‘Estandardització i variació lèxica’

Les inscripcions per a l’assistència virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

10 de novembre, «Estandardització i variació lèxica: una mirada des d’altres contextos lingüístics»
18.00 h Inauguració del seminari a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, i Miquel Àngel Pradilla, membre de la Secció Filològica
18.10 h Luis Fernando Lara (El Colegio de México, Mèxic): «Una mirada des de Mèxic»
18.35 h Gilvan Muller de Oliveira (Universitat Federal de Santa Catarina, Brasil): «Una mirada des del Brasil»
19.00 h Nadine Vincent (Universitat de Sherbrooke, Quebec, Canadà): «Una mirada des del Quebec»
19.25 h Rodica Zafiu (Universitat de Bucarest, Romania): «Una mirada des de Romania»
19.50 h Torn obert de paraules
20.00 h Cloenda de la sessió a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC

24 de novembre, «Avaluació crítica dels continguts de la sessió sobre l’estandardització lèxica en les tradicions idiomàtiques de l’espanyol, el francès, el portuguès i el romanès»
18.00 h Obertura de la sessió a càrrec de Ramon Sistac, president de la Comissió d’Estandardització de la Secció Filològica
18.15 h Avaluació crítica de la primera sessió, a càrrec d’Helena Hernández (Real Academia Española), Xavier Lamuela (Universitat de Girona), Henrique Monteagudo (Real Academia Galega) i Josep Martines (Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica)
19.15 h Taula rodona, moderada per Miquel Àngel Pradilla
20.00 h Cloenda del seminari a càrrec de Ramon Sistac, president de la Comissió d’Estandardització de la Secció Filològica

Diàlegs “Usos socials del català”

El president de la Secció Filològica de l’IEC es complau a convidar-vos a participar en els diàlegs preparatoris del document científic transversal de l’Institut d’Estudis Catalans Usos socials del català (2022).

Les sessions se celebraran els dies 8, 10, 23 i 24 de novembre, a les 16 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona) i, alhora, s’emetran en línia. Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant els formularis de cada sessió.

8 de novembre. Aproximacions quantitatives i qualitatives a l’ús del català
Moderadora: Mercè Lorente
Salutació de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC
Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla: «La vitalitat de l’ús del català»
Oriol Camps: «La qualitat dels usos públics del català»
Manuel Castellet: «Reaccions individuals a la qualitat de l’ús de la llengua»
Emissió en directe per YouTube: https://youtu.be/LU5LwwGnJUI
Formulari d’inscripció

10 de novembre. El català en la tecnologia
Moderadora: Alícia Casals
Vicent Partal: «El català és una llengua global. Implicacions i reptes»
Antoni Hernández-Fernández: «Tecnologia lingüística i llengua mal parlada»
Núria Castell: «Les tecnologies de la llengua»
Mireia Farrús: «Les tecnologies de la llengua: situació actual i reptes per al català»
Emissió en directe per YouTube: https://youtu.be/AHlISzZcj-k
Formulari d’inscripció

23 de novembre. El català en la comunicació de la ciència
Moderador: Pere Puigdomènech
Jaume Bertranpetit: «El lloc de la llengua catalana en la comunicació científica»
Jordi Casanova: «L’ús del català en la pràctica científica; on centrar l’acció»
Montserrat Castelló: «La comunicació científica en català a les ciències socials i humanitats»
Ramon Bartrons i Oriol Ramis: «Cinquantenari del Manifest de Prada»
Abel Mariné: «El català en la comunicació de la ciència de la nutrició i dels aliments»
Formulari d’inscripció

24 de novembre. El català en la vida social
Moderador: Jaume Guillamet
Xavier Besalú: «El català a l’educació»
Ramon Caminal: «Economia de les llengües: el cas català»
Anna Maria Pla: «El català a la vida jurídica i judicial»
Daniel Casals: «El català als mitjans de comunicació»
Antoni Beltran: «Paraules populars en el llenguatge mèdic»
Formulari d’inscripció

Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica

L’Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica de l’IEC presenta l’Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica, elaborat sobre un corpus de 103 falques, emeses durant el mes de març del 2022 a Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra.

L’informe és molt detallat perquè les falques publicitàries objecte de l’observació són un producte acabat, elaborat i minuciosament controlat… però potser no tant com caldria.

