Presentació dels índexs i del cercador digital avançat de les ‘Obres completes’ de Fabra

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a la presentació del volum dels índexs i del cercador digital avançat de les Obres completes de Pompeu Fabra, en record de Joan Solà i Cortassa (1940-2010), que es realitzarà el proper 15 d’abril, a les 17.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

Hi intervindran:
Àngels Ponsa, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Joandomènec Ros, president de l’IEC
M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
Jordi Mir, membre de la Secció Filològica i codirector de les Obres completes de Pompeu Fabra
Anna Pineda, investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra i coordinadora de la confecció dels índexs de les Obres completes de Pompeu Fabra
Lluís de Yzaguirre, professor de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la digitalització de les Obres completes de Pompeu Fabra
Neus Nogué, professora de la Universitat de Barcelona
Josep Lluch, editor d’Edicions Proa

Places limitades. Inscripcions en aquest formulari.

L’acte s’emetrà en directe mitjançant la plataforma Zoom.

Barcelona, 7 d’abril de 2021

Nova actualització del DIEC2 en línia

DIEC2 en línia - Softcatalà

Incorpora cinquanta-un articles nous i una quarantena de modificacions

Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) hi ha els neologismes de l’any 2019, animalisme i animalista; mots en voga i d’ús generalitzat avui dia com distopia quinoa; gentilicis com namibi, saudí saudita, i un bon nombre d’adjectius provinents de participis de passat, el significat dels quals no es desprèn dels significats del verb. Així doncs, són adjectius que s’han lexicalitzat amb un sentit diferent del sentit del participi de passat de què provenen: adormit, assistit, assolellat, desfasat, divorciat, separat, etcètera.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició del nom femení gerenta (fins ara el diccionari recollia gerent per a tots dos gèneres) i l’adequació dels exònims que apareixen en les definicions del DIEC2 al que s’estableix en la «Llista dels noms dels països» aprovada per la Secció Filològica i publicada l’any 2018 en els Documents de la Secció Filològica, V.

Així, s’ha sistematitzat l’ús de l’article definit davant de determinats exònims (vegeu els articles cérvol, dogon, equatorià, fang2, franc1, gabonès, malai, mangabei, massai, nigerí o piastra) i s’han actualitzat els exònims en les definicions de neerlandès (supressió de Holanda), kirguís (introduïda la denominació actual Kirguizstan) i uzbek (introduïda la denominació actual Uzbekistan).

També són rellevants les accepcions figurades afegides en els articles bastir i edificar, i l’exemple «Emergència climàtica» afegit a l’article emergència del diccionari.

Podeu consultar en aquest enllaç la llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2.

A la pàgina «Actualitzacions» de la consulta en línia del diccionari trobareu la llista de modificacions acordades per la Secció Filològica d’ençà de la publicació del DIEC2, l’abril de 2007.

L’‘Onomasticon Cataloniae’ de Joan Coromines, en línia

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Fundació Pere Coromines han publicat a internet la versió digitalitzada de l’Onomasticon Cataloniae (OnCat) de Joan Coromines. Es tracta d’una de les dues obres catalanes principals de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat). L’Onomasticon conté més de 400.000 topònims vius i és fruit de més de seixanta anys de dedicació.

A partir d’ara, qualsevol usuari podrà veure o descarregar la informació que li interessi d’aquesta obra. El text de Coromines es presenta en facsímil, equipat amb un índex molt potent que facilita fer-hi cerques. Aquest índex s’ampliarà encara amb el buidatge de l’obra, que recuperarà informació lingüísticament molt valuosa relacionada principalment amb:

  1. Els noms comuns, les formes dialectals i les parèmies de la llengua catalana.
  2. Els noms comuns i les formes dialectals d’altres llengües romàniques.
  3. Els noms propis no catalans presents en l’obra, ja que actualment no tenen una presència sistemàtica en l’índex.
  4. Les formes esmentades com a documentació antiga dels topònims catalans, que tampoc tenen una presència sistemàtica en l’índex.

