Author: Anna Bartra-Kaufmann

Sobre els nous usos de la llengua en les institucions supranacionals

Anna Bartra-Kaufmann

    

Benvolguts membres de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants,

Des de la Comissió de les Acadèmies Obertes de la Secció Filològica us volem demanar el parer sobre una qüestió.

Amb la perspectiva del nou estatus del català en les institucions supranacionals (Congrés dels Diputats espanyol, Unió Europea), quines mesures creieu que caldria proposar a les autoritats competents per a assegurar l’ús efectiu de la llengua en àmbits estatals i europeus? Pensem en alguns camps d’ús com ara l’ensenyament fora dels territoris de parla catalana, el camp del comerç, etiquetatge, la justícia, la sanitat, etc.

Les vostres aportacions seran benvingudes.

Cordialment,

Anna Bartra-Kaufmann

Coordinadora de l’AOE

En memòria de Carme Junyent (1955-2023)

Anna Bartra-Kaufmann

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE) de la Secció Filològica vol sumar-se a les nombroses mostres de condol per la mort de la lingüista i professora M. Carme Junyent i Figueras, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Barcelona, Presidenta del Consell Lingüístic Assessor, fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Recentment va ser proposada com a membre corresponent de la Secció Filològica.

Especialitzada en les llengües parlades al continent africà, en les llengües amenaçades i en la situació de la llengua catalana, la seva preocupació per la situació de la nostra llengua a l’ensenyament es va fer palesa un cop més en acceptar generosament de participar en una trobada presencial a l’AOE amb professors de secundària, tinguda el 17 de juny de 2021, per debatre la situació de la llengua catalana a les aules.

Trobarem a faltar la seva veu: una dona lliure, de conviccions fermes, lluitadora incansable en favor de la diversitat lingüística i d’una lleialtat insubornable a la llengua i la cultura catalanes.

Descansa en pau, Carme.

9a Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals»

Anna Bartra-Kaufmann

Els dies 9 i 10 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) celebrarà la seva novena jornada científica, que enguany es titula «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos». Amb el desig que considereu aquest tema rellevant per al nostre context, us convidem a participar-hi i a fer-ne difusió.

El programa de la Jornada és el següent:

Dijous 9 de novembre del 2023 – Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47. Barcelona)

17.00 h Inauguració de la Jornada a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, i de M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

17.20 h Obertura de la Jornada a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra

17.30 h Conferència inaugural: «L’hospitalitat, un repte que transcendeix la política universitària», a càrrec del Dr. Josep Capdeferro, professor de la Facultat de Dret de la UPF

Divendres 10 de novembre del 2023 – Auditori de Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF (Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona)

9.00-9.30 h Recepció dels assistents

9.30-10.30 h Conferència a càrrec de la Dra. Rita Franceschini, directora de la Unitat d’Estudis de Llengües de la Universitat Lliure de Bozen-Bolzano

10.30-11.00 h Ponència «La confiança lingüística i la participació a l’aula dels estudiants internacionals», a càrrec d’Alba Pérez Xaus, psicòloga especialitzada en l’ensenyament de català per a adults, i professora col·laboradora de la UOC en el màster en Formació del Professorat

11.00-11.45 h Pausa per a networking

11.45-13.45 h Taula rodona

Modera: Teresa Monllau, professora del Departament d’Economia de la UPF

Ponents: Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC; Maria Naranjo, responsable del programa Idiomes UPF; Carles Plasencia, cap de la Secció de Dinamització del Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV; Martí Freixa, lector de català a la Universitat de Leipzig

14.00 h Cloenda

L’assistència (presencial i/o en streaming) és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través d’aquest formulari.

Actualització del maig de 2023 del DIEC2 en línia

Anna Bartra-Kaufmann

DIEC2 - Aplicacions a Google Play

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar l’any 2007 la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic del català. D’ençà que es va publicar, ha estat objecte de diverses modificacions que s’han aplicat a la versió en línia. Des del 2020 aquestes revisions es fan dues vegades l’any. La darrera s’ha fet aquest mes de maig de 2023, amb la incorporació de 18 paraules i 138 modificacions.

Les paraules que s’han incorporat al DIEC2, algunes ja d’ús molt comú, són: birra (elegit neologisme de l’any 2022), coocurrència, edatisme, edatista, hacker i pudícia. També s’hi han incorporat dotze gentilicis derivats de noms de comarques dels territoris de llengua catalana: aneuenc, anoienc, franjolí, garrafenc, lluçanès, maresmenc, montsianenc, noguerenc, pitiús, saforenc, segrianenc i terraltenc. Així mateix, s’han afegit al diccionari locucions com ara a l’avançada, de carn i os, clau de contacte, a contracorrent, llicència d’armes, lluny de, anar massa lluny, de lluny, moll de l’os, de prop o a resguard de.

Les modificacions inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Entre les novetats, hi ha nous sentits o nous usos sintàctics de determinats mots. Per exemple, la paraula busca, que apareix en la primera accepció com a «Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, com ara una engruna, una volva, un bri, una palleta, etc.», incorpora una nova definició: «Símbol que apareix en una pantalla d’ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí». Un altre cas similar és el del mot carpeta, definit en primer lloc com a «Parell de cobertes, generalment de cartó o plàstic i unides per un costat, entre les quals es guarden papers, documents, dibuixos, etc.». La paraula inclou ara una nova accepció: «Conjunt de fitxers informàtics agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne l’ús i l’administració».

Una altra modificació destacable és la que afecta el verb enquistar-se, que en la primera accepció apareix definit com a «Tancar-se dins un quist». Ara incorpora una nova accepció amb la definició «Una situació difícil, un problema, esdevenir crònic».

En el cas de l’adjectiu fatal, s’hi ha afegit una accepció amb la definició molt malament que recull, per tant, l’ús adverbial. També s’han inclòs definicions del món casteller als mots canalla i puntal.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

Anna Bartra-Kaufmann

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Ràbia - Sebastià Alzamora | Grup62El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

L’escriptor SEBASTIÀ ALZAMORA, autor de Ràbia (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2022), i l’editor JOSEP LLUCH (Edicions Proa) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps, Mar Massanell i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 18 de maig, a les 18.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, maig del 2023

El ‘Nomenclàtor mundial’ ja es pot consultar en línia

Anna Bartra-Kaufmann

El Nomenclàtor mundial es va presentar el passat dijous, 15 de desembre, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Es tracta d’una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 topònims més coneguts i d’ús més habitual d’arreu del món. És una obra dirigida sobretot als mitjans de comunicació i als àmbits de l’edició d’obres de caràcter divulgatiu.

Aquesta nova eina es pot consultar al portal de recursos lingüístics de l’IEC, el cercador de mots i expressions de l’IEC guardonat amb el Premi Pompeu Fabra 2022 en la categoria de comunicació i noves tecnologies.

SF-07. Materials del 'Nomenclàtor mundial' – Critèria: espai web de correcció de l'IEC

Durant l’acte de presentació, F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, va subratllar la importància de comptar amb una nova eina que permet «parlar del món en català». També va reivindicar la feina d’elaboració del projecte, que «comporta una tasca de fixació molt delicada, amb respecte per la tradició i per la diversitat».

Nicolau Dols, president de la Secció Filològica (SF), per la seva banda, va celebrar la presentació del Nomenclàtor mundial i va remarcar que es tracta d’una bona eina «per a reforçar la seguretat lingüística dels parlants». Va afegir, a més, que «hi ha poques acadèmies que ofereixin tants recursos de lliure accés a la comunitat lingüística».

L’acte també va comptar amb Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC; Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la SF, i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la SF.

El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual en forma part l’Oficina d’Onomàstica i Toponímia de la Secció Filològica de l’IEC, sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Aquest projecte té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana.

Més enllà dels topònims de l’àrea catalana, que hi consten naturalment en català, dins el grup de topònims exògens o estrangers hi ha casos més complexes i diferents:

a) Exònims pròpiament, és a dir, topònims situats fora de l’àmbit lingüístic català però que tenen una forma en català. Per bé que corresponen a noms de llengües estrangeres, lingüísticament són noms catalans perquè s’hi han adaptat històricament. Per exemple: Atenes, Venècia, el Nil o Sibèria.

b) Topònims sense forma en català provinents de llengües amb alfabet llatí. Es tracta de topònims de llengües que empren l’alfabet llatí i que, generalment, es poden fer servir directament, sense una adaptació gràfica. Per exemple: Frankfurt, Johannesburg, Aconcagua o Los Angeles.

c) Topònims sense forma en català i que provenen de llengües que fan servir altres alfabets. Són topònims en què cal una adaptació, ja sigui transcripció o bé transliteració, per a poder-los fer servir. Per exemple: Nanjing (del xinès), Yerevan (de l’armeni), Smolensk (del rus) o Sulaimaniya (de l’àrab).

Alguns exemples

1. Canvis en formes que apareixien al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) o a la primera edició de l’Ortografìa catalana (OIEC):

Múnic (i no Munic)
Zúric (i no Zuric)

2. Formes que sovint han generat dubtes:

Azerbaidjan (i no Azerbaitjan)
Cambodja (i no Cambotja)
els Carpats (i no els Càrpats)
Chicago (i no Xicago)
Gerba (i no Djerba)
Guiza (i ni Gizeh)
la Haia (i no l’Haia)
Hawaii (i no Hawai)
Istanbul (i no Istambul)
Jafa (i no Jaffa)
Kenya (i no Kènia)
Kirguizstan (i no Kirguizistan)
Macau (i no Macao)
Mogadiscio (i no Muqdisho)
Montreal (i no Mont-real)
Pensilvània (i no Pennsilvània)
Riad (i no al-Riyad)
Rocoses, muntanyes (i no muntanyes Rocalloses)
Shanghai (i no Xangai)
Turkmenistan (i no Turcmenistan)
Ulaanbaatar (i no Ulan Bator)

3. Difusió de formes d’actualitat (guerra d’Ucraïna):

Kíiv (i no Kíev)
Donbàs (i no Donbass)
Khàrkiv (i no Khàrkov)
Luhansk (i no Lugansk)
Krasnohrad (i no Krasnograd)
Zaporíjia (i no Zapoírjjia)

4. Inclusió de noms originaris, alguns d’actualment oficials:

Denali (Alaska; ja com a forma única de l’antic nom Mount McKinley)
Uluru / Ayers Rock (Austràlia; amb les dues formes com a oficials)
mont Cook (Nova Zelanda; amb la forma Aoraki com a secundària)

5. Introducció del criteri de formes secundàries

a) En casos d’usos específics, com en el camp de la història:

Regensburg vs. Ratisbona
Anglonormandes, illes vs. Canal, illes del

b) En casos en què, a més de la forma històrica catalana, hi ha una forma oficial molt difosa:

Pequín, amb Beijing com a forma secundària
Bombai, amb Mumbai com a forma secundària

Actualització del 2022 del DIEC2 en línia

Anna Bartra-Kaufmann

DIEC2 en línia - Softcatalà

L’actualització del 2022 de la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ha comportat l’entrada de vint-i-una paraules noves i la modificació de més de sis-centes. Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat afegir a la versió en línia del DIEC hi ha el neologisme de l’any 2021 (negacionisme) i mots com feminicidi, resilient, trans o cisgènere.

Les modificacions d’aquest any s’han presentat en un acte celebrat aquest matí a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Hi ha intervingut Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica (SF) i membre de la Comissió de Lexicografia, i Magí Camps i Màrius Serra, membres de la SF.

Lorente és qui ha explicat les fonts que porten a introduir modificacions al DIEC: «Els mateixos membres de l’IEC, sobretot de la Secció Filològica, fem peticions d’entrades noves i rebem missatges de parlants de diferents àmbits. Les novetats són fruit també de la feina sistemàtica de redacció del Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), una selecció que inclou 30.000 de les 80.000 entrades del DIEC, molt més detallades i que serà consultable, exclusivament en línia, l’any 2023. Aquesta redacció del DEIEC, per coherència, ha comportat també la revisió del diccionari general.»

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquen l’addició de sentits en mots com afer («Relació amorosa, especialment quan no es fa pública»), aplicació («Conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un dispositiu electrònic»), despuntar («Algú o alguna cosa, destacar per la seva excel·lència»), ocurrent («Que sovint té ocurrències» i «Que denota enginy i gràcia»), pintar («Una situació, presentar-se d’una manera determinada»), sidral («Situació de molt de desordre, soroll i confusió») o tapaboques («Peça de roba en forma de tub que s’usa com a abrigall del coll i de la boca»).

Finalment, és rellevant el nombre de locucions que s’han afegit al diccionari. En total, una setantena, moltes de les quals pertanyen al registre col·loquial: i un be negre, per collons, fet un fàstic, importar un rave, de merda, tenir ous, anar d’un pèl, amb els pixats al ventre, de pet, de llarg, en negre, no tenir nom, tenir estómac, etc.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.