No es presenta una anàlisi de les falques una per una, sinó que es valoren en conjunt. Es tenen en compte tant els errors i les inadequacions com els encerts, recollits en 71 punts distribuïts en quatre grans grups (fenòmens fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics) i seguits d’uns comentaris sobre aspectes del discurs.

IV Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i la universitat

Us fem arribar, en els dos fitxers adjunts, el cartell i el programa del IV Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i la universitat, que tindrà lloc, presencialment, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans el divendres 25 de novembre de 2022.

El proper divendres 25 de novembredes de les 9.00 hores i durant tot el dia, se celebrarà el IV Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i a la universitat, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Aquest simposi vol centrar-se en tres dels eixos bàsics de les assignatures de llengua i literatura a la secundària: llegir, escriure i parlar. Amb una visió molt aplicada a l’ensenyament, l’objectiu és ajudar el professorat a ampliar els recursos per a l’ensenyament de la llengua i literatura a les aules.

Llegir, escriure i parlar a l'aula | Departament de Filologia Catalana

El preu general és de 30 € i el preu per a estudiants és de 5 €.

L’esdeveniment serà presidit per Javier Lafuente, rector de la UAB; Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC; Daniel Casals, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial del’IEC); i Àlex Rocas, degà del Col·legi Oficial de Llicenciats i Doctors en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya. A més, durant tot el dia hi hauran ponències per part de diverses personalitats del món de la literatura i la lingüística catalana.

El simposi està organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la UAB i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC, amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, la Secció Filològica i la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

En aquest enllaç trobareu més informació del IV Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i la universitat: https://filcat.uab.cat/llegir-escriure-i-parlar-a-laula/

Les inscripcions es poden fer a: https://www.cdl.cat/cursos-i-activitats?of=1669

Presentació de l’obra ‘El manual notarial dels anys 1647 a 1655 de Francisco Vilar, notari de Ceret i el Voló’, edició de Joan Peytaví Deixona

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a la presentació de l’obra El manual notarial dels anys 1647 a 1655 de Francisco Vilar, notari de Ceret i el Voló, estudi i transcripció a cura de Joan Peytaví Deixona, editada per la Fundació Noguera.

el manual notarial dels anys 1647 a 1655 de francisco vilar, notari de ceret i el voló. (obra completa)-joan peytaví deixona-9788413033594

Participaran en l’acte Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Joan Peytaví Deixona, membre de la Secció Filològica i autor de l’edició; Lluís Jou, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i secretari del Patronat de la Fundació Noguera, i Albert Lamarca, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 15 de setembre, a les 18 hores, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

INVITACIÓ

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

Les gramàtiques i l’ortografia de l’IEC, a un clic

Demà, 9 de juny, a les 13.30 hores, s’obrirà al públic la consulta de les edicions en línia de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Ortografia catalana (OIEC) i de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU). Aquesta obertura es farà durant l’emissió del programa Popap, de Catalunya Ràdio, en què intervindran Gemma Rigau, Mila Segarra i M. Josep Cuenca, membres de la Secció Filològica i responsables acadèmiques, respectivament, de les tres obres.

Es tracta, en tots tres casos, de la segona edició revisada acompanyada d’un entorn de consulta propi amb un cercador incorporat i amb elements de navegació que permeten contextualitzar en tot moment la consulta i desplaçar-se pel text.

A més de servir per a posar a l’abast de tothom aquestes obres, aquestes edicions estan pensades perquè se’n pugui fer una consulta simple i alhora potent, precisa i fiable, orientada a obtenir la informació necessària per a resoldre, segons el cas, els dubtes gramaticals o ortogràfics, o per a l’estudi de la llengua. D’altra banda, les característiques d’aquestes edicions permetran mantenir constantment actualitzades aquestes obres, com ara ja passa amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). L’enfocament eminentment pràctic d’aquestes edicions té com a objectius potenciar el coneixement i l’ús de la llengua i fer familiars als usuaris no especialitzats les gramàtiques i l’ortografia com a eines de consulta, fins al punt que puguin incorporar-se al nostre dia a dia de la mateixa manera que ho ha fet el DIEC.

Entre les novetats més destacades que comparteixen les edicions en línia que ara es publiquen, sobresurt especialment la part dedicada a la consulta de la conjugació de cadascun dels 8.756 verbs que tenen entrada al DIEC, que consten d’un total de 482.785 formes conjugades que comprenen les variants geogràfiques reconegudes per la normativa.

