Què hi diu la Gramàtica: És casat o està casat?

22.3.1.2. c) Amb els adjectius solter, casat, jubilat, calb, cec. sord, coix, viu o mort, és tradicional l’ús del verb ser, però el verb estar s’usa amplament avui sense cap diferència semàntica: En Marc (encara) és/està solter; El professor Ferrer (ja) és/està jubilat. Aquell pobre home és/està cec; El conductor és/està mort.

Per a indicar únicament l’estat civil o laboral (casat, solter, jubilat) o la característica d’una persona (calb, cec, sord, coix, manc) és preferible no apartar-se de l’ús tradicional amb ser: El senyor Pla és solter/jubilat/calb. Aquest ús contrasta amb el de estar, que subratlla un canvi (a vegades passatger) en casos com Tinc el marit fent negocis a la Xina: estic soltera; Perdona: acabo de baixar de l’avió i estic sord o Dels vint que ens hem trobat al dinar d’enguany, deu ja estan jubilats.

L’adjectiu casat, quan porta un complement de companyia, apareix generalment amb estar: —Sou casat o divorciat? —Estic casat amb una pianista grega.

 Gramàtica de la llengua catalana (2016), pàg. 870.

Les novetats normatives a l’Escola d’estiu 2017 del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats

En el marc de l’Escola d’estiu de 2017, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya ha organitzat un curs en línia en què es tractaran les novetats normatives:

Títol del curs. Qüestions imprescindibles de la nova Gramàtica de l’IEC (en línia)

Professor: Joan Abril Español

Dates: Del 3 al 12 de juliol de 2017

Programa del curs i inscripcions: http://www.cdl.cat/cursos-i-activitats?of=426 

Més informació: http://www.cdl.cat/oferta-formativa-escola-destiu

CURSOS DE FORMACIÓ SOBRE LES NOVETATS NORMATIVES A LES ILLES

S’han començat a impartir els cursos de formació als docents de les Balears, a càrrec de Nicolau Dols, professor de la Universitat de les Illes Balears i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans).

 

Són cursos de formació sobre les novetats normatives de la llengua catalana (Gramàtica de la llengua catalana  i Ortografia catalana) adreçats a mestres i professors, organitzats per la Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.

 

Calendari: de gener a maig de 2017

  • CEP Palma (docents de primària): 30 de gener, 1, 7 i 9 de febrer.
  • CEP Menorca: 3 i 4 de febrer (Maó) i 10 i 11 de febrer (Ciutadella).
  • CEP Palma (docents de secundària): 13, 15, 21 i 23 de febrer.
  • CEP Manacor: 6, 8, 14 i 16 de març.
  • CEP Eivissa: 17, 18, 24 i 25 de març.
  • CEP d’Inca: 2, 4, 8 i 10 de maig.
  • CEP d’Eivissa: 19, 20, 26 i 27 de maig.

Més informació: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2828861&coduo=944173&lang=ca

Font: SFIEC i CAIB

Un nou cercador de les novetats normatives dins de l’eina OPTIMOT

Una eina de cerca de novetats ortogràfiques
L’eina Optimot/Nova gramàtica i ortografia és una selecció de continguts del cercador de l’Optimot que dona a conèixer les novetats normatives, arran de l’aparició, el novembre del 2016, de la Gramàtica de la llengua catalana i de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment s’hi poden consultar les novetats ortogràfiques i progressivament, a mesura que s’actualitzin els continguts del cercador, s’hi aniran recollint la resta de canvis normatius
Els continguts d’ortografia es presenten en dos apartats: “Ortografia” i “Entrades del DIEC2 amb canvis ortogràfics”. També es classifiquen en temes més concrets: “Accentuació i dièresi”, “Apostrofació”, “Escriptura de mots prefixats i compostos” i “Altres canvis en llatinismes i manlleus”. Cada contingut enllaça amb el cercador de l’Optimot per mostrar el resultat d’una cerca. En l’apartat “Entrades del DIEC2 amb canvis ortogràfics” s’hi apleguen les entrades del diccionari normatiu, el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2), que queden modificades per les noves indicacions ortogràfiques
L’eina és accessible des del lloc següent:
Font: Tocs de llengua. Actualitat sobre llengua catalana i política lingüística. #84 (Març 2017)
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

