La pedra a la sabata
Alguns mots poden perdre, al llarg de la història de la llengua, part del seu significat i de vegades algunes propietats. Aquest procés de gramaticalització afecta en cada llengua
uns elements diferents. Si es tracta d’una classe de mots d’ús molt freqüent en llengües que estan en contacte, es poden produir interferències.
Aquest és el cas dels verbs anomenats de suport, lleugers o nuclis de predicats complexos. Aquest verbs només conserven la part més abstracta del seu significat (acció, transferència, relació de dues entitats) i s’han de combinar amb complements nominals que portin el pes dels significat.
Sovint els trobem utilitzats a la manera que es fa en altres llengües. En els exemples següents, el verb donar no és l’adequat:
- No he portat la feina perquè no m’ha donat temps d’acabar-la
- Em dona vergonya d’haver de parlar amb la directora
- Dona‘m un petó
- No s’ha donat compte que portava la sabata descordada i ha caigut
- Li ha donat un atac
- Ja has donat la calefacció?
En canvi, en aquests dos exemples l’ús de donar és acceptable:
- Dona una ullada al meu treball i digues què et sembla
- Li has de donar pressa
En el primer exemple, donar pot alternar amb fer (Fes una ullada…). En el segon, donar és acceptable en el sentit de ‘urgir algú a fer una cosa’, però no ho seria amb el verb pronominal (*dona’t pressa!), cas en el qual caldria substituir tota l’expressió: afanya’t, espavila’t, cuita, corre, mou-te, entre altres.
El roc a la faixa
El criteri d’utilització del verb donar és molt clar a la GEIEC: «Quan el subjecte no controla l’acció expressada pel sintagma verbal, no s’empra el verb donar.»
Amb els noms d’impacte s’usa també el verb pegar o clavar (un cop de puny, una empenta).
L’as a la màniga
Per a més informació:
- GEIEC § 17.2.2 (Els verbs lleugers)
- GIEC § 21.2.1 (Els verbs lleugers, p. 825-832)
- Fitxes de l’Optimot 6814, 6816, 7197, 7765 i 7813
- Diccionari de sinònims d’Albert Jané
- Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll
Traient suc de les pedres
Cal recordar els altres verbs lleugers de què fa ús la llengua:
- (No) tenir temps, portar molt de temps a l’atur, fer molt de temps que és a l’atur
- Tenir vergonya, tenir un atac, agafar-li a a algú un atac, pegar-li a algú marejos, venir-li a algú mal de cap
- Fer una ullada, una classe, un tomb per la ciutat
- Clavar un cop de puny, pegar una bufetada, pegar a fugir
- Fer passes, fer un pas al costat, fer-se endins
- Treure pit, treure banya
- Passar pena, por
- Prendre paciència, partit
- Agafar un refredat, una empipada
Una combinació de verb lleuger i nom que s’estabilitza pot arribar a lexicalitzar-se i, de vegades, perdre el sentit composicional per prendre’n un d’unitari:
- (No) tenir pèls a la llengua
- Treure foc pels queixals
- Donar carabassa
- Picar l’ullet
- Plegar veles
- Trencar relacions
- Perdre l’oremus