El projecte –encara viu– és dirigit per José Enrique Gargallo Gil, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’IEC.

L’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines estudia fonamentalment els noms propis catalans, però alhora és una obra de gran riquesa lèxica i dialectal que ultrapassa l’àmbit de la nostra llengua. Aquests darrers anys, una bona colla d’estudiosos han posat de manifest la projecció universal de l’obra i la utilitat que té per a filòlegs de les altres llengües, especialment les romàniques.

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

Jornades “Llengua i Escola” (febrer-març 2021)

Formulari d’inscripció

Tot seguit podeu veure els cartells de les jornades. El primer amb el programa i el segon amb una breu ressenya de cadascun dels participants.

III Conferència web per a la promoció del català

Congrés en línia: Promoció del català -

Ens complau informar-vos que la III Conferència en Línia per a la Promoció del Català que estem organitzant des de la Universitat de Cambridge tindrà lloc al centre virtual de conferències de la Xarxa Vives d’universitats del 25 de gener al 28 de febrer de 2020. El format seguirà les pautes d’edicions anteriors, i es dividirà en tres seccions: llengua, cultura i l’apartat lúdic: Catalan’s Got Talent!

*Les dates són flexibles i poden adaptar-se a les necessitats de cada centre.

I Online Conference: envalencia.org

II online Conference: encatala.vives.org

La intenció bàsica de la webconferència és:

  • Fomentar l’ús del català entre l’alumnat de secundària dels països de parla catalana.
  • Enfortir en aquesta comunitat el prestigi i la rellevància de la llengua i cultura autòctona.
  • Recalcar l’ús d’aquest idioma dins un context internacional.

En l’àmbit europeu i mundial, la diglòssia és un fenomen habitual. Al Regne Unit, per exemple, seria completament normal que, en algunes regions del País de Gal·les, un resident immigrat d’Anglaterra es trobara amb el fet real que conèixer la llengua gal·lesa és una bona manera de facilitar-li la integració i la convivència.

LLENGUA 

Per tal de fomentar la consciència de l’avantatge d’aquesta comunicació lingüística i celebrar, alhora, l’intercanvi humà que això implica —i que queda reconegut en la presència de la filologia al currículum acadèmic—, el nostre webcongrés ofereix els següents webinaris:

  • Quatre dedicats a les llengües en contacte en una sèrie de països del món: Bèlgica; el Canadà; França; Süissa. [Tema d’estudi: comparació de la situació d’aquestes llengües amb la condició del català al seu àmbit: prestigi, estatus legal, presència mediàtica, promoció estatal, etc.]
  • Dos dedicats a l’emigració: Els valencians a Hartford, Connecticut, EUA; Els catalans a Buenos Aires.  [Tema d’estudi: i) projecte sobre avantpassats de la localitat que van participar en aventures similars; ii) informes sobre la situació vital i lingüística de l’emigrant modern per part d’estudiants d’avui que tenen familiars a altres països]
  • Tres sobre immigrants lingüístics als Països Catalans: Donatella Siviero (Itàlia); Hans-Ingo Raddatz (Alemanya); Jon Landa (Espanya). Tres al·lòfons expliquen la seua fascinació per la llengua i cultura catalana. [Tema d’estudi: preparació d’un historial idiomàtic particular (Linguistic Footprint). Interessant tant en el cas català com al·lòfon]

CULTURA 

La creació artística també té lloc en aquesta iniciativa. Oferim una sèrie de vuit webinaris sobre textos d’interès cultural. La seua rellevància escolar podria ser  curricular — immediata o per a una altra època de l’any escolar. La intenció, tanmateix, és posar a la disposició del professorat material de nivell de batxillerat (que podria adaptar-se puntualment per a altres etapes).  A la pàgina web es penjaran dossiers amb propostes de treball. Els textos comentats són:

Prosa: La plaça del Diamant; La pell freda; Diccionari per a ociosos.

