Notícies

Tal com es va anunciar el passat 2 de juliol, en el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i va ratificar dues modificacions del text aprovat l’octubre del 2016, que fan referència al nom de les lletres i a la norma del guionet.

A continuació us presentem aquestes dues modificacions.

1. Modificació de l’apartat 2.1, «L’alfabet», de l’OIEC. S’hi introdueix, en lletra menuda, l’acord següent:

«En la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa, també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse.»

2. Reformulació de l’apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació», de l’OIEC. Aquesta reformulació implica alguns canvis en la normativa:

a) El primer canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix elements amb particularitats gràfiques (majúscula, xifra, cometes o mots en cursiva). A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: anti OTAN, ex Iugoslàvia, pel·lícula súper 8, l’Europa post Maastricht.

b) El segon canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o un mot amb guionet. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: ex alt càrrec, vice primera ministra, manifestació pro dret de vaga, actitud anti nord-americana. Ara bé, si el prefix forma amb el primer component del sintagma una  unitat lèxica preexistent, s’escriu aglutinat amb aquest primer component. Per exemple: sotsinspector d’impostos, subdirectora general, vicesecretari primer, exministre de l’Interior.

c) El tercer canvi afecta la grafia de formes homònimes susceptibles d’induir a confusió o formes gràfiques detonants. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual es podia usar discrecionalment el guionet en aquests contextos, ara es pot optar per la grafia separada sempre que l’aglutinada impliqui problemes d’homonímia o grafies detonants. Per exemple: pre ocupació (volent significar ‘ocupació anterior’; per a distingir-lo de preocupació), co rector, ex xiliat.

Podeu consultar aquestes modificacions a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica de l’IEC.

El passat 30 de juny es va tancar definitivament el període de moratòria de l’Ortografia catalana

La nova versió de l’Ortografia catalana (OIEC) de l’IEC ja és definitiva. L’Ortografia catalana va ser ratificada pel Ple de l’IEC el 24 d’octubre de 2016 tot i que es va establir un període de carència de quatre anys a partir de la publicació de l’OIEC en paper. El termini es va complir el passat 30 de juny. Des de l’1 de juliol, el territori lingüístic de llengua catalana compta amb unes normes ortogràfiques unitàries i inclusives.

L’any 2020 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Catalans van subscriure l’acord de treballar per una normativa unitària, que avui es concreta. El 3 de juny de 2021 el Ple de l’IEC va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia catalana i va ratificar les dues úniques modificacions del text aprovat l’octubre del 2016. Durant el període de carència de quatre anys per a la implantació definitiva de la nova ortografia, la Secció Filològica de l’IEC ha fet un seguiment de la recepció que han tingut les novetats ortogràfiques entre els professionals de la llengua i la comunitat lingüística.

El seguiment i la reformulació s’han dut a terme a través de la Comissió d’Estandardització, presidida per Vicent Pitarch. Les modificacions han estat acordades amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les dues qüestions que la Comissió va presentar a discussió i valoració, acceptades prèviament per la Secció Filològica, han estat els noms de les lletres i una simplificació de la norma del guionet. Pel que fa a la primera, recull una inquietud de la societat valenciana i opta per una normativa inclusiva. La modificació diu: «En la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse». Pel que fa a la segona modificació, fa referència a la reducció de l’ús del guionet en els mots derivats per prefixació i simplifica la norma del guionet.

Des del gener del 2017, els mitjans de comunicació van implantar la nova versió de l’Ortografia en les seves edicions. També s’hi van sumar l’Administració de la Generalitat de Catalunya i pràcticament totes les editorials.

La nova versió de l’Ortografia catalana consolida els canvis introduïts el 2016 en els accents diacrítics, en la dièresi, en l’apòstrof, en la grafia dels compostos i en la pràctica totalitat dels mots prefixats.

Vuit lingüistes fan 57 propostes per fer créixer l’ús social del català i propugnen un Pacte per la Llengua al llibre Molt a favor (Eumo Editorial, 2021). Els autors són Enric Gomà (editor), Magí Camps, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Pau Vidal, membres de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, i Iván Solivellas i Míriam Martín Lloret.

Es tracta de fer un pas endavant en la difusió del català. L’aposta és deixar d’analitzar la situació i passar a l’acció. La proposta estrella del llibre és un Pacte per la Llengua.

Trobeu-ne més informació a El Temps i en aquesta entrevista amb Míriam Martín Lloret i Rudolf Ortega al programa “Els matins” de TV3.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a l’acte

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

L’escriptora EVA BALTASAR, autora de Boulder (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2020), i l’editora MARIA BOHIGAS (Club Editor) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.

L’acte se celebrarà el dijous 27 de maig, a les 18 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). L’acte, amb un nombre limitat de places presencials (atribuïdes per ordre d’inscripció), s’emetrà en directe mitjançant la plataforma Zoom.

Inscripcions per a l’assistència presencial en aquest formulari
Inscripcions per a l’assistència virtual en aquest formulari

Barcelona, 18 de maig de 2021

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a la presentació del volum dels índexs i del cercador digital avançat de les Obres completes de Pompeu Fabra, en record de Joan Solà i Cortassa (1940-2010), que es realitzarà el proper 15 d’abril, a les 17.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

Hi intervindran:
Àngels Ponsa, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Joandomènec Ros, president de l’IEC
M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
Jordi Mir, membre de la Secció Filològica i codirector de les Obres completes de Pompeu Fabra
Anna Pineda, investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra i coordinadora de la confecció dels índexs de les Obres completes de Pompeu Fabra
Lluís de Yzaguirre, professor de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la digitalització de les Obres completes de Pompeu Fabra
Neus Nogué, professora de la Universitat de Barcelona
Josep Lluch, editor d’Edicions Proa

Places limitades. Inscripcions en aquest formulari.

L’acte s’emetrà en directe mitjançant la plataforma Zoom.

Barcelona, 7 d’abril de 2021

Incorpora cinquanta-un articles nous i una quarantena de modificacions

Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) hi ha els neologismes de l’any 2019, animalisme i animalista; mots en voga i d’ús generalitzat avui dia com distopia i quinoa; gentilicis com namibi, saudí i saudita, i un bon nombre d’adjectius provinents de participis de passat, el significat dels quals no es desprèn dels significats del verb. Així doncs, són adjectius que s’han lexicalitzat amb un sentit diferent del sentit del participi de passat de què provenen: adormit, assistit, assolellat, desfasat, divorciat, separat, etcètera.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició del nom femení gerenta (fins ara el diccionari recollia gerent per a tots dos gèneres) i l’adequació dels exònims que apareixen en les definicions del DIEC2 al que s’estableix en la «Llista dels noms dels països» aprovada per la Secció Filològica i publicada l’any 2018 en els Documents de la Secció Filològica, V.

Així, s’ha sistematitzat l’ús de l’article definit davant de determinats exònims (vegeu els articles cérvol, dogon, equatorià, fang², franc¹, gabonès, malai, mangabei, massai, nigerí o piastra) i s’han actualitzat els exònims en les definicions de neerlandès (supressió de Holanda), kirguís (introduïda la denominació actual Kirguizstan) i uzbek (introduïda la denominació actual Uzbekistan).

També són rellevants les accepcions figurades afegides en els articles bastir i edificar, i l’exemple «Emergència climàtica» afegit a l’article emergència del diccionari.

Podeu consultar en aquest enllaç la llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2.

A la pàgina «Actualitzacions» de la consulta en línia del diccionari trobareu la llista de modificacions acordades per la Secció Filològica d’ençà de la publicació del DIEC2, l’abril de 2007.