Tria del neologisme de l’any 2020

L’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2020, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa arriba enguany a la setena edició, en un escenari marcat per la pandèmia.

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent. Els neologismes guanyadors els anys anteriors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana  (2016), cassolada (2017), sororitat (2018) i emergència climàtica i animalista (2019). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a entrar al diccionari normatiu.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que s’obrirà el dia 3 de desembre i es tancarà el dia 20 del mateix mes. Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu a neologisme.cat.

L’IEC publica la base de dades lexicogràfica BDLex

L’IEC ha incorporat al portal de recursos de la Secció Filològica la base de dades lexicogràfica BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, als tretze diccionaris catalans següents:

DMFC = FEBRER I CARDONA, Antoni. Diccionári menorquí españól francês y llatí. [Manuscrit, principis de segle XIX; publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, 2001]

DEBJ = ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano-latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805. 2 v.

DLCL = LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: Ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839 i 1840. 2 v.

DMCF = FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840

DVCE = ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851

NDMA = AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.

DMCT = [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. ʻDiccionari mallorquí-castelláʼ per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d’en Bartomeu Rotger, 1878. [Inacabat]

DGMG = MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València, 1891

DCVB = ALCOVER, Antoni Maria; MOLL, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. Ciutat de Mallorca, 1926-1968. 10 v.

DPCV = VALLÈS, Emili. Pal·las: Diccionari català-castellà-francès: Amb vocabularis castellà-català- francès-català. Barcelona: Horta, [1927]

DGLC = FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932

DGFP = FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985

DIEC1 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995

La base de dades lexicogràfica BDLex va ser constituïda originalment en el marc del programa de recerca Diccionari del Català Contemporani (DCC), que es desenvolupà, sota la direcció de Joaquim Rafel i Fontanals, entre el 1985 i el 2016. L’objectiu principal del DCC va ser la publicació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), en què la BDLex es va utilitzar com a font d’informació complementària.

Els treballs de constitució de la BDLex es van desenvolupar entre el 1997 i el 1999, amb la implementació d’una aplicació de consultes específica que no era accessible públicament. En aquest entorn de treball s’ha portat a terme l’explotació d’aquest recurs en diferents tasques, com ara la redacció del DDLC, els informes de les Oficines Lexicogràfiques, sol·licituds d’informació sobre qüestions concretes del diccionari per part de membres de l’IEC o d’usuaris externs, entre altres.

L’interès que pot tenir la informació lingüística continguda en la BDLex ha portat la Secció Filològica de l’Institut a emprendre els treballs per a la constitució d’una aplicació de consulta accessible públicament que, a més, s’integri en el conjunt de recursos lingüístics que la institució té actualment a disposició pública. Aquesta aplicació permet l’accés al contingut de la BDLex a partir de les entrades dels diccionaris. Atès que alguns diccionaris van ser publicats amb anterioritat a la consolidació de la normativa de l’IEC (amb la consegüent diversitat ortogràfica que això representa), la BDLex incorpora la informació necessària per a permetre la consulta simultània a tots els diccionaris. Així, cada una de les entrades ha estat associada a una forma normalitzada, la qual és, de fet, l’element que permet l’accés a la informació continguda en els diccionaris.

La Secció Filològica de l’IEC actualitza el lèxic LGTBI del DIEC2

Dia Internacional pels Drets del Col•lectiu LGTBI | RÀDIO MARINA 100.3
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha incorporat catorze articles nous i n’ha modificat disset de ja existents sobre el lèxic LGTBI contingut a la versió en línia del DIEC2. Ahir es va anunciar aquesta notícia durant la I Trobada Ampliada de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, celebrada ahir a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

Podeu consultar aquí el document amb aquesta actualització del DIEC2. Monosexual, cissexual i lesbofòbia són alguns dels articles nous. Entre els articles modificats hi ha amaneratbisexual, efeminat i transsexualitat.

El document, aprovat per la Secció Filològica en el Ple del 18 de setembre de 2020, ha partit de la proposta que l’associació Castelló LGTBI va fer arribar a l’acadèmia de la llengua catalana el desembre del 2018. En aquell document, l’associació proposava la incorporació de noves paraules i la modificació d’algunes ja existents sobre lèxic LGTBI al DIEC2.

A partir de la proposta, la Secció Filològica ha estudiat i ha treballat aquest material segons els criteris lexicogràfics del DIEC2 i des d’ahir els articles nous i les modificacions ja es poden consultar al DIEC2.

«Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials»

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com a acadèmia de la llengua catalana, en relació amb la recent Sentència 634/2020, del 2 de juny, del Tribunal Suprem espanyol, que ratifica una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i que obliga l’Administració valenciana a comunicar-se amb la catalana en castellà i, de facto, obligaria les administracions balear, catalana i valenciana a comunicar-se entre elles en castellà, acorda de fer públiques les consideracions següents:

1) Sobre la unitat de la llengua

Són nombroses les declaracions de l’IEC en el sentit que el valencià i el català són la mateixa llengua, com així ho reconeixen explícitament la comunitat científica internacional i també el Tribunal Constitucional espanyol en diferents sentències.

2) Sobre la ignorància de la unitat de la llengua per part del Tribunal Suprem

La justícia, per a ser-ho, no pot ser ni il·lògica, ni acientífica, ni incomprensible per als ciutadans. Una sentència que va contra tota evidència i que, a més, en fer-ho no aporta cap benefici per a ningú, resulta d’una opacitat absoluta, degrada greument la credibilitat del sistema i esdevé, finalment, injusta. De la mateixa manera que ningú no podria entendre, fos quin fos el context legal, que les relacions bilaterals entre, per exemple, Espanya i l’Argentina es fessin en qualsevol altra llengua que no fos la castellana (es digui castellà espanyol, i sigui en el context internacional que sigui), impedir les relacions entre administracions territorials en la llengua pròpia que comparteixen no és ni just, ni pràctic ni segurament factible.

Allò que aquesta Sentència demostra és una animadversió ancestral, per part d’alguna de les més altes institucions estatals, contra la llengua compartida per, almenys, una quarta part de la població del Regne d’Espanya i, per extensió, contra les altres llengües de l’Estat parlades per més d’un terç del total dels seus ciutadans. Ultra la vulneració de drets que això comporta, sembla que no s’entén que les llengües no són solament propietat dels seus parlants, sinó de tota la ciutadania —espanyola, europea o del món sencer—, com ho són el patrimoni artístic i el natural. I que això, per damunt de prejudicis ideològics, comporta l’obligació de conservar-les, protegir-les i fomentar-les. I que no fer-ho així és una greu demostració, en el millor dels casos, de desconeixement i d’incultura, i, en el pitjor dels escenaris, d’un mal procedir impropi de qui té l’obligació d’impartir justícia.

3) Sobre els aspectes jurídics de la Sentència

La tesi de la Sentència del Tribunal Suprem és una interpretació restrictiva de les competències de la Generalitat Valenciana, ja que diu que la competència en llengua no habilita per a determinar els efectes jurídics que han de tenir validesa fora de la comunitat autònoma. Si fos així, de manera lògica i conseqüent la Sentència hauria declarat inconstitucional tot l’article, però deixa vigent la primera part, on es diu que els documents adreçats fora de la comunitat autònoma s’han de redactar en castellà i valencià, i elimina el fet que es pugui fer només en valencià quan s’adrecin a una comunitat autònoma del mateix àmbit lingüístic. La voluntat del Tribunal Suprem és deixar condicionada la Generalitat, en tots els casos, a redactar sempre els documents en les dues llengües, i per tant a considerar el valencià com una llengua subsidiària que no té plens efectes per si sola, cosa que sí que es predica del castellà.

No és veritat que la Generalitat Valenciana regulés en el Decret 61/2017, del 12 de maig, impugnat, l’eficàcia jurídica dels documents fora de la comunitat autònoma, sinó només els criteris d’ús de la llengua per part de la mateixa administració que l’habiliten en la seva competència sobre l’oficialitat de la llengua. Aquesta actuació de la Generalitat Valenciana està d’acord amb els objectius i principis establerts per la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària». La Generalitat Valenciana ha legislat d’acord amb aquest principi establert pel tractat, que ha signat l’Estat espanyol i que obliga totes les administracions públiques en les seves actuacions i normes que dictin, cosa que ignora el Tribunal Suprem. A més, l’alt tribunal, amb l’anul·lació parcial de l’article del Decret es contradiu amb la seva tesi, i imposa de fet que la Generalitat faci sempre els documents en castellà i valencià, malgrat que s’adrecin a l’àrea lingüística coincident.

Finalment, entenem que aquesta sentència de cap manera no obliga la Generalitat de Catalunya o el Govern Balear en les seves comunicacions oficials al País Valencià o entre ells. Val a dir, però, que si aquesta matèria és competència de l’Estat —i, per tant, és regulada per l’article 15.3 de la Llei 39/2015, de l’Estat—, la Generalitat Valenciana, en adreçar comunicacions o documents a Catalunya o a les Balears les pot fer en valencià, i el mateix és vàlid per a la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Aquest article estableix, amb caràcter general, que els documents adreçats fora de la comunitat autònoma amb llengua cooficial s’han de traduir al castellà, però «si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma en què sigui cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no caldrà traduir-los». Per tant, la Generalitat Valenciana hauria de fer una instrucció en aquest sentit.

Barcelona, 16 de juny de 2020

Tria del neologisme de l’any 2019

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent. El mot guanyador serà candidat a formar part del diccionari normatiu.