Poesia: Ausiàs March; Vicent Andrés Estellés; Maria-Mercè Marçal.

Teatre: El mètode Grönholm.

Cinema: L’illa de l’holandès.

 

CATALAN’S GOT TALENT 

L’apartat lúdic cerca fomentar la participació d’una forma més creativa. “Catalan’s Got Talent” oferirà un fòrum per a la contribució dinàmica amb

  • recitals de poemes, cançons, etc.
  • actuacions, improvisacions dramàtiques sobre temes i textos relacionats
  • concurs de ‘rap’ i similar

    Per a més informació vegeu l’èxit de ‘Catalan’s Got Talent’ en la web del II Webcongrés.

Tota participació comptarà amb un certificat de la Universitat de Cambridge: 3 categories:

  1. Certificat d’assistència;
  2. Certificat d’assistència i contribució acadèmica;
  3. Certificat d’assistència, contribució acadèmica i/o “Catalan’s Got Talent”.

Participació 

La subscripció s’efectuarà en la pàgina web del congrés que serà accessible per a ordinador, tauleta i mòbil.  A l’inici i a la conclusió del congrés s’omplirà un formulari per avaluar la iniciativa.

Si la vostra institució desitja participar al congrés i li interessa rebre més informació, es prega que envieu un correu electrònic a: Dominic Keown (dk209@cam.ac.uk)

The Editors
Dominic Keown
Rhiannon McGlade
Ares Llop

Faculty of Modern and Medieval Languages and Linguistics
University of Cambridge

Tria del neologisme de l’any 2020

L’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2020, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa arriba enguany a la setena edició, en un escenari marcat per la pandèmia.

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent. Els neologismes guanyadors els anys anteriors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana  (2016), cassolada (2017), sororitat (2018) i emergència climàtica i animalista (2019). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a entrar al diccionari normatiu.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que s’obrirà el dia 3 de desembre i es tancarà el dia 20 del mateix mes. Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu a neologisme.cat.

Quarta temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”

El passat dimarts 20 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Laura Rosel, que es va emetre durant les tres últimes temporades. La voluntat és que aquesta secció tingui una periodicitat mensual.

En aquest lliurament, Nicolau presenta als oients l’actualització del vocabulari LGTBI al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), mitjançant la incorporació de 14 paraules noves, com monosexualcissexual i lesbofòbia, i la modificació de 17 definicions que ja eren al diccionari, com amaneratbisexualefeminat i transsexualitat.

Per si us la vau perdre i hi teniu curiositat, aquí en teniu un vincle directe per a poder-la escoltar. Dura aproximadament nou minuts.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/paraula-dacademia-el-diec-actualitza-el-vocabulari-lgtbi/audio/1081973/

Lamentem el retard en la difusió d’aquest nou lliurament del “Paraula d’acadèmia”.

Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.

Fem avinent a tots els usuaris de l’AOETIC que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio”Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les tres últimes temporades.

Actualització de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic

Des del passat 1 d’octubre es pot accedir a una nova actualització de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic per mitjà d’aquest enllaç. Es tracta d’una actualització de la primera edició que inclou les principals incorporacions de les dues últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (maig del 2019 i maig del 2020). S’hi han introduït 78 unitats lèxiques noves i una trentena de modificacions.

Pel que fa a les addicions, la majoria són unitats lèxiques que s’han incorporat en l’última actualització del DIEC2 (maig del 2020). Hi destaquen noms com etilòmetre, sororitat i supremacisme; adjectius com impactantllegit (‘que té coneixements fruit de les lectures que ha acumulat’) i maleducat; verbs com empoderar, i locucions com a jutjar perde l’ordre deni parlar-ne/ni pensar-hi i picar alt.

