Què hi diu la Gramàtica: És casat o està casat?

Fòrum de primària, Fòrum de secundària

22.3.1.2. c) Amb els adjectius solter, casat, jubilat, calb, cec. sord, coix, viu o mort, és tradicional l’ús del verb ser, però el verb estar s’usa amplament avui sense cap diferència semàntica: En Marc (encara) és/està solter; El professor Ferrer (ja) és/està jubilat. Aquell pobre home és/està cec; El conductor és/està mort.

Per a indicar únicament l’estat civil o laboral (casat, solter, jubilat) o la característica d’una persona (calb, cec, sord, coix, manc) és preferible no apartar-se de l’ús tradicional amb ser: El senyor Pla és solter/jubilat/calb. Aquest ús contrasta amb el de estar, que subratlla un canvi (a vegades passatger) en casos com Tinc el marit fent negocis a la Xina: estic soltera; Perdona: acabo de baixar de l’avió i estic sord o Dels vint que ens hem trobat al dinar d’enguany, deu ja estan jubilats.

L’adjectiu casat, quan porta un complement de companyia, apareix generalment amb estar: —Sou casat o divorciat? —Estic casat amb una pianista grega.

 Gramàtica de la llengua catalana (2016), pàg. 870.

1 Comment

  1. En l’apartat primer que fa referència als adjectius: solter, casat, jubilat… tenim tendència a emprar a nivell oral “està” i a escrit. També en el cas de “mort”, ara bé, en el cas de “cec”, segons les zones de parla pot variar, en aquest cas, a València dirien “està cec”. En canvi, els lleidatans diríem “és cec”.

    Penso com es diu a la gramàtica, pel que fa als adjectius: solter, casat, jubilat i similars cal emprar el verb “ser”. Els valencians en aquests casos escriuen “està” en aquests casos.

    Pel que fa a l’adjectiu “casat” acompanyat per un complement de companyia s’empra “està”, jo també ho veig d’aquesta manera, ha de ser així, sonaria bé, “Sóc casat amb una pianista?”

Fer un comentari

Propers esdeveniments