NOVETATS DE L’ORTOGRAFIA: Mots prefixats i guionet

Els mots construïts amb prefixos s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical: amoral, asimètric, amfiteatre, antepenúltim, antiboira, antihistamínic, arxiduc, avantpassat, besavi, bisexual, circumnavegar, cisalpí, coautor, col·lateral, corregnar, contrarevolució, contrasentit, desfer, diòxid, discontinu, endogàmia, entresol, epidermis, exdiputat, extravertit, extraterrestre, hemicicle, hipertensió, hiposulfit, infraroig, internacional, intrauterí, macrocosmos, metafísica, microorganisme, monosíl·lab, multimilionari, neoclàssic, panhel·lènic, paramilitar, plurinacional, polivalent, postguerra, prehistòria, preromànic, proxinès, proamnistia, proppassat, pseudoderivat, quasidelicte, rereguarda, semideu, sobrenatural, sotssecretari, subterrani, superabundància, suprarenal, transatlàntic, trimensual, ultrapassar, unicel·lular, vicepresident; Anticrist, Antiatles, Cisjordània, Prepirineu, Transsilvània. Igualment quan s’anteposen a un radical dos o més prefixos: exeuro.

Tanmateix, s’escriu un guionet en els casos següents :

a) En els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedit de l’adverbi no que han assolit un alt grau de lexicalització; en aquests casos, no es comporta com un prefix. Corresponen a conceptes ben fixats, propis dels llenguatges d’especialitat: el no-alineament, la no-bel·ligerància, un no-electròlit, la no-ficció, principi de no-intervenció, el no-jo, un no-metall, el no-res, la no-violència; els no-creients, els no-fumadors, els no-violents; els països no-alineats, les nacions no-bel·ligerants, art no-figuratiu, Gandhi era radicalment no-violent.

Semblantment, la preposició sense forma part de certes expressions lexicalitzades en què precedeix un nom que és el complement d’un nom sobreentès. Aquestes expressions s’escriuen separades i sense guionets: un sense feina (‘desocupat, que no té feina’), un sense papers (‘immigrant en situació irregular’), els sense sostre (‘indigents’).

b) Quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva: anti-OTAN, fluorescència anti-Stokes, ex-Iugoslàvia, ex-URSS, l’Europa post-Maastricht, l’era pre-Gutenberg, Pseudo-Longí; selecció sub-21, pel·lícula super-8; globulina anti-D; un ex-«hippy»; manifestació anti- Davant majúscules, però, el mot prefixat s’escriu aglutinat si constitueix un nou nom propi: Antiatles, Anticrist, Cisjordània, Prealps, Prepirineu, Transcaucàsia.

c) Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma o un mot que ja porta guionet: manifestació anti-cascos blaus, al·legat anti-pena de mort, ex-conseller en cap, ex-directora general, ex-Unió Soviètica, l’ambient pre-Segona Guerra Mundial, manifestació pro-dret de vaga, pseudo-petita burgesia, vice-primer ministre; actitud anti-nordamericana.

Novetats de l’ORTOGRAFIA: la grafia de sons ròtics

La grafia del so [r] en mots prefixats i compostos:

2.4.2. Quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical, s’escriu generalment r: aerorefrigerant, antiràbic, Bielorússia, birefrigència, bioritme, brevirostre, Contrareforma, contrarestar, desoxiribonucleic, dextrorotatori, extraradi, fotoresistència, iberoromà, infraroig, monoraïl, multiracial, neorealisme, polirítmia, prerequisit, preromànic, pseudoràbia, radioreceptor, semirecta, sobrereserva, suprarenal, teleradar, termoregulador, trirectangle, turboreactor, vicerectorat.

