recentment va ser proposada com a membre corresponent de la Secció Filològica.

Especialitzada en les llengües parlades al continent africà, en les llengües amenaçades i en la situació de la llengua catalana, la seva preocupació per la situació de la nostra llengua a l’ensenyament es va fer palesa un cop més en acceptar generosament de participar en una trobada presencial a l’AOE amb professors de secundària, tinguda el 17 de juny de 2021, per debatre la situació de la llengua catalana a les aules.

Trobarem a faltar la seva veu: una dona lliure, de conviccions fermes, lluitadora incansable en favor de la diversitat lingüística i d’una lleialtat insubornable a la llengua i la cultura catalanes.

Descansa en pau, Carme.