Com treballeu a l’aula els usos de ser i estar?  Suposa cap dificultat la distinció entre les nocions d’identificació, de caracterització i de canvi d’estat?

Novetats de la GIEC sobre els usos dels verbs ser i estar

En general, demanen ser les copulatives d’identificació (L’Alba és la cap / aquella d’allà) i les de caracterització (que adscriuen una propietat no circumstancial: El pare és ros / de Maó), i estar les que atribueixen propietats resultants d’un canvi d’estat (El pare està trist/cansat) (§ 22.3).

Les principals novetats són:

a) l’alternança entre ser i estar amb adjectius que indiquen estat civil o laboral (solter, jubilat) o condició física (cec, coix, viu) segons si expressen la característica o subratllen un canvi (La veïna és soltera i ja està jubilada; § 22.3.1.2c)

b) l’alternança entre ser i estar segons si l’adjectiu s’interpreta com una mera descripció o com un resultat, si bé afavoreix estar la presència d’adverbis aspectuals com encara o ja (L’aigua encara/ja està freda) o adjectius intercanviables per participis com brut (cf. embrutat) (El drap està brut) (§ 22.3.1.3b)

c) l’ús de estar amb sintagmes preposicionals que expressen estat o situació fruit d’un canvi o procés (L’acte està a punt de començar; El disc fa poc que està a la venda; § 22.3.1.1c), localitzacions figurades (Estem en les vostres mans; § 22.3.2.3)

d) la possibilitat d’usar estar en lloc de ser en construccions pròximes a les passives amb participis de verbs com determinar, que també accepten venir   (L’ordre està/ve determinat per l’edat; § 23.2.2a)

Debat obert: 2 de gener de 2017
Tancament del debat: 1 de febrer de 2017