Però s’escriuen amb rr:

  1. a) Els mots formats amb els prefixos a- privatiu, a– verbalitzador, cor- (variant de con-) i ir– (variant de in-): arrafidi, arreflèxia, arrítmia, arrize; arraconar, arrecerar, arrenglerar, arriscar, arromançar, arruïnar; corredemptor, correferent, corregnar, correligionari, correpressor, corresponsable, irracional, irreal, irregular, irresolt, irreverent, irrompible.
  2. b) El mot erradicar i derivats (erradicació, erradicatiu).
  3. c) Alguns mots prefixats ja formats en llatí (com birrem, prerrogativa, prorrata, pròrroga, prorrompre, trirrem, virrei) i els compostos manllevats (com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo) i els delocutius (com arreveure, anorrear).

d ) Els compostos amb els radicals d’origen grec raqui(o)- ‘columna vertebral’, reo– ‘corrent’, rin(o)- ‘nas’, rinco­ ‘trompa, bec’, riz(o)- ‘arrel’ i rodo- ‘rosa’, i amb les terminacions –rràfia ‘costura, sutura’ –rràgia ‘vessament’, –­rrea ‘flux’, –rrexi ‘ruptura, esquinç’ –rrinc ‘trompa, bec’ i —rroide: cefalorraquidi, glucorràquia, intrarraquidi, pneumatorràquia; batirreòmetre, biorreologia; arrínia, catarrí, cetorrínid, cromorrinorrea, dacriorrinostomia, leptorrí, mesorrí, mesorrínia, otorrinolaringòleg, platirrí; cinorrinc, nematorrinc, nissorrinc, ornitorrinc, Oxirrinc (ciutat de l’antic Egipte); arrize, arrizòfit, arrizotònic, coral·lorriza, glicirrizina, micorriza, micorrizogen, pilorriza, polirrize; calciorrodocrosita, cinorròdon, metarrodopsina; arteriorràfia, neurorràfia, perineorràfia; blennorràgia, hemorràgia, mastorràgia, otorràgia; amenorrea, diarrea, gonorrea, seborrea, verborrea; cariorrexi, himenorrexi, metrorrexi, miorrexi; hemorroide, limforroide.

Cal tenir present que en el cas dels compostos patrimonials la r va precedida de guionet: barba-roig, guarda-roba, mata-rates; Coma-ruga, Font-romeu.

Nou debat a SECUNDÀRIA: Novetats ortogràfiques i interdisciplinarietat

Fixeu-vos en les novetats de l’Ortografia sobre la grafia de les consonants ròtiques, que reproduïm en el següent extracte.

  • Considereu que caldria treballar-les conjuntament amb el professorat d’altres matèries? Com es podria millorar l’adquisició de la terminologia de base culta i en la grafia correcta?

Obertura del debat: 16 de febrer de 2017
Tancament del debat: 15 d’abril de 2017

La grafia del so [r] en mots prefixats i compostos:

2.4.2. Quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical, s’escriu generalment r: aerorefrigerant, antiràbic, Bielorússia, birefrigència, bioritme, brevirostre, Contrareforma, contrarestar, desoxiribonucleic, dextrorotatori, extraradi, fotoresistència, iberoromà, infraroig, monoraïl, multiracial, neorealisme, polirítmia, prerequisit, preromànic, pseudoràbia, radioreceptor, semirecta, sobrereserva, suprarenal, teleradar, termoregulador, trirectangle, turboreactor, vicerectorat.

