Debats

Sobre els nous usos de la llengua en les institucions supranacionals

Anna Bartra-Kaufmann

    

Benvolguts membres de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants,

Des de la Comissió de les Acadèmies Obertes de la Secció Filològica us volem demanar el parer sobre una qüestió.

Amb la perspectiva del nou estatus del català en les institucions supranacionals (Congrés dels Diputats espanyol, Unió Europea), quines mesures creieu que caldria proposar a les autoritats competents per a assegurar l’ús efectiu de la llengua en àmbits estatals i europeus? Pensem en alguns camps d’ús com ara l’ensenyament fora dels territoris de parla catalana, el camp del comerç, etiquetatge, la justícia, la sanitat, etc.

Les vostres aportacions seran benvingudes.

Cordialment,

Anna Bartra-Kaufmann

Coordinadora de l’AOE

REPRESA DE L’ACTIVITAT DELS FÒRUMS

Mercè Lorente Casafont

Atès que els fòrums de primària i de secundària tenien molt poca activitat, el Departament d’Ensenyament i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans van acordar deixar un marge de temps suficient perquè el professorat inscrit en l’Acadèmia Oberta als Ensenyants s’anés familiaritzant amb les novetats normatives, per la lectura de les obres o mitjançant la participació en cursos i jornades.

Passat aquest temps, creiem que és un bon moment per a recuperar l’activitat de debat o d’inserció de comentaris en els fòrums.

A banda de continuar informant de les activitats de formació adreçades al professorat, a partir d’ara, i gràcies a la iniciativa de la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica de l’IEC, anirem penjant als fòrums materials provinents de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, obra en curs de redacció i pensada molt especialment per al món de l’ensenyament.

El primer lliurament és el capítol dedicat als possessius. Esperem que gaudiu de la lectura del material i que us animeu a fer-hi comentaris.

Sobre els debats

Administració Acadèmia Oberta als Ensenyants

Reina en mi espíritu una alegría admirable, muy parecida a las dulces alboradas de la primavera, de que gozo aquí con delicia. Estoy solo, y me felicito de vivir en este país, el más a propósito para almas como la mía, soy tan dichoso, mi querido amigo, me sojuzga de tal modo la idea de reposar, que no me ocupo de mi arte.

Ahora no sabría dibujar, ni siquiera hacer una línea con el lápiz; y, sin embargo, jamás he sido mejor pintor Cuando el valle se vela en torno mío con un encaje de vapores; cuando el sol de mediodía centellea sobre la impenetrable sombra de mi bosque sin conseguir otra cosa que filtrar entre las hojas algunos rayos que penetran hasta el fondo del santuario, cuando recostado sobre la crecida hierba, cerca de la cascada, mi vista, más próxima a la tierra, descubre multitud de menudas y diversas plantas; cuando siento más cerca de mi corazón los rumores de vida de ese pequeño mundo que palpita en los tallos de las hojas, y veo las formas innumerables e infinitas de los gusanillos y de los insectos; cuando siento, en fin, la presencia del Todopoderoso, que nos ha creado