La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a la presentació de l’obra
Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval. Les relacions interoracionals en Antoni Canals, de Jordi Carbonell i Hortènsia Curell.
Participaran en l’acte Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; August Bover, curador de l’edició, i Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica.
L’acte se celebrarà presencialment el divendres 10 de juny, a les 13 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.
Sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019)
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a la sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019).
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 9 de juny, de les 16.30 a les 18.45 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.
Programa
16.30 h Inauguració de la sessió a càrrec de Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica
16.45 h Emili Casanova: «Curt Wittlin i els estudis de llengua»
17.00 h Tomàs Martínez: «Curt Wittlin, l’hagiografia i la cultura medieval»
17.15 h Xavier Renedo: «Curt Wittlin i Eiximenis»
17.30 h August Bover: «Eiximenis a Saskatchewan: Curt Wittlin i la catalanística a l’Amèrica del Nord»
17.45 h Vicent Martines: «Curt Wittlin i les traduccions»
18.00 h Albert Curto: «Curt Wittlin i l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre»
18.15 h Emigdi Subirats: «El mestre Curt Wittlin sota la dolça remor de l’Ebre»
18.30 h Cloenda
El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte
El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC
L’escriptor JOAN LLUÍS LLUÍS, autor de Junil a les terres dels bàrbars (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2021), i l’editora MARIA BOHIGAS (Club Editor) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.
L’acte se celebrarà el dilluns 23 de maig, a les 18.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.
Barcelona, maig de 2022
L’IEC publica l’edició impresa i actualitza la versió digital de la ‘Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic’
L’IEC publica l’edició impresa de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, seguint la tradició dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan Veny, membre de l’IEC.
L’obra, dirigida als mitjans de comunicació, però que també pot ser una bona eina per als docents, es va editar per primera vegada l’any 2018 en versió digital, i des d’aquell moment es pot consultar al web de l’IEC.
Pel que fa a la versió digital, ja es pot accedir a la nova edició actualitzada de l’obra per mitjà d’aquest enllaç. Aquesta edició, que coincideix amb la publicació impresa de l’obra, inclou les principals incorporacions i canvis de les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (març del 2021 i novembre del 2021).
Pel que fa a les modificacions, la major part són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) d’una desena d’unitats lèxiques, com ara animalisme, quinoa, transgènere, aforament o tonyiner; també d’unitats lèxiques d’àmbit restringit, com ara espertinar (pròpia del dialecte septentrional).
En algun cas, s’ha modificat la forma de l’entrada: s’ha afegit el fem. gerenta a l’entrada gerent; algunes entrades en plural com amoretes f. pl. o resquícies f. pl. han passat a ésser singulars amb indicació de plural opcional en la categoria lèxica amoreta f. (pl.) o resquícia f. (pl.); en altres casos, s’ha modificat la subcategorització de verbs com ensenyar o ostentar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. i intr.).
També hi ha modificacions en les relacions de sinonímia: la incorporació de les entrades assolellat i solejat, per ex., ha fet possible establir una relació de sinonímia nova (assolellat -ada adj. / solejat -ada / solell -a / solellós -osa ), o les modificacions en les definicions del DIEC2 han permès desfer-ne d’altres (holandès i neerlandès).
Pel que fa a les addicions, s’incorporen també en aquesta edició algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*). Hi destaquen locucions com de pedra picada* loc. adj. (‘de conviccions molt fermes’), pal de paller* m. (‘eix o nucli que vertebra una societat, una empresa’) o tant li fa* loc. adv. (‘tant és’).
Finalment, s’han esmenat alguns errors de l’última actualització, d’acord amb les aportacions i els suggeriments que hem rebut dels usuaris de l’obra.
El nom de la capital d’Ucraïna és Kíiv
La forma aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per al nom de la capital d’Ucraïna en el Nomenclàtor mundial és Kíiv, d’acord amb els criteris aplicats en la realització d’aquesta obra.
D’acord amb les recomanacions internacionals, es van prioritzar les formes en la llengua originària i no les rebudes a través de llengües intermèdies, com en aquest cas el rus per a la forma Kíev, especialment en el cas de la toponímia de les antigues repúbliques soviètiques. La forma Kíiv correspon a la transcripció en català del nom propi en llengua ucraïnesa. De fet, aquesta forma la va adoptar com a oficial Ucraïna l’any 1995.
:format(jpg)/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/ipmgroup/WEXBQIRDGBBWPIBMC4BEYY2RP4.jpg)
Topònims exògens provinents de llengües amb alfabet no llatí
Rússia, Belarús i Ucraïna: Des del 1994, els noms russos es transcriuen amb el sistema aprovat per la Secció Filològica de l’IEC, que fou actualitzat el 2015 (Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (Acord del 13 de novembre de 2015). Aquest sistema s’ha aplicat en els noms de Rússia, Belarús i Ucraïna. En el cas de Belarús i Ucraïna s’hi han fet les modificacions pertinents per reflectir-ne adequadament la pronúncia.
La toponímia d’Ucraïna inclosa en el Nomenclàtor mundial és la que consta en la llista adjunta.