Però s’escriuen amb rr:

  1. a) Els mots formats amb els prefixos a- privatiu, a– verbalitzador, cor- (variant de con-) i ir– (variant de in-): arrafidi, arreflèxia, arrítmia, arrize; arraconar, arrecerar, arrenglerar, arriscar, arromançar, arruïnar; corredemptor, correferent, corregnar, correligionari, correpressor, corresponsable, irracional, irreal, irregular, irresolt, irreverent, irrompible.
  2. b) El mot erradicar i derivats (erradicació, erradicatiu).
  3. c) Alguns mots prefixats ja formats en llatí (com birrem, prerrogativa, prorrata, pròrroga, prorrompre, trirrem, virrei) i els compostos manllevats (com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo) i els delocutius (com arreveure, anorrear).

d ) Els compostos amb els radicals d’origen grec raqui(o)- ‘columna vertebral’, reo– ‘corrent’, rin(o)- ‘nas’, rinco­ ‘trompa, bec’, riz(o)- ‘arrel’ i rodo- ‘rosa’, i amb les terminacions –rràfia ‘costura, sutura’ –rràgia ‘vessament’, –­rrea ‘flux’, –rrexi ‘ruptura, esquinç’ –rrinc ‘trompa, bec’ i —rroide: cefalorraquidi, glucorràquia, intrarraquidi, pneumatorràquia; batirreòmetre, biorreologia; arrínia, catarrí, cetorrínid, cromorrinorrea, dacriorrinostomia, leptorrí, mesorrí, mesorrínia, otorrinolaringòleg, platirrí; cinorrinc, nematorrinc, nissorrinc, ornitorrinc, Oxirrinc (ciutat de l’antic Egipte); arrize, arrizòfit, arrizotònic, coral·lorriza, glicirrizina, micorriza, micorrizogen, pilorriza, polirrize; calciorrodocrosita, cinorròdon, metarrodopsina; arteriorràfia, neurorràfia, perineorràfia; blennorràgia, hemorràgia, mastorràgia, otorràgia; amenorrea, diarrea, gonorrea, seborrea, verborrea; cariorrexi, himenorrexi, metrorrexi, miorrexi; hemorroide, limforroide.

Cal tenir present que en el cas dels compostos patrimonials la r va precedida de guionet: barba-roig, guarda-roba, mata-rates; Coma-ruga, Font-romeu.

Síntesi i tancament del primer debat de SECUNDÀRIA

El primer debat que vàrem plantejar posava damunt de la taula el canvi d’orientació de la nova Gramàtica de la llengua catalana (2016), que és una gramàtica descriptiva dels usos i que indica si aquests usos són adequats a un o altre registre o situació, o bé si cal evitar-los.

Els comentaris rebuts són favorables a la nova orientació, però coincideixen en dues idees:

  1. Als estudiants de secundària, els calen directrius ben clares.
  2. Els estudiants de secundària tenen dificultat a distingir clarament els registres i la seva pertinència a cada situació comunicativa.

NOU TEMA DE DEBAT A PRIMÀRIA: Llengua estàndard i llengua de l’entorn

El segon tema de debat que vàrem llançar a Primària sobre variació lingüística no ha rebut cap comentari. Potser estava mal plantejat. Ho tornem a intentar concretant-ne l’abast a la següent qüestió::

  • Com es treballa a primària la unitat de la llengua dins de la diversitat? Tenen oportunitat els estudiants d’escoltar altres accents i de conèixer vocabulari d’altres variants de la llengua catalana diferents a la pròpia?

Obertura del debat: 16 de febrer de 2017
Tancament del debat: 15 d’abril de 2017

Esperem els vostres comentaris!

Síntesi i tancament del primer debat de primària

El primer debat per a Primària el vàrem orientar cap a la noció de “norma”. Els participants de primària heu comentat que sovint identifiqueu norma lingüística amb bon ús de la llengua tant en contextos d’oralitat com d’expressió escrita.

Un participant ha introduït la idea que, en cas d’estudiants que no tenen el català com a primera llengua, potser convé no fer distinció entre norma i ús, i canalitzar els esforços cap al bon ús, regulat per la norma.

Això ens planteja noves preguntes per al debat: Es treballa a classe la distinció entre expressió oral espontània i col·loquial i expressió oral formal? Com? Amb bons resultats?