S’incorporen també en aquesta versió algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*), com animalistaemergència climàticaimaginari (‘conjunt d’imatges i estereotips d’un grup social’), cúpula (‘conjunt dels màxims dirigents d’un partit, d’un organisme o d’una empresa’), retallada (‘conjunt de mesures econòmiques destinades a reduir la despesa pública’), alta costura i zona euro / eurozona. També s’hi han afegit algunes formes alternants, vives en la llengua oral, marcades com a informals (↓), com ostres fer el paperina.

Pel que fa a les modificacions, la major part també són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) de 26 unitats lèxiques, com bitcoincapaltardcassoladaempoderamenthalalmigrantsobiranistavistaireno es mereixenen ocasió de i moble bar.

En alguns casos, s’ha modificat la informació de flexió o de subcategorització: incorporació de flexió en adjectius com blaugrana [pl. blaugranes blaugrana] o en noms com no-sé-què [pl. no-sé-quès], modificació de subcategorització en verbs com gasificar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. intr. pron.), i modificació de la categoria lèxica en entrades com  (se n’ha eliminat la categoria conj. i se n’han situat les subentrades sota  adv.).

Finalment, s’han esmenat alguns errors de la primera edició, sobretot en unitats lèxiques d’àmbit restringit, d’acord amb les aportacions i els suggeriments rebudes dels usuaris de l’obra.

L’IEC publica la base de dades lexicogràfica BDLex

L’IEC ha incorporat al portal de recursos de la Secció Filològica la base de dades lexicogràfica BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, als tretze diccionaris catalans següents:

DMFC = FEBRER I CARDONA, Antoni. Diccionári menorquí españól francês y llatí. [Manuscrit, principis de segle XIX; publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, 2001]

DEBJ = ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano-latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805. 2 v.

DLCL = LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: Ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839 i 1840. 2 v.

DMCF = FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840

DVCE = ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851

NDMA = AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.

DMCT = [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. ʻDiccionari mallorquí-castelláʼ per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d’en Bartomeu Rotger, 1878. [Inacabat]

DGMG = MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València, 1891

DCVB = ALCOVER, Antoni Maria; MOLL, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. Ciutat de Mallorca, 1926-1968. 10 v.

DPCV = VALLÈS, Emili. Pal·las: Diccionari català-castellà-francès: Amb vocabularis castellà-català- francès-català. Barcelona: Horta, [1927]

DGLC = FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932

DGFP = FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985

DIEC1 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995

La base de dades lexicogràfica BDLex va ser constituïda originalment en el marc del programa de recerca Diccionari del Català Contemporani (DCC), que es desenvolupà, sota la direcció de Joaquim Rafel i Fontanals, entre el 1985 i el 2016. L’objectiu principal del DCC va ser la publicació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), en què la BDLex es va utilitzar com a font d’informació complementària.

Els treballs de constitució de la BDLex es van desenvolupar entre el 1997 i el 1999, amb la implementació d’una aplicació de consultes específica que no era accessible públicament. En aquest entorn de treball s’ha portat a terme l’explotació d’aquest recurs en diferents tasques, com ara la redacció del DDLC, els informes de les Oficines Lexicogràfiques, sol·licituds d’informació sobre qüestions concretes del diccionari per part de membres de l’IEC o d’usuaris externs, entre altres.

L’interès que pot tenir la informació lingüística continguda en la BDLex ha portat la Secció Filològica de l’Institut a emprendre els treballs per a la constitució d’una aplicació de consulta accessible públicament que, a més, s’integri en el conjunt de recursos lingüístics que la institució té actualment a disposició pública. Aquesta aplicació permet l’accés al contingut de la BDLex a partir de les entrades dels diccionaris. Atès que alguns diccionaris van ser publicats amb anterioritat a la consolidació de la normativa de l’IEC (amb la consegüent diversitat ortogràfica que això representa), la BDLex incorpora la informació necessària per a permetre la consulta simultània a tots els diccionaris. Així, cada una de les entrades ha estat associada a una forma normalitzada, la qual és, de fet, l’element que permet l’accés a la informació continguda en els diccionaris.