La nova edició en línia de la GIEC incorpora les novetats introduïdes en l’elaboració de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la GBU, i reuneix el text publicat el 2016 i la Bibliografia publicada posteriorment el 2019. Entre les eines de consulta que ofereix aquesta edició, cal destacar dues modalitats especials de cerca: la que permet localitzar només els apartats de l’obra que tracten sobre un determinat mot o concepte o n’aporten informació rellevant (cerca per matèria) i la que permet cercar una forma amb les seves variants (cerca amb variants).

En el cas de la GBU, l’edició en línia integra en el text imprès publicat el 2019 els enregistraments sonors dels exemples, fins ara consultables gràcies a un codi QR, i permet la consulta particularitzada de les remarques normatives i d’ús, de les quals proporciona un índex. Així mateix, integra la consulta del Glossari de termes gramaticals, tal com ja ho feia la GEIEC, i ofereix al mateix temps un índex de termes.

Finalment, pel que fa a l’OIEC, aquesta edició en línia inclou i aplica totes les modificacions aprovades el 2021 i també ofereix un índex analític de nova planta, en la mateixa línia que el de la GIEC, i una guia bibliogràfica. A més, posa a disposició dels usuaris eines de consulta específiques per a l’índex d’exemples, que permeten filtrar-los tipològicament segons si són mots pertanyents al lèxic comú o si són xifres, símbols o abreviacions, i segons si pertanyen a una classe de noms propis o si són sintagmes, locucions o oracions.

Aquests projectes han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Fundació “la Caixa”.

Presentació del llibre ‘Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval’, de Jordi Carbonell i Hortènsia Curell

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a la presentació de l’obra
Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval. Les relacions interoracionals en Antoni Canals, de Jordi Carbonell i Hortènsia Curell.
Participaran en l’acte Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; August Bover, curador de l’edició, i Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica.
L’acte se celebrarà presencialment el divendres 10 de juny, a les 13 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019)

Conferència 'Francesc Eiximenis, un gran pensador català medieval massa  oblidat'

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a la sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019).
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 9 de juny, de les 16.30 a les 18.45 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

16.30 h Inauguració de la sessió a càrrec de Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica
16.45 h Emili Casanova: «Curt Wittlin i els estudis de llengua»
17.00 h Tomàs Martínez: «Curt Wittlin, l’hagiografia i la cultura medieval»
17.15 h Xavier Renedo: «Curt Wittlin i Eiximenis»
17.30 h August Bover: «Eiximenis a Saskatchewan: Curt Wittlin i la catalanística a l’Amèrica del Nord»
17.45 h Vicent Martines: «Curt Wittlin i les traduccions»
18.00 h Albert Curto: «Curt Wittlin i l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre»
18.15 h Emigdi Subirats: «El mestre Curt Wittlin sota la dolça remor de l’Ebre»
18.30 h Cloenda

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica  de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

L’escriptor JOAN LLUÍS LLUÍS, autor de Junil a les terres dels bàrbars (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2021), i l’editora MARIA BOHIGAS (Club Editor) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.

L’acte se celebrarà el dilluns 23 de maig, a les 18.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, maig de 2022

Tria del neologisme de l’any 2021

Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2021, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa conjunta de l’IEC i la UPF arriba enguany a la vuitena edició.

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que es va obrir ahir, 1 de desembre i es tancarà el dia 19 d’aquest mateix mes. El 20 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2021. Són els següents:

Les propostes d’enguany són les següents:

  • antivacunes m. i f. i adj. Persona que està en contra de les vacunes perquè en qüestiona l’efectivitat o considera que poden ser perjudicials per a la salut.
  • cisgènere m. i f. i adj. Persona en què el sexe assignat coincideix amb la identitat que sent.
  • cronificar v. tr. Fer esdevenir crònica alguna cosa, especialment una malaltia.
  • disfòbia f. Aversió envers una persona discapacitada.
  • distòpic -a adj. Relatiu a una societat futura imaginària organitzada d’una manera opressiva o totalitària.
  • edatisme m. Actitud discriminatòria envers una persona per la seva edat, especialment en el cas de persones d’edat avançada.
  • monodosi f. Dosi continguda en un medicament envasat individualment, destinada a prendre’s d’una sola vegada.
  • negacionisme m. Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
  • podcast m. Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per Internet.
  • presencialitat f. Estat de l’activitat o de la persona que és present en un lloc determinat.

Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu aquí.

Els neologismes guanyadors de les edicions anteriors han estat:  estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat a entrar al diccionari normatiu.