El Nomenclàtor mundial, que ha estat realitzat per la Comissió d’Onomàstica de la SF de l’IEC, és un projecte portat a terme en el marc de la Comissió de Toponímia de Catalunya, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest nomenclàtor el va aprovar el ple de la Secció Filològica el maig de l’any 2021 i pròximament es podrà consultar en format digital.
L’elaboració del nomenclàtor es va aprovar amb la finalitat d’establir un corpus d’exònims en català des de l’Administració amb l’objectiu principal de fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, etc.).
En la determinació del corpus toponímic es prioritzen les formes d’ús més general que permeten la localització geogràfica dels topònims, ja siguin adaptades al català (Milà, en italià Milano), o en la llengua originària (Oxford) quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no té un ús consolidat en català. No obstant això, tenint en compte que molts llocs són coneguts amb més d’un nom, s’hi ha incorporat el concepte de forma secundària, que permet a l’usuari triar la forma més adequada per a un ús concret.
Barcelona, 3 de març de 2022
Tria del neologisme de l’any 2021
Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2021, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa conjunta de l’IEC i la UPF arriba enguany a la vuitena edició.
S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent.
Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que es va obrir ahir, 1 de desembre i es tancarà el dia 19 d’aquest mateix mes. El 20 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2021. Són els següents:
Les propostes d’enguany són les següents:
- antivacunes m. i f. i adj. Persona que està en contra de les vacunes perquè en qüestiona l’efectivitat o considera que poden ser perjudicials per a la salut.
- cisgènere m. i f. i adj. Persona en què el sexe assignat coincideix amb la identitat que sent.
- cronificar v. tr. Fer esdevenir crònica alguna cosa, especialment una malaltia.
- disfòbia f. Aversió envers una persona discapacitada.
- distòpic -a adj. Relatiu a una societat futura imaginària organitzada d’una manera opressiva o totalitària.
- edatisme m. Actitud discriminatòria envers una persona per la seva edat, especialment en el cas de persones d’edat avançada.
- monodosi f. Dosi continguda en un medicament envasat individualment, destinada a prendre’s d’una sola vegada.
- negacionisme m. Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
- podcast m. Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per Internet.
- presencialitat f. Estat de l’activitat o de la persona que és present en un lloc determinat.
Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu aquí.
Els neologismes guanyadors de les edicions anteriors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat a entrar al diccionari normatiu.
Presentació de les noves paraules que s’incorporen al DIEC
S’hi introdueixen cinquanta-dues paraules noves i se’n modifiquen prop de dues-centes
La Secció Filològica us convida a la presentació pública anual de les principals novetats que aquest mes de novembre s’incorporaran al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). En aquesta actualització s’hi han introduït cinquanta-dues paraules noves i se n’han modificat prop de dues-centes. Algunes d’aquestes novetats són paraules que en poc temps han passat a formar part del lèxic comú habitual, com coronavirus, covid o cribrar i cribratge. Però l’important conjunt de novetats abraça moltes altres àrees temàtques.
El passat mes de març es va fer una altra actualització, amb cinquanta paraules noves i quaranta-una de modificades. Així doncs, aquest any 2021 s’hauran introduït al DIEC cent dues paraules noves i se n’hauran modificat dues-centes trenta-tres.
Quines paraules més s’incorporen al diccionari? Com i per què se’n modifiquen prop de dues-centes? Com funciona l’actualització del DIEC? Són algunes de les preguntes que tindran resposta en la presentació pública anual de l’actualització del diccionari, que tindrà lloc el dilluns 29 de novembre a les 10.30 h en format dual: a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i mitjançant la plataforma Zoom.
A l’acte hi intervindran el president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica (SF), Josep Martines, i els membres de la SF Magí Camps i Màrius Serra.
Podeu confrmar la vostra assistència a l’acte enviant un correu electrònic a sf@iec.cat.
Manifest del Consell Escolar de Catalunya
Manifest del Consell Escolar de Catalunya en defensa del model lingüístic de l’escola catalana. http://consellescolarcat.gencat.cat/permalink/875399f3-4d2e-11ec-ac84-005056924a59.pdf
Blindatge del model d’escola catalana
L’IEC s’adhereix a la iniciativa per blindar el model d’escola catalana davant la decisió del Tribunal Suprem que imposa un 25 % de classes en castellà.
Cinquena temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”
Ahir, 19 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Laura Rosel, que s’ha estat emetent durant les quatre últimes temporades. En principi, aquesta secció tindrà una periodicitat mensual.
En aquest lliurament, Nicolau Dols reflexiona sobre botellot i les diverses alternatives a l’ús d’aquest mot. També ens mostra diferents expressions catalanes per a referir-se a l’embriagament, algunes de les quals es relacionen amb el món animal. Per si us el vau perdre i hi teniu curiositat, us n’oferim aquí un vincle directe per a poder-lo escoltar. Dura aproximadament set minuts (a partir del minut 45’45).
Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.
Fem avinent a tots els usuaris de l’AOETIC que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio”, Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i “Quarta temporada de la secció “Paraula d’acadèmia” a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les quatre últimes temporades.