La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, celebra el guardó per a «un dels homes grans de la llengua i la literatura, que ha fet aportacions cabdals».
El jurat del premi ha definit la trajectòria d’Albert Jané com la d’un referent indiscutible en el camp de la llengua, i ha destacat les seves «aportacions essencials en el camp de la literatura infantil i juvenil, així com en les traduccions i adaptacions de contes, llegendes, faules, narracions populars i còmics, que han format nens i joves en la lectura en català».
Cabré ha felicitat el guardonat i ha afirmat que es tracta «d’un dels homes grans de la literatura catalana i un dels homes grans pel servei a la llengua catalana». També ha destacat que sempre ha estat un defensor de la llengua malgrat totes les circumstàncies, i que, no només s’ha dedicat a escriure, sinó també a establir un model de llengua. «A l’IEC ha fet aportacions molt valuoses per al diccionari i per a la gramàtica, i és una referència per a tots nosaltres». Cabré ha afegit que Jané «és un escriptor molt creatiu que té moltes obres inèdites, que mostren el gran domini que té de la llengua catalana. Estic molt contenta d’aquest Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que li arriba una mica tard, però que li arriba, i això és el que importa».
Nota biogràfica
Barcelona, 1930. Escriptor. Cursà estudis mercantils. Després d’algunes temptatives literàries, l’any 1958 començà a exercir de professor de català per a adults.
Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort. Ha publicat quatre gramàtiques ―Signe (1962), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Gramàtica catalana (1968) i Pas a pas. Curs pràctic de llengua catalana (1988)―, el Diccionari català de sinònims (1972) i diversos llibres sobre temes de llenguatge, entre ells els volums «El llenguatge», recull d’articles publicats al diari Avui, i Estudis de llengua catalana, que aplega una bona part dels articles publicats a Llengua Nacional, revista en què col·labora assíduament des del 1998. De la seva obra narrativa, en bona part inèdita, destaquen Noranta-nou contes, El llibre de Daniel, Què deuen voler?, El cercapous transversal, Calidoscopi informal, L’apocrifalipsi i L’almanac anacrònic. De la seva obra poètica, gairebé totalment inèdita, cal destacar El quadern dels epigrames, Les estances d’Omar Kayyam i El contrapunt dels decasíl·labs. És autor d’un extensíssim dietari, del qual ha publicat diversos fragments amb el títol Tal dia farà l’any, Els dies i els llocs i Quadern de Barcelona. Una altra part de la seva bibliografia són traduccions o adaptacions de llegendes, rondalles, faules i narracions populars. En el camp de la historieta gràfica, ha adaptat més de cent títols per a Cavall Fort i diverses editorials. També ha adaptat al català els diàlegs de més de quaranta pel·lícules.
Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Nacional de Cultura (1997). L’adaptació que feu de L’Odissea d’Homer fou distingida amb el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (2009).