En el cas del català, aquesta iniciativa ja ha arribat a la sisena edició: el neologisme de l’any 2014 va ser el mot estelada, el del 2015 va ser dron; el del 2016, vegà -ana; el del 2017, cassolada, i el del 2018, sororitat.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que s’obrirà el dia 3 de desembre i es tancarà el dia 15 del mateix mes. Per a votar només cal emplenar el formulari que trobareu en aquest enllaç.

El dia 16 de desembre de 2018 es donarà a conèixer el neologisme del 2019.

Més de 500 termes nous

Resultat d'imatges de surimi

El DOGC ha publicat, en el seu número 7975, del 7 d’octubre del 2019, una llista de més de cinc-cents termes aprovats per Consell Supervisor del TERMCAT. El fet que siguin termes aprovats pel Consell Supervisor no implica que hagin d’entrar automàticament al DIEC, sinó que són les formes catalanes aprovades per al seu ús dins els llenguatges d’especialitat corresponents. Alguns d’aquests termes, com molts dels àmbits de l’alimentació i la medicina, fa temps que han passat a la llengua general, i han estat difosos àmpliament pels mitjans de comunicació. És aquesta extensió de l’ús a la llengua general i l’acceptació per part dels parlants el que pot acabar donant-los l’empenta necessària per entrar al DIEC o al futur diccionari normatiu. Molts d’aquests termes, com ara els de la cuina japonesa, ja circulen entre nosaltres en el llenguatge parlat. En la llengua escrita és important que se’n difongui la forma ortogràfica normalitzada pel Consell Supervisor.

Nota de premsa del TERMCAT
Resolució publicada al DOCG

Materials de presentació de la ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’

Benvolguts participants,

Des de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants posem a la vostra disposició els materials de presentació de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU), tal com va dir la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré, durant el taller de presentació de la GBU tingut a la seu de l’IEC el passat 19 de setembre.

Aquesta presentació de la GBU és més breu que la del taller, però conté tots els elements rellevants i els exemples que us poden servir per a presentar l’obra als vostres col·legues o, en general, a tot el públic que hi estigui interessat. D’altra banda, si teniu comentaris a fer, dubtes o suggeriments podeu adreçar-vos a nosaltres a través d’aquesta plataforma. Us recordem que us hi heu d’inscriure mitjançant un correu electrònic a l’adreça aoe@correu.iec.cat.

Tal com s’indica en la darrera diapositiva de la presentació, podeu trobar més informació de la GBU i de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) en diversos llocs:

a) Pàgina de l’IEC, projectes de recerca:

Pàgina del projecte de la Gramàtica bàsica i d’ús

Pàgina del projecte de la Gramàtica essencial

Aquestes pàgines s’aniran actualitzant. Contenen enllaços i també presentacions i publicacions.

b) Presentacions de les obres:

Presentació de la GBU (en el volum en paper)

Presentació de la GEIEC (en línia)

Vídeo tutorial de la GEIEC

Rebeu una salutació,

M. Josep Cuenca, directora de la GBU

Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’AOE

Gramàtica bàsica i d’ús

Des d’avui ja podeu consultar la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana. 

La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana és una obra normativa i descriptiva que s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. S’ha concebut com un manual de consulta que orienti en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC.

L’acte de presentació tindrà lloc el 9 de setembre a les 18.30 h. en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Hi participaran M. Josep Cuenca, directora de l’obra, i Màrius Serra, tots dos membres de la Secció Filològica.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Nova actualització del DIEC2 en línia

La nova actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) incorpora quinze articles nous i prop de dues-centes modificacions, moltes de les quals són conseqüència de la inclusió al diccionari d’algunes de les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2016.

Els substantius bitcoin, enya, nano i les interjeccions fet i entesos són alguns dels articles nous que ha aprovat la Secció Filològica i que s’han afegit a la versió en línia del DIEC2. També són rellevants la inclusió a l’article cassolada del sentit ‘protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles’ i la modificació de la definició de la subentrada el bell sexe (o el sexe dèbil) per tal d’indicar que aquestes expressions estan en recessió i que sovint s’usen amb valor discriminatori.

Hi ha altres accepcions que s’han afegit al DIEC2 i que corresponen a usos ben vius. És el cas del sentit ‘mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada’ del substantiu trencadís; el valor d’interjecció dels mots enhorabona i ànsia; el sentit ‘venir sobtadament un desig’ del verb agafar (en l’accepció 6, que remet a l’accepció 18 de donar), etc. També s’han afegit al DIEC2 un bon nombre de locucions d’ús freqüent, com color de gos com fuig, amb comptagotes, estar d’algú, només faltaria i fer curt.

Finalment, són destacables les noves accepcions dels articles falcó i falconer -a, relatives a la manifestació de cultura tradicional i popular dels falcons, que havien estat reclamades per les entitats Federació de Colles de Falcons de Catalunya i Canal Falcó·net.

En aquest enllaç podeu consultar totes les altes i les modificacions introduïdes en